 | ||
| ||
| Informació general | ||
|---|---|---|
| Tipus | sonda planetària iorbitador | |
| Fabricant | Applied Physics Laboratory,Jet Propulsion Laboratory iCentre de vol espacial Goddard | |
| Pais d'origen | Estats Units d'Amèrica | |
Operador | ||
| NSSDC ID | EUROPA-CL | |
| Núm. SATCAT | 61507 | |
| Llançament | ||
| Data | 14 octubre 2024 | |
| Vehicle de llançament | Falcon Heavy | |
| Punt de sortida | plataforma de llançament 39A | |
| Especificacions | ||
Format per | ||
| Massa | 6.001 kg 3.241 kg 2.752 kg | |
| Paràmetres orbitals | ||
| Tipus d'òrbita | òrbita heliocèntrica ijovicentric orbit(en) | |
Instruments Europa Imaging System Sistema Europa d'imatge d'emissió tèrmica Europa Ultraviolet Spectrograph(en) Mapping Imaging Spectrometer for Europa(en) Europa Clipper Magnetometer(en) Plasma Instrument for Magnetic Sounding(en) Gravity/Radio Science(en) Radar for Europa Assessment and Sounding: Ocean to Near-surface(en) Mass Spectrometer for Planetary Exploration/Europa(en) Surface Dust Analyzer(en) | ||
La missió interplanetàriaEuropa Clipper oEuropa Multiple-Flyby Mission (en anglès, Missió de sobrevols d'Europa)[1] és un projecte espacial desenvolupat per laNASA, amb l'objectiu d'estudiar el satèl·litEuropa, mitjançant una sèrie de sobrevols, mentre la sonda gira al voltant del planetaJúpiter. El satèl·lit Europa ha estat identificat com un dels llocs delSistema solar amb possibilitats de contenir vida extraterrestre microbiana.[2][3][4]
La sonda interplanetària es va enlairar el 14 d'octubre de 2024, a bord del coet deSpaceXFalcon Heavy, i s'espera que arribi al sistema de Júpiter el 2030.[5]
La missió continua els estudis realitzats per la sonda espacialGalileu durant els vuit anys en què va orbitar al voltant de Júpiter, els quals van permetre determinar l'existència d'unoceà sota la superfície d'Europa. Els plans per a enviar una sonda a Europa van ser concebuts inicialment amb projectes com ara Europa Orbiter i Jupiter Icy Moons Orbiter, en què una sonda espacial seria col·locada orbitant Europa. No obstant això, aquests plans van ser descartats a causa del fort impacte en l'òrbita d'Europa que té la radiació emesa per lamagnetosfera de Júpiter, per això es va decidir que resultaria més segur col·locar la sonda en una òrbita al voltant de Júpiter i dur a terme diversos sobrevols a baixa altura d'aquesta lluna.[6][7] Aquesta missió va ser denominada originalment Europa Clipper i va començar com un projecte conjunt entre el Jet Propulsion Laboratory i el Applied Physics Laboratory.[8]
La sonda ha estat acoblada i construïda per portar un equipament científic de nou instruments proveïts per JPL, APL, Southwest Research Institute,Universitat de Texas, Arizona State University i laUniversitat de Colorado a Boulder. Per arribar a Júpiter s'han estudiat dues estratègies diferents: la primera utilitzaria un coetAtlas V 551 per llançar la sonda espacial en una trajectòria que necessitaria diverses assistènciesgravitatòries de laTerra i deVenus, mentre que la segona faria servir el Space Launch System per llançar la sonda espacial directament cap a Júpiter.[9][10]
Els objectius de la missióEuropa Clipper són explorar la llunaEuropa de Júpiter, investigar la seva habitabilitat i ajudar en la selecció d'un lloc d'allunatge proposat per un futurmòdul de descens que pugui allunar-hi.[10][11] Aquesta exploració està enfocada a entendre els tres ingredients essencials necessaris per a l'existència de vida: aigua líquida, química i energia.[12] De forma específica, els objectius són estudiar:
Pel fet queEuropa es trobi ben bé dins dels intensos camps de radiació que envoltenJúpiter, fins i tot una nau reforçada per fer front a aquesta radiació que se situï prop de la seva òrbita podria ser funcional només durant uns pocs mesos.[13] La majoria dels instruments poden recollir dades molt més ràpidament que les que el sistema de comunicacions pot transmetre a la Terra degut al nombre limitat d'antenes disponibles sobre la Terra per rebre les dades científiques.[13] Per tant, un factor limitatiu clau per fer ciència per unorbitador espacial a Europa és el temps disponible per retornar dades a la Terra. En canvi, la quantitat de temps durant el qual els instruments poden fer observacions properes és menys important.[13] Els estudis dels científics delJet Propulsion Laboratory (Laboratori de Propulsió a Jet) mostren que, realitzant diversos sobrevols amb molts més mesos de retorn d'informació, la missióEuropa Clipper podria efectuar les mesures més importants de la cancel·lada missióJupiter Europa Orbiter, amb un cost que no arribaria a la meitat del que s'havia previst per a la missió orbital.[13] Entre cadascun d'aquests sobrevols, la nau espacial tindria entre set i deu dies per transmetre les dades emmagatzemades durant cada breu trobada. Això deixaria a la nau fins a un any de temps per transmetre les seves dades comparat amb els només trenta dies que disposaria un orbitador espacial. El resultat seria quasi tres vegades més dades retornades a la Terra, reduint al mateix temps el període d'exposició a la radiació provinent de Júpiter.[13]Europa Clipper no orbitarà Europa però, en canvi, orbitaràJúpiter a una distància prudent i efectuarà 44 sobrevols d'Europa, a diverses altituds, des de 25 a 2.700 km, durant els seus 3 anys i mig de durada prevista de la missió.[14] Un factor clau és queEuropa Clipper podria fer ús de l'assistència gravitatòria d'Europa,Ganímedes iCal·listo per canviar la seva trajectòria, permetent que en cada sobrevol la nau espacial retorni a un diferent punt d'aproximació propera a Europa.[6] Així, cada sobrevol podria cobrir un sector diferent d'Europa per aconseguir un estuditopogràfic global de qualitat mitjana, que inclouria mesures sobre el gruix del gel que forma la seva superfície.[15]
Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és dedomini públic.| Orbitadors |  | |
|---|---|---|
| Sondes de descens | ||
| Sobrevols | ||
| Missions planejades |
| |
| Sobrevols proposats | ||
| Missions proposades |
| |
| Cancel·lats / Conceptes | ||
| Programes | ||
| Relacionats | ||
