 | |
 Europeana | |
| URL | europeana.eu |
|---|---|
| Tipus | Meta-agregador de contingut europeu digitalitzat |
| Comerç ? | No |
| Registre | Possible |
| Tema | Europeana |
| Llengua | català,anglès,castellà i d'altres |
| Propietari | Fundació Europeana |
| Llançament | 20 novembre 2008 |
| Seu | Biblioteca Reial |
| Estat | Països Baixos |
| Rànquing Alexa | 63.762 (29 novembre 2017) 68.736 (11 juny 2018) |
      | |
Europeana és un portal d'Internet que dona accés a milions de llibres, pintures, pel·lícules, objectes demuseu i documents d'arxiu que han estat digitalitzats per tot Europa. LaMona Lisa deLeonardo da Vinci,La jove de la perla deJohannes Vermeer, les obres d'Isaac Newton iCharles Darwin i la música deWolfgang Amadeus Mozart són algunes de les obres més destacades del portal. Té la seu a laBiblioteca Reial delsPaïsos Baixos.
Al voltant de 1.500 institucions d'arreu d'Europa han contribuït al projecte, impulsat per la Unió Europea.[1] Des de grans institucions com elRijksmuseum d'Amsterdam, laBiblioteca Britànica, elMuseu del Louvre o elMuseu Nacional d'Art de Catalunya[2] fins a arxius regionals i museus locals de tots els països membres de laUnió Europea. El conjunt de col·leccions reunides permeten als usuaris explorar elpatrimoni cultural i científic d'Europa des de laprehistòria fins als temps moderns. La plataforma és accessible en nombrosos idiomes:alemany,anglès,basc,bosnià,búlgar,castellà,català,danès,eslovac,eslovè,estonià,finés,francès,grec,hongarès,irlandès,islandès,italià,letó,lituà,maltès,neerlandès,noruec,polonès,portuguès,romanès,rus,suec,txec iucraïnès.
L'òrgan rector del servei i la plataforma digital Europeana és laFundació Europeana,[3] anomenada també Stichting Europeana, una organització sense ànim de lucre, que té la seu a laBiblioteca Reial dels Països Baixos, aLa Haia.[4]
El catalitzador d'Europeana va ser una carta enviada perJacques Chirac, llavorsPresident de França, juntament amb els primers ministres d'Alemanya,Espanya,Itàlia, Polònia i Hongria alpresident de la Comissió Europea,José Manuel Durão Barroso, l'abril de 2005. En la carta es recomanava la creació d'unabiblioteca virtual europea, perquè elpatrimoni cultural d'Europa fos accessible per a tothom.[5][4]
La carta va afegir ressonància a la tasca que la Societat de la Informació i la Direcció de Mitjans(Information Society and Media Directorate) havia estat realitzant durant més d'una dècada, creant programes per telemàtics per a arxius i biblioteques, i va ser un suport polític a l'estratègiai2010, publicada el 30 de setembre de 2005, on s'anunciava la intenció de promoure i donar suport a la creació d'una biblioteca digital europea, amb l'objectiu de fomentar el creixement en lasocietat de la informació.[6]
El projecte inicial es va anomenarXarxa europea de biblioteques digitals, EDLnet, acònim d'European Digital Library Network, i va ser un prototip de servei, centrat en l'usuari que trenqués fronteres i dominis. Va ser finançat per la Comissió en el seu programaeContentplus,[7] un dels fons per a la recerca i el desenvolupament dels corrents de la iniciativa i2010. Aquest programa, estava basat en les directrius d'un altre programa anterioreContent.[4]
El primer prototip va ser llançat el20 de novembre de2008[8] En el seu llançament beta, el lloc donava accés a 4,5 milions d'objectes digitals - més del doble de l'objectiu inicial - compilats per les més de 1.000 organitzacions que hi van contribuir, incloent la famosa col·lecció de laNational Gallery de Londres i col·leccions dels museus de les capitals d'Europa.[9]
A causa d'una allau inesperat de visites (amb un pic màxim estimat de 10 milions de visites per hora), els servidors d'EDLnet no van ser capaços de fer front a la demanda massiva d'informació, i el lloc va romandre temporalment fora de servei. Després d'una sèrie de millores tècniques es va tornar a obrir l'accés al desembre de 2008.
