La constitució de l'Europol fou acordada el1992 dins delTractat de Maastricht. L'agència va començar de manera limitada amb la creació el3 de gener del1994 de l'agència contra el tràfic de narcòtics EDU (Europol Drugs Unit). L'Europol fou ratificada per tots els estats membres el1998 i entrà en vigor l'octubre del mateix any.[2][3]
La seu central de l'Europol està situada a la ciutatneerlandesa deLa Haia i acull 263 treballadors i 63 oficials d'enllaç. La mida reduïda de l'Europol és deguda al fet que està en constant col·laboració amb la resta de forces de seguretat de la Unió.
Actualment l'Europol cobreix 26 dels 27 estats membres de la Unió, a l'espera de la integració efectiva deMalta.
Alemanya, amb el seu sistema federal de policia, estigué des de bon principi a favor de la creació d'una organització policial supranacional en el si de laComunitat Europea (CE) i a la reunió delConsell Europeu realitzada aLuxemburg el juny del1991 posà la proposta sobre la taula. Al desembre del mateix any, a l'article K.1(9) delTractat de Maastricht s'establia la constitució de l'Europol.
Un cop entrà en vigor elTractat de Maastricht, començà el lent procés de negociació i ratificació de laConvenció de l'Europol. Mentrestant, la Unitat Antidroga de l'Europol (EDU) veié ampliades les seves competències per dos cops (març de1995 i desembre de1996) per incloure més pràctiques delictives a combatre. Durant aquest període, l'intercanvi d'informació només podia dur-se a terme mitjançant acords bilaterals, pendent de l'establiment d'una base de dades centralitzada amb la ratificació de la Convenció de l'Europol. La Convenció de l'Europol finalment entrà en vigor l'octubre de1998 després de la ratificació delsparlaments nacionals dels 15 estats membres en aquells moments, si bé degut a conflictes legals no pogué entrar en ple funcionament fins a juliol de1999.
Estats membres de l'Europol (els països en blau clar encara no són membres però s'espera que ho siguin aviat)
La finalitat de l'Europol és millorar l'efectivitat i la cooperació entre les autoritats competents dels estats membres en la prevenció i la lluita contra elcrim organitzat a escala internacional.[5]
Aquesta agència no té poder executiu. És un servei de suport per a les agències responsables del compliment de lallei delsestats membres. Això significa que els agents de l'Europol no poden dur a terme investigacions ni arrestar sospitosos. Amb les seves eines – Intercanvi d'informació, anàlisi d'intel·ligència, experiència i entrenament – l'Europol pot contribuir a millorar les mesures adoptades per les autoritats competents als estats membres.
L'Europol és una agència multidisciplinària, que compren no només oficials depolicia sinó també membres de les diverses agències dels estats membres que tenen competències enduanes,immigració,finances, etc. A més, l'Europol, intenta superar les barreres lingüístiques en la cooperació policial entre estats, ja que cada cos policial dels estats membres pot adreçar una sol·licitud a la sevaUnitat Nacional de l'Europol (ENU) en lallengua o llengües oficials i rebre la resposta també en aquesta llengua.
Existeixen tres nivells de cooperació:
1r nivell: cooperació tècnica o tasques de formació i aprenentatge
2n nivell: cooperació sobre tendències generals en el crim organitzat i les tècniques per combatre'l
3r nivell: intercanvi de dades personals (requereix el compliment per part dels estats membres dels estandards que marca l'Europol en matèria de protecció i seguretat de dades).