Eupleridae | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Superfamília | Herpestoidea |
| Família | Eupleridae Chenu, 1850 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Subfamílies | |
Elseuplèrids (Eupleridae) són unafamília decarnívorsendèmics delMadagascar, que comprenen vuitespècies conegudes que pertanyen a setgèneres. Probablement, l'espècie més coneguda és elfossa (Cryptoprocta ferox), de la subfamília delseuplerins. Totes les espècies d'aquesta subfamília eren anteriorment classificades com avivèrrids, mentre que les de la subfamília delsgalidins eren classificats com aherpèstids (mangostes).
No hi ha característiquesmorfològiques que distingeixin els depredadors de Madagascar clarament dels altres depredadors.[1] En canvi, mostrenconvergència evolutiva amb diversos grups d'altres depredadors, com elgats,vivèrrids o lesmangostes, encara que no es coneixen les raons de les diferents evolucions que van tenir cadascun. L'espècie més representativa és elfossa, amb una longitud corporal de fins a 80 centímetres i un pes de fins a 12 quilograms, mentre que la més petita és lamangosta de bandes estretes amb una longitud corporal mitjana de 26 centímetres i un pes de 500 grams. Els mascles i les femelles dels carnívors de Madagascar no es diferencien en el color del pelatge. En canvi, en algunes espècies, els pèls dels mascles són més llargs que els de les femelles.
En general, el cos d'aquests animals és prim i allargat, i les extremitats són curtes. Els peus solen ser relativament grossos i tenen urpes retràctils, excepte les del fossa que són semi-retràctils. Elpèl és curt i dens, i té unes tonalitats grises i marrons. En certa manera, segueix el patró de taques o ratlles. La cua és lleugerament més curta que el tronc, peluda en la majoria de les espècies, i pot ser anellada, com és el cas de lamangosta de cua anellada.
El cap és més aviat petit en comparació amb la resta del cos. A la majoria de les espècies el musell és puntegut, encara que el fossa té el rostre petit característic dels gats. Tenen lespremolars superiors i elsmolars característics dels depredadors, encara que en el cas del fossa no estan tant pronunciats.
Els euplèrids viuen a la gran illa deMadagascar, a la costa oriental d'Àfrica. No viuen a les illes petites. Són els únics carnívors que hi viuen de manera natural, ja que els altres carnívors que hi viuen (elgat, elgos i laciveta petita de l'Índia), han estat introduïts per l'home. Aquests animals viuen principalment als boscos: des de lesselves tropicals de la costa oriental, així com als boscos d'arbres caducifolis de l'oest o als boscos espinosos del sud-oest de l'illa. Sis de les espècies viuen estrictament als boscos, mentre que les altres dues, el fossa i en menor mesura de la mangosta de cua anellada, de vegades cerquen aliment en zones sense arbres o a les vores dels boscos. Aquestes dues espècies són també les menys exigents en termes del seu hàbitat i es troben en diferents tipus de boscos, mentre que la majoria de les altres espècies s'especialitzen en un tipus de bosc en particular.
Durant l'apogeu de la biodiversitat a les selves tropicals de la costa est, a vegades es poden trobar fins a cinc espècies d'euplèrid. Els boscos de l'oest i sud-oest tenen una menor diversitat d'espècies, però major densitat de població.[1]
El comportament social és variable en moltes espècies, encara que poc conegut. De les espècies més estudiades, el fossa té una vida solitària, mentre que la mangosta de cua anellada viu en grups familiars formats per un mascle, una femella i fins a tres cries. S'han observat dos o més animals cohabitant d'altres espècies, encara que tendeixen a ser mares amb les seves cries. Amb l'excepció de la mangosta de cua anellada, cap altra espècie és coneguda perquè els mascles participin activament en l'època de cria, i és probable que visqui en solitari fora de la temporada de cria.
El euplèrids són animals territorials que marquen els seus territoris amb secrecions de les seves glàndules. Les mides dels seus territoris són com els predadors en general, relativament grans. Els del fossa, per exemple, comprenen fins a 26 km².[2] En general, en aquestes espècies d'animals, la comunicació olfactiva amb marques d'olor té un paper important, encara que també el té, en moltes d'elles, la comunicació auditiva a través d'alguns sons suaus. En el cas de la mangosta de cua anellada, la comunicació auditiva és més complex, donat que, probablement pel fer de ser més social, té un repertori fonètic més ampli.
L'estil de vida dels euplèrids és variable. Algunes espècies tenen una forma de vidacathemeral, cosa que vol dir que reparteixen les seves activitats vitals entre el dia i la nit. Altres animals, com els del gènereGalidictis o l'eupleri són bàsicamentnocturns. Com a llocs de descans o refugi, fan servir troncs buits, coves, esquerdes a les roques o caus. Són els principals depredadorsterrestres, el que vol dir significa que viuen principalment a terra, encara que també es poden enfilar als arbres, i alguns, fins i tot, neden. El desplaçament pot ser recolzant-se sobre elsdits del peus o sobre lesplantes dels peus.
