El país té un elevataltiplà central que va dels 1.800 m als 3.000 m, amb algunes muntanyes que arriben als 4.620 m, com és el cas del Ras Dashen, la màxima altitud d'Etiòpia. Generalment les altures són més elevades just abans del punt en què baixen sobtadament cap a lavall del Rift, que talla l'altiplà de biaix. Hi ha un nombre considerable de rius a l'altiplà, dels quals destaca elNil Blau, que surt delllac Tana. L'altiplà va baixant gradualment fins a les terres baixes del Sudan cap a l'oest i fins a les planes deshabitades de Somàlia cap al sud-est.
La capital ésAddis Abeba, amb dos milions i mig d'habitants, i nou ciutats més passen dels cent mil habitants, entre les quals destacaDire Dawa, amb més de dos-cents mil. El país es divideix en 9 regions diferents.
L'Etiòpia moderna i les seves fronteres actuals són el resultat d'una reducció significativa del territori al nord i l'expansió al sud, cap a les seves fronteres actuals, a causa de les migracions i la integració comercial, així com les conquestes, particularment per l'emperador Menelik II iGobana Dacche. El 1974, la dinastia liderada perHaile Selassie va ser enderrocada i es va intensificar les guerres civils. Des de llavors, Etiòpia ha vist una varietat de sistemes de govern. El país és un dels membres fundadors delMoviment de Països No Alineats (NOAL), elG-77 i l'Organització d'Unitat Africana (OUA). Avui dia, Addis Abeba continua sent la seu de laUnió Africana, la Cambra de Comerç de Panafricà (PACCI) iUNECA.[1] El país té un dels exèrcits més poderosos d'Àfrica i Addis Abeba és la seu de la plataforma continental de laforça africana de reserva (ASF). Etiòpia és l'únic país africà on unalfabet indígena encara és àmpliament utilitzat.[2] Etiòpia també té el seu propi sistema de temps i un calendari únic, que té de set a vuit anys de retard respecte al calendari gregorià. Té el major nombre de llocs reconegutsPatrimoni de la Humanitat per laUNESCO de tot l'Àfrica.[3]
El país és una terra de contrastos naturals, ambcascades iaigües termals volcàniques; amb alguna de les més altesmuntanyes d'Àfrica, així com alguns dels punts més baixos del món, per sota el nivell del mar.Allotja una gran quantitat de rius, mentre que l'àrea septentrional del país, aDallol és el lloc amb les temperatures més altes de la Terra.Etiòpia ésmultilingüe,multicultural imultiètnica, amb prop de 80 grups.
Etiòpia és el segon productor d'energia hidroelèctrica d'Àfrica,[4] gràcies a l'aigua del Nil que té el 85% del flux total a les fonts d'aquest país. Tot i tenir sòls rics, Etiòpia es va veure sotmesa a una sèrie d'epidèmies de fam a la dècada de 1980, exacerbades per les adverses condicions geopolítiques i les guerres civils, amb el resultat de la mort de centenars de milers de persones.[5] A poc a poc, però, el país ha començat a recuperar-se, i avui Etiòpia té l'economia amb el PIB més gran de l'Àfrica de l'Est i Central.[6][7][8]El ràpid creixement de l'economia d'Etiòpia la situa com una potència regional a laBanya d'Àfrica i a l'est d'Àfrica.[9][10][11][12] Recentment, s'han reportat abusos contra els drets humans a Etiòpia sota mandat del primer ministreMeles Zenawi malgrat el país ha esdevingut una força econòmica, diplomàtica i política de l'Àfrica.[13][14][15]
El nom «Etiòpia» es deriva del grec ΑἰθιοπίαÆthiopia, provinent al seu torn de ΑἰθίοψÆthiops, 'etíop', que en grec significaria 'de cara cremada' (αιθ- cremada ὄψ faç).[16] No obstant això, antigues fonts etíops afirmen que el nom deriva d'"'Ityopp'is" (qui va ser fill del bíblicCuix, així mateix va ser germà de Nemrod[17] (tambéNimrod, Ninurta[18]), nebot deMizraím, Fut iCanaan, i besnet deNoé), fundador llegendari de la ciutat d'Axum.
