ElCampionat d'Europa de futbol, sovint conegut com aEurocopa de Futbol, i oficialmentUEFA European Football Championship,[1] és la competició oficial defutbol que enfronta seleccions de futbol nacionals o estatals delcontinent europeu.
La competició s'ha celebrat cada quatre anys des del1960, excepte el2020, quan es va ajornar a causa de lapandèmia de COVID-19. Originàriament, s'anomenàCopa Europea de Nacions, però el1968 ja adoptà el nom de Campionat d'Europa de futbol. És organitzat per laUEFA i se celebra cada quatre anys amb eliminatòries prèvies i una fase final que té lloc en un país amfitrió.
Els 17 torneigs del Campionat d'Europa han estat guanyats per deu seleccions nacionals:Espanya ha guanyat quatre títols,Alemanya en té 3,França iItàlia en tenen dos, i laUnió Soviètica,Txecoslovàquia,Països Baixos,Dinamarca,Grècia iPortugal han guanyat un títol cadascuna. Fins ara, Espanya és l'únic equip de la història que ha aconseguit revalidar un títol, aconseguint-ho el2008 i el2012. És el segon torneig de futbol més vist del món després de laCopa Mundial de la FIFA. La final de l'Euro 2012 va ser vista per un públic mundial d'uns 300 milions.[2]
ElTrofeu Henri Delaunay, que s'atorga al guanyador del Campionat d'Europa, és nomenat en honor d'Henri Delaunay, el primer secretari general de laUEFA, a qui se li va ocórrer la idea d'un campionat europeu però que va morir cinc anys abans del primer torneig el 1960. El seu fill,Pierre, va ser l'encarregat de crear el trofeu.[5]
Per al torneig de 2008 es va remodelar el Trofeu Henri Delaunay per fer-lo més gran, ja que l'antic trofeu havia quedat eclipsat pels altres trofeus de la UEFA, com la novaLliga de Campions de la UEFA. El nou trofeu, fabricat en plata de llei, pesa 8 quilograms i fa 60 centímetres d'alçada; és 2 quilograms més pesat i 18 centímetres més gran que l'antic. Es va retirar el sòcol de marbre que feia de base. La nova base de plata del trofeu es va haver d'ampliar per fer-lo estable. Els noms dels països guanyadors que havien aparegut a les plaques enganxades al sòcol ara estan gravats a la part posterior del trofeu.[6]
Als jugadors i entrenadors de l'equip guanyador i de l'equip subcampió se'ls atorguen medalles d'or i plata, respectivament. Cada associació que competeix al torneig final rep una placa commemorativa. Cada semifinalista perdedor, així com cada finalista, reben una placa dedicada. Tot i que ja no hi ha un tercer lloc de play-off, la UEFA va decidir en l'edició del 2008 atorgar als perdedors de les semifinals (Turquia i Rússia) les medalles de bronze,[7] i va fer el mateix en l'edició del 2012 quan Alemanya i Portugal van rebre medalles de bronze.[8] Amb tot, la UEFA va decidir que els semifinalistes ja no rebrien medalles a partir de l'edició del 2016.[9]
↑Harrold, Michael. «You won't find a superior trophy». UEFA.com. Londres: Union of European Football Associations, 27-01-2006. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2013.
.svg)
.svg)