Algunes espècies mostren adaptacions al clima estacional de Madagascar. El fossa, al seu cos, i l'eupleri, a la cua, guarden reserves de greix, arribant a augmentar el seu pes corporal fins a un 25%. Aquestes reserves es fan servir per poder sobreviure durant l'estació humida al fred i durant l'estació seca a l'escassetat d'aliment. No obstant això, no hi ha cap prova deletargia ohibernació.[1]
El euplèrids són principalmentcarnívors, encara que la seva dieta pot variar considerablement d'acord amb l'hàbitat i la temporada. El fossa, el major depredador de Madagascar, que està equipada amb una mossegada potent, menja principalment vertebrats, incloent-hi ellèmur. L'eupleri, d'acord amb les seves dents petites, menja aliments tous, principalmentcucs. Les altres espècies que pesen menys de 2 quilos, consumeixen petits vertebrats,insectes i altresinvertebrats. Algunes espècies també s'alimenten de carronya en petita escala, així com d'aliments vegetals com fruits.
La reproducció és estacional, almenys en algunes espècies, de manera que els naixements tenen lloc durant l'estació plujosa, que és l'època de l'any amb més abundància d'aliment. Elperíode de gestació varia segons l'espècie entre 40 i 105 dies, encara que les dades són parcialment contradictòries.[1] Les ventrades són petites amb un o dos cadells, encara que el fossa pot tenir-me fins a quatre. Els nadons passen generalment les seves primeres setmanes de vida en un cau. El nivell de desenvolupament de les cries acabades de néixer és variable: les fosses sónaltricials, mentre que els eupleris ho són parcialment, i les mangostes de cua anellada són precoces. El deslletament es produeix entre els dos mesos i els quatre anys i mig d'edat. Existeix poca informació sobre l'esperança de vida d'aquestes espècies a la natura. Les fosses i les mangostes de cua anellada poden viure més de 20 anys en captivitat.
Atès que els euplèrids viuen principalment als boscos, es troben amenaçats per la progressiva destrucció del seu hàbitat a causa de la crema de boscos, ladesforestació, i la producció decarbó iminera. Un altre factor és la competència amb altres espècies introduïdes, com són el gos domèstic o laciveta petita de l'Índia. A més se'ls caça, en part per la seva carn, i en part perquè tenen una reputació d'entrar a les cases i graners per robar pollastres i altres animals petits. Tot i així, no es coneix en quina mesura es poden atribuir realment aquests incidents als euplèrids. A Madagascar existeixen contes populars que parlen de fosses, de vegades representades com a amenaça pels humans. No hi ha cap garantia sobre els informes d'atacs a persones.[2]
Una espècie, lafossa de les cavernes, s'extingí en els darrers mil·lennis. L'UICN cataloga lamangosta de Wozencraften perill (alt risc d'extinció), lafossa, lamangosta de bandes estretes, i lamangosta bruna de Madagascar comvulnerables, lamangosta de bandes amples, laciveta de Madagascar, i l'eupleri comgairebé amençades, i només una espècie, lamangosta de cua anellada,en perill crític d'extinció.[3]
Estudis moleculars recents, indiquen que les vuit espècies vivents de carnívors de Madagascar evolucionaren a partir d'un ancestre, que es creu que va arribar provinent del continent africà creuant el mar, fa entre 18 i 24 milions d'anys. Això fa que els carnívors de Madagascar formin unclade. Estan estretament lligats amb lesmangostes, els seus parents vius més propers.[4] El fossa i laciveta de Madagascar (Fossa fossana) són considerats les espèciesvivents més antigues d'aquest grup.
Històricament, les relacions dels carnívors de Madagascar han estat molt discutides, però les provesmoleculars, suggereixen que formen un clade únic, actualment conegut com la família dels euplèrids.[5] Elshiènids són un tàxon germà dels euplèrids i dels herpèstids, i juntament amb elsvivèrrids, elsfelins i altres grups més petits, formen elsubordre delsfeliformes (carnívors amb aspecte de gat).[6][7]
La divergència evolutiva entre els herpèstids i els euplèrids es remunta a l'Oligocè,[7] una època en què els feliformes compartien moltstrets, especialment entre els gats i els vivèrrids. Elspaleoprionodonts (de la superfamíliaAeluroidea), trobats a Europa i Asia entre l'acabament de l'Eocè o l'inici de l'Oligocè, s'assemblaven a l'actual fossa, mentre que elProailurus, una forma extinta de gat, tenien un aspecte físic molt semblant al dels vivèrrids.[8] Malgrat aquestes semblances en els registresfòssils, els actuals carnívors de Madagascar són clarament diferents, amb les subfamílies delseuplerins i delsgalidins tenint semblances amb les civetes i les mangostes respectivament.[6] Els euplerins (que inclouen el fossa, l'eurpleri i la civeta de Madagascar) tenen una regió auditiva del crani similar a la dels vivèrrids, mentre que els galidins la tenen semblant a la de les mangostes. Basant-se en aquest tret, Robert M. Hunt Jr. Va proposar el 1996 que Madagascar havia estat colonitzada dues vegades, una vegada per vivèrrids i l'altra per herpèstids. Els estudis genètics de Yoder i els seus col·legues de l'any 2003, van suggerir una única colonització feta per un primitiu herpèstid, seguida per una ràpidaevolució divergent. Aquest ancestre comú hauria arribat del continent africà, probablement creuant el mar, cap a la fi de l'Oligocè o principis del Miocè (24–18 milions d'anys),[6][7] encara que Philippe Gaubert i Veron estimen la data d'aquesta divergència en fa 19,4 milions d'anys.[7][9]
| Filogènia dels carnívors de Madagascar (Eupleridae)[5] | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Filogènia dels euplèrids dins dels feliformes[7] | ||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons |
 | Viquiespècies |
.svg){kind=icon}