Whedefit Gesgeshi Woude Henate Ethiopia (Marxa endavant, benvolguda Mare Etiòpia), és l'himne nacional d'Etiòpia. L'autor de la lletra ésDereje Melaku Mengesha, i la música està composta perSolomon Lulu Mitiku. Va ser adoptat el1992. Està escrit enamhàric, llengua oficial del país.
Etiòpia té una de les històries més extenses com a nació independent dins el continent. Única entre els països africans, lamonarquia etíop va mantenir la seva llibertat enfront de les potències colonials durant els segles xix i segle xx, i fins i tot fou capaç d'expandir-se en la dècada de 1880-1890 en què es produí el repartiment d'Àfrica entre les potències colonitzadores europees. La sola excepció a la seva independència fou l'ocupacióitaliana (1936-1941). Etiòpia, fins al segle xx, fou coneguda amb el nom d'Abissínia.
El1974, una junta militar marxista-leninista, el Derg, va deposar l'emperadorHaile Selassie, que governava el país des de1930, i hi va establir un estat socialista de partit únic. El règim va patiruna guerra civil i va vèncer l'Exèrcit Nacional de Somàlia en laSegona guerra etíop-somali (1977-1978) que va entrar a Etiòpia per annexionar Ogaden[19] ajudades per milicians comunistes, assessors soviètics, soldats cubans. També va patir diversos cops d'estat cruents, aixecaments, una sequera generalitzada i un problema de refugiats en massa. Fou derrotat el1991 per una coalició de forces rebels amb el nom de Front Democràtic Revolucionari Popular d'Etiòpia. El1994 es va adoptar una constitució que havia de dur les primeres eleccions multipartidistes l'any següent.Una guerra fronterera ambEritrea (nació que va obtenir el reconeixement internacional el 1993[20]) va esclatar el maig del1998. Això ha estat un cop fort per a l'economia nacional però ha enfortit la coalició governant.
LaGuerra de Tigre és un conflicte armat en curs que va començar el4 de novembre de2020 aTigre[21] Després de mesos de lluita, la guerra va fer un tomb radical el 28 de juny de 2021 les tigrinyes van recuperar la seva capital, Mekelle,[22] i a l'agost, l'Exèrcit d'Alliberament Oromo va anunciar una aliança militar amb el TPLF després que ja s'hagués aconseguit un acord similar entre els tigrinyes i algunes milícies rebels d'Araf[23] i el govern va declarar un alto-el-foc.[24]
Haile Mariam Desalegne, primer ministre d'Etiòpia (2012-2018).
El funcionament de les institucions etíops està codificat pel text constitucional ratificat al desembre de1994 i que va entrar en aplicació el22 d'agost de1995.
La Cambra de Representants del Poble: composta de 549 diputats electes persufragi universal directe cada cinc anys. Aquesta té competències en matèria legislativa, fiscal i pressupostària.
La Cambra de la Federació: composta de 108 membres triats persufragi universal indirecte pels representants de les regions. Té el rol del control constitucional essencialment.
Elpoder executiu té més competències. Està dividit en dos pols on el rol és desigual:
El cap d'Estat, President de la República, és una funció honorífica. Triat per a sis anys per la Cambra de diputats, el president no exerceix cap poder en realitat. El lloc està actualment ocupat per Mulatu Teshome triat a l'octubre de 2013.
El Primer ministre maneja la política del país. Escollit pel partit majoritari de la Cambra de diputats, aquest és designat per un mandat quinquennal, renovable una vegada. Abiy Ahmed es primer ministre des de 2 de abril de 2018.
Elpoder judicial reposa sobre la Cort suprema federal, separada per la constitució dels poders legislatius i executius.
L'article 47. 2 estableix el dret de les nacions, nacionalitats i pobles de cada estat a constituir-se en estat separat dins d'Etiòpia.
La constitució també estableix el dret de secessió d'Etiòpia, i el regula de manera que encara que teòricament possible, el seu exercici és bastant improbable.