El febrer de 2009 va començar el successor d'EDLnet, ja conegut amb el nom d'Europeana, en la seva versió 1.0. El 2010, el projecte va aconseguir el seu objectiu de donar accés a més de 10 milions d'objectes digitals.[10][11]
A principis de 2011 es van incorporar millores al portal, incorporant eines detraducció i la possibilitat d'ampliar la informació mitjançant la cerca dels objectes a laViquipèdia, entre altres millores.
El portal va estar nominat alsFiasco Awards de 2011, premi que finalment va obtenirGoogle Buzz.[12]
Des del 2015, amb la versió 2.0, Europenana ofereix més de 23 milions de documents des d'un portal multilingüe i multidisciplinari, i continua creixent amb el contingut aportat per The European Library o per projectes com el d'Europeana Libraries.[11]
En el seu Pla Estratègic per a 2011-2015, publicat el gener de 2011,[13] Europeana destaca quatre temes estratègics que donaran forma al seu desenvolupament:
Europeana dona accés a diferents tipus de contingut de diferents tipus d'institucions relacionades amb elpatrimoni. Els objectes digitals que els usuaris poden trobar a Europeana no s'emmagatzemen en un ordinador central, sinó que es mantenen a la mateixa xarxa de cada institució. Europeana recull informació contextual –ometadades– sobre els elements, incloent una petita imatge. Els usuaris busquen aquesta informació contextual i, quan troben el que estan buscant, si volen accedir al contingut complet de l'objecte, cliquen per accedir al lloc web original, on es troba la informació ampliada.
Les diferents institucions culturals relacionades amb el patrimoni –biblioteques,museus,arxius i col·leccions audiovisuals– cataloguen el seu contingut de diverses maneres, seguint diferents normes. Els sistemes també varien en els diferents països membres de la Unió. Per tal que el contingut fos localitzable, s'ha creat un únic estàndard comú, conegut com aEuropeana Semantic Elements. Es tracta d'una norma de metadades que vol servir com a denominador comú per a poder integrar tots els diferents tipus de contingut digital. Amb el temps, es vol millorar l'estàndard enriquint el sistema de metadades, per ajudar a donar als usuaris més i millor informació.
Europeana accepta continguts digitalitzats amb metadades, però no pren cap decisió sobre la digitalització d'aquests, responsabilitat que recau en les organitzacions que custodien el material original.
LaFundació Europeana és l'òrgan rector del servei d'Europeana. Està formada per presidents i responsables de diverses associacions europees de promoció del patrimoni cultural. El seu director executiu ésJill Cousins.
La Fundació promou la col·laboració entre museus, arxius, col·leccions audiovisuals i biblioteques per tal que els usuaris puguin tenir accés integrat al seu contingut mitjançant Europeana i d'altres serveis.
La Fundació està constituïda en conformitat amb la llei neerlandesa i té la seu dins de laBiblioteca Reial dels Països Baixos, aLa Haia. Proporciona un marc legal per a la governança d'Europeana, la contractació del personal, la recerca de finançament i la sostenibilitat del servei.
Elconsell d'administració d'Europeana està format per 19 membres: dos de la fundació, tres representants dels països membres de la Unió Europea, quatre representants dels proveïdors de continguts, sis directors administratius (elegits de la Europeana Network Association) i quatre experts de cada camp.[14]
Europeana i els projectes que aporten contingut a Europeana.eu han estat finançats per laComissió Europea en virtut deleContentplus, el programa ICT PSP (Information and Communications Technologies Policy Support Programme, Programa de suport a les tecnologies d'informació i comunicació) (ICT PSP) i d'altres programes similars.[15] Per tal de participar en una àmplia gamma de projectes, que només són finançats per la Comissió entre el 50 i 100% dels costos, sense incloure les despeses generals, Europeana també depèn dels fons dels ministeris de cultura i educació dels estats membres.
Hi ha una sèrie de projectes, coneguts com aEuropeana Group, que aporten solucions tecnològiques i de continguts a Europeana. Aquests projectes són administrats per diferents institucions de patrimoni cultural, i finançats en part pel programa eContentplus de laUnió Europea i en part pel programa ICT-PSP.
Hi ha diverses institucions catalanes que col·laboren en el projecte:[16]
| Generalistes |
| ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Temàtiques |
| ||||||
