  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Protozoa |
| Fílum | Euglenozoa |
| Classe | Euglenophyceae |
| Ordre | Euglenida |
| Família | Euglenidae |
| Subfamília | Eugleninae |
| Gènere | Euglena Ehrenb., 1830 |
| Espècies | |
| Més de 1.000 espècies | |
Euglena és ungènere d'euglenòfits de lafamília delseuglènids. Sónunicel·lulars amb un o mésflagels; un flagel llarg sobresurt del reservori ambmastigonemes en una fila, amb un engruiximent en l'extrem proximal. També pot aparèixer un flagel curt que es fusiona amb la base del flagel llarg. Presenta nombrososcloroplasts en forma de lent o aplanats, cada un amb un pirenoide. També tenen unestigma o taca ocular amblutenina,β-carotè icriptoxantina localitzats en diverses vesícules membranoses pròximes al marge del reservori.
El nucli d'Euglena és gran, essent la divisió nuclear interna, sense trencament de l'embolcall nuclear (mitosi tancada), elsmicrotúbuls es formen dins del nucli, encara que no es formi un típicfus acromàtic.
Presenta una invaginació anterior (bossa flagelar, on s'inserten els flagels. Associat al mastigonema s'observa la taca ocular que actua com un filtre de la llum, abans d'arribar a la protuberància flagelar. Un granvacúol descarrega el seu contingut a la bossa flagelar. La bossa flagelar pot intervenir en la nutrició mitjançantfagocitosi opinocitosi en espècies sensecitosoma.
Forma part delfitoplàncton. Apareix en grans quantitats en aigües dolces.
L'any 1881,Georg Klebs va fer una distinció taxonòmica entre els organismes flagel·lats verds i els incolors, separant els eugleonides fotosintètics dels que vivien per fagotrofia. Els euglenoides verds flexibles generalment es van assignar al gènereEuglena.[1]
Ja l'any 1935, es va reconèixer que aquest era un agrupament artificial, encar que fos convenient.[2] El 1948, Pringsheim va proposar una classificació de compromís, ubicant els euglenoides saprotròfics incolors dins el gènereAstasia
A la dècada de 1950 es va abandonar la classificació segons la forma de nutrició i es va passar a prestar atenció al nombre i tipus de flagels.[3] El 1994, les anàlisis genètiques de l'euglenoide no fotosintèticAstasia longa confirmaren que els seus ancestres havien tingut cloroplasts funcionals.[4]
Més tard es va trobar queEuglena viridis era genèticament proper aKhawkinea quartana més que no pas a altres espècies d'Euglena estudiades.[3]
Es va reconèixer la naturalesapolifilètica del gènereEuglena.
.svg){kind=icon}