L'any 2015, Etiòpia té una població estimada de 90.320.987 habitants.[25] L'esperança de vida és de 52,92 anys. La mitjana de fills per dona és de 6,2, una de les taxes més altes del món, la qual cosa es preveu que provoqui greus problemes econòmics i ambientals en el futur. Es calcula que 980.000 persones, o l'1,25% de la població, està infectada amb el virus de VIH. La població urbana només arriba al 17% del total.
El 42,7% de la població estàalfabetitzada, corresponent a un 50,1% dels homes i un 35% de les dones. La qual cosa expressa una reducció de l'alfabetització, amb relació a la dècada de 1980.
L'amhàric, elge'ez, eltigrinya, l'oromo, elgurage, elsomali i l'àrab són les llengües més esteses, a part d'altres idiomes locals. L'anglès i l'italià són bastant usats també, sobretot en els negocis, encara que l'ús de l'italià cada vegada és més reduït.
Segons el cens nacional de 1994,[26] els cristians (ortodoxos, protestants i catòlics) representen el 61,6% de la població del país, els musulmans el 32,8% i les creences tradicionals el 5,6%.Una part d'Etiòpia creu en elrastafari iHaile Selassie I.
Sovint la cristiandat a l'Àfrica és concebuda com una importació europea que va arribar amb el colonialisme, però aquest no és el cas d'Etiòpia. ElRegne d'Axum va ser una de les primeres nacions a adoptar oficialment elcristianisme, quan Sant Frumentius deTir va convertir al Rei Ezana durant el segle iv. Molts creuen que l'Evangeli havia entrat a Etiòpia fins i tot abans, amb l'oficial reial descrit com batejat perFelip l'Evangelista en la Bíblia. Avui dia, l'Església Ortodoxa Etíop, és de llarg la dominant, encara que un nombre d'esglésiesprotestants han guanyat terreny recentment.
El nom "Etiòpia" (enhebreuKush) s'esmenta en la Bíblia diverses vegades, i és d'alguna manera considerat un lloc sagrat.
L'islam a Etiòpia existeix des de gairebé la fundació de la religió; en el 615, quan un grup de musulmans va escapar per consell deMahoma de la persecució aLa Meca i va viatjar a Etiòpia, que estava governada per, segons les estimacions de Mahoma, un piadós rei cristià. A més, la tradició islàmica afirma que Bilal ibn Ribah, un dels més destacats companys de Mahoma, era d'Etiòpia.
Després de la independència d'Eritrea, Etiòpia es va convertir en unestat sense litoral, depenent en gran manera deDjibouti per a les seves exportacions marítimes.
Amb 1.127.127km²,[27] Etiòpia és el vintisetè país més extens del món. Per a efectes comparatius, l'extensió del seu territori és similar a la deBolívia.
La major part d'Etiòpia forma part de laBanya d'Àfrica, que és l'extrem oriental d'Àfrica. A l'oest limita amb elSudan i elSudan del Sud, al nord ambDjibouti iEritrea, a l'est ambSomàlia, i al sud ambKenya. LaGran Vall del Rift travessa el país de nord-est a sud-oest, creant una zona de depressió que és la conca de diversos llacs.
En el conjunt destaquen l'etiòpica a l'oest, el massís de Harar a l'est i l'altiplà somali en el vessant extrem oriental. La xarxa hidrogràfica d'Etiòpia[28] comprèn els riusNil Blau (1.450 km, d'ells 800 a Etiòpia),Omo (760 km),Awash (1.200 km),Wabi Shabele (1.130 km) iGenale (480 km). El llac més important és elTana, ja que el seu desguàs forma precisament el Nil Blau.
El massís etiòpic
El país es divideix en tres grans regions:
Al Nord, l'altiplà d'Etiòpia o massís etiòpic, alt i molt erosionat, que es caracteritza per muntanyes de vessants abruptes i cims aplanats que passen dels 3.500 metres (Ras Dashen, 4.620 m).
Al Sud-est, l'altiplà gal·lasomali, inclinat cap al sud-est inclou les regions àrides de la plana de Harerge i d'Ogaden; separa aquestes dues regions la fossa tectònica de l'Àfrica oriental, anomenadaFossa dels Gal·les, que, orientada de sud-oest a nord-est, inclou nombrosos llacs, entre els quals el d'Abaya, i la vall de l'Awash.
Al Nord, paral·lela a lamar Roja, s'estén la depressió desèrtica de Danakil. Malgrat ésser a la zona equatorial, el clima és càlid temperat, molt influït per l'altitud.
Al massís etiòpic neixen el Nil Blau, que alimenta el llac Tana, el més extens del país, i l'Atbara, els quals flueixen cap al nord i s'ajunten al Nil Blanc al Sudan, i l'Omo, que desguassa al llac Turkana, a Kenya. A l'altiplà neix el Shebele, que aflueix cap a l'oceà Índic.
Fins a l'any1995, Etiòpia estava dividia en 14 províncies (14 abans de la independència d'Eritrea el1993). Actualment Etiòpia té un sistema governamental esglaonat, que consta d'ungovern federal, estats regionals, zones, districtes (woredas), i comarques (kebeles).
En l'actualitat, Etiòpia està dividida en 11 regions administratives basades en l'ètnia (astedader akababiwach, singular - astedader akabibi) i dues ciutats amb un estatus especial (*):
A Addis Abeba la temperatura mitjana anual mínima de 16,1 °C, i màxima de 29 °. A les terres altes de l'oest les precipitacions poden arribar als 2.500 mm, mentre que a les zones àrides (baixa vall de l'Awash,desert de Danakil,altiplà d'Ogaden) s'enregistren les precipitacions més baixes (fins a 50mm), a més de les temperatures més elevades. La vegetació, atesa la variació climàtica, és d'extensosprats iconreus clapejats deboscos (restes d'una massa forestal extensa, molt disminuïda per l'acció humana) a les muntanyes i d'estepa isabana a les parts baixes.
A Etiòpia, les llengües nacionals o oficials són l'amhàric, l'anglès i eltigrigna. Les llengües d'Etiòpia, a banda de l'anglès, pertanyen a les famílies afro-asiàtiques (llengües omòtiques,llengües cuixítiques illengües semítiques) i la família nilo-sahariana. El SIL International ha llistat un total de 84 llengües a l'Estat (5 de les quals estan extintes):[30]
Aari: 158.857 parlants, al centre-nord, de la regióOmo, a prop deHamer-Banna.
Birale: és una llengua que està gairebé extinta. Es van trobar 19 parlants, a un poble a la ribera occidental delriu Weyt'o, al sud-est de la regióOmo.
Boro: 19.878 parlants (la majoria monolingües), al sud-oest de la regióAmhara, a prop del Nil Blau.
Burji: 35.731 parlants (gairebé 30.000 monolingües), al sud delllac Ciamo, també es parla aKenya.
Bussa: 6.624 parlants a l'oest delllac Chamo, a la regió Omo.
Oyda: 16.597 parlants (6.244 monolingües), al nord-oest de la regió Omo, al sud-oest deSawla.
Qimant: 1.650 parlants (d'una població ètnica de 172.327 persones), al nord-oest de la regióAmhara, al nord delllac Tana. també es parla aQwara i aEritrea.
Seze: 3000 parlants a l'oest de la regió Oromo, a prop deBegi, al nord deHozo.
Shabo: De 400 a 500 parlants a la província de Kaffa, entre Godere i Mashi.
Shekkacho: 54.894 parlants (36.500 monolingües), al nord de la província de Kaffa i al voltant deMaasha.
Sheko: 23.785 parlants (13.600 monolingües), al districte deShako, a la regió Kaffa.
Sidamo: 1.876.329 parlants (1.632.900 monolingües), al sud del centre d'Etiòpia, al nord-est delllac Abaya i al sud-est delllac Awasa.Awasa és la capital de la regió Sidama.
Silt'e: 827.764 parlants a uns 150 km al sud d'Addis Abeba.
Somalí: 3.334.113 parlants (2.878.371 monolingües), al sud-est d'Etiòpia, a la regió Somalí.
Suri: 19.622 parlants (gairebé tos monolingües) al sud-oest de la regió Kaffa, a prop e la frontera amb el Sudan. També es parla al Sudan.
