L'etnobotànica (etno, 'estudi de les persones', ibotànica, 'estudi de les plantes') és una ciència multidisciplinària que estudia les relacions entre les plantes i les persones. Inclou les aplicacions de les plantes (usos medicinals, alimentaris i d'altres), els seus efectes tòxics o nocius i les seves denominacions populars.[1]
El terme 'etnobotànica' va ser encunyat pel botànic estatunidencJohn William Harshberger l'any 1895 per referir-se a l'«estudi de les plantes usades pels poblesaborígens».[2]
La diferència entreetnofarmacologia i etnobotànica és que l'etnofarmacologia tracta sobre l'ús i els efectes de lesplantes medicinals mentre que l'etnobotànica defineix el paper de les plantes en les societats humanes i inclou l'ús de plantes per a construir eines,paper,roba,rituals,vida social,música imenjar, a més del seu úsmedicina. Els estudis etnobotànics comprenen també disciplines com ara lasociologia, l'antropologia, lareligió, lamitologia, lageografia o l'economia.