Eucaristia (delgrec εὐχαριστία,eucharistia, "acció de gràcies") osagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració delsagramentcristià de la commemoració de lasanta cena deJesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament. Aquest terme és utilitzat principalment en les tradicionscatòliques,ortodoxes,anglicanes iluteranes. La majoria de les tradicionsprotestants utilitzen el termecomunió osanta comunió per a referir-se al sagrament, i elscarismàtics també utilitzen el termesanta cena.
En el catolicisme a més de l'eucaristia en la missa hi ha la litúrgia de la paraula en la qual es llegeixen dos o tres texts de laBíblia, i normalment hi ha un discurs, del sacerdot, anomenatsermó o homilia.
Aquestes són 6 doctrinescristianes de l'eucaristia:
Transsubstanciació: durant la consagració de la missa, la substància (la realitat fonamental) del pa i del vi és transformada literalment en el cos, la sang, l'ànima i la divinitat deJesucrist mateix, però els "accidents" (aparença física) del pa i del vi no són transformats. Atès que els elements són Crist mateix, els creients adoren l'eucaristia. Aquesta és la doctrina delcatolicisme.
Consubstanciació: el cos i la sang deJesucrist estan substancialment presents en conjunció amb les substàncies del pa i del vi.
Silenci piadós: el pa i el vi es converteixen en el cos i la sang reals de Crist d'una manera incomprensible per als humans, i els mecanismes i detalls de la transformació no es poden explicar. Aquesta doctrina és acceptada en elluteranisme, per lesesglésies ortodoxes, i per laSanta Església Catòlica
Presència espiritual: el cos i la sang de Jesucrist es reben de manera espiritual per mitjà de la fe. Aquesta doctrina és acceptada per lesesglésies reformades, principalment en elpresbiterianisme.
Suspensió: la participació del pa i del vi no és un sagrament perpetu sinó únic en el temps deJesucrist, i no s'ha de considerar una cerimònia religiosa. Aquesta és la doctrina delquaquerisme i de l'Exèrcit de Salvació.
Simbolisme: la santa Comunió és només una commemoració o celebració del sacrifici de Crist; els elements (el pa i el vi) tenen només un valor simbòlic que fan recordar l'obra desalvació per al creient. Aquesta és la doctrina de la majoria de les denominacionsprotestants.
_-_The_Last_Supper_(1495-1498).jpg)