L'ecologia d'Etiòpia ve determinada fonamentalment per l'altitud. En les zones baixes predominen lessabanes;WWF divideix les sabanes d'Etiòpia entre cincecoregions:
L'economia d'Etiòpia està basada en l'agricultura que absorbeix el 45% delProducte Interior Brut, el 90% de les exportacions i el 80% de la mà d'obra. El producte principal és elcafè, destinat gairebé tot a l'exportació, del que viuen directament o indirecta el 25% de la població. Aquest alt volum, unit a la variabilitat dels preus internacionals del cafè, fan que la balança exportadora sigui molt vulnerable.
Les èpoques desequera, agreujats a la dècada dels 80 del segle xx, van convertir grans extensions de terreny de cultiu en zones àrides o semiàrides, en part per les condicions climàtiques, en part per la tal·la indiscriminada d'arbres per a llenya. Els desplaçaments de la població i de refugiats amb motiu de les múltiplesguerres ambEritrea, van facilitar l'assentament de gran nombre de població a les zones amb insuficients recursos agrícoles i ramaders, que va provocarfam i persistents degradacions del sòl que encara no s'ha recuperat. En l'actualitat, i després de la firma de la pau definitiva amb Eritrea, el nombre de persones que depenen de l'ajuda interior o exterior per a la supervivència s'ha reduït de 4,5 milions de persones el 1999 a 2,7 milions de persones el2003.
Respecte a lamineria, Etiòpia té reserves d'or i detàntal, així com demarbre,potassa, mineral deferro i degas natural. Les explotacions d'aquest últim ha sofert diverses convulsions i alts i baixos a causa dels múltiples conflictes bèl·lics fins al2002.
L'alt nivell de dependència del sector energètic (petroli) i les elevades despeses militars, mantenen encara força debilitada a l'economia, que presenta grans canvis segons la zona del país de la que es tracti. La tensa relació amb Eritrea impedeix l'ús dels ports d'Assab iMassawa, deixant el deDjibouti per a la sortida al mar dels productes etíops.
Actualment s'està desenvolupant un pla econòmic basat en l'increment de l'ús de l'energia hidroelèctrica, l'explotació del gas natural, la recuperació de les zones agrícoles i la diversificació de les activitats econòmiques, dins d'una economia encara molt centralitzada i que depèn delsector públic i de l'ajuda estrangera.
Els països als que exporten diversos productes són: Alemanya, Japó, Djibouti i Aràbia Saudita. Els països dels que importa Etiòpia són, principalment: Aràbia Saudita, Estats Units, Itàlia i Rússia.Els productes d'exportació són: cafè, cuir, llegums i petroli, i els d'importació són animals, petroli i maquinària.
Durant el període 2003-2005 l'economia etíop ha crescut més d'un 10%, si bé el creixement ha estat molt desigual segons les regions. El perímetre de la capital ha crescut un 13% consecutiu entre els dos anys, els estats del sud i de l'oest ha crescut de mitjana un 8%, els estats de l'est han crescut amb menys intensitat i les regions del nord han patit una gran davallada de l'activitat econòmica, degut a les tensions geopolítiques amb elSudan iEritrea. Destata la millora de la balança exportadora, animada principalment per l'increment de les exportacions cap aEgipte.
L'ajut estranger representa més del 90% del pressupost del govern; i per exemple, només el 2% de la població del país té accés a telèfons mòbils.[31]
L'educació a Etiòpia havia estat dominada durant molts segles per l'Església ortodoxa, fins que l'educació laica va ser aprovada a principis del segle xx. El sistema actual segueix esquemes molt similars d'expansió de l'escola a les zones rurals com al sistema anterior a la dècada de 1980 apostant, però, amb la regionalització de l'educació rural en la seva pròpiallengua a partir del nivell elemental i amb més pressupost assignat al sector de l'educació. L'educació general a Etiòpia és de sis anys d'escola primària, quatre anys de l'escola secundària i dos anys d'estudis superiors de l'escola secundària.[32] La matrícula escolar de 2004 va ser inferior a la de molts altres països africans.[33] La meitat de la població d'Etiòpia ésanalfabeta.[34]
La injera és una espècie decrep feta amb un cereal que es diu teff i que es conrea a Etiