 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
L'eufonia, etimològicament, fa referència a "bon so" i es fa servir en lingüística per descriure la qualitat sonora agradable de les paraules que els parlants perceben com harmonioses. El seu contrari és laCacofonia. Diversos factors contribueixen a l'eufonia, com ara la proporció de combinació entrevocals iconsonants suaus, mitjanes i fortes; la flexibilitat de l'accent prosòdic; la distribució de les paraules agudes, planes,esdrúixoles i sobresdrúixoles, de manera que les planes són més freqüents que les agudes, i aquestes, al seu torn, més que les esdrúixoles i sobresdrúixoles; la combinació de paraules de diferent nombre desíl·labes; i la llibertatsintàctica, que permet col·locar les paraules i els elements de la frase allà on millor convingui per aconseguir un ritme harmònic. A tot això s'hi afegeix la tria de les paraules i expressions adequades, així com les pauses, els enllaços i les inflexions de la veu, que també influeixen en la creació de l'eufonía.
L'eufonia ha determinat algunes normes:
En l'àmbit de lafoniatria també s'utilitza el terme eufonia, per a referir-se més aviat a l'equilibri de laveu o estat ideal d'emissió sonora. Quan hi ha una alteració del to muscular, es parla dedistonia i per conseqüència hi hauràdisfonia, on s'alteren o desequilibren una o diverses de les qualitats de la veu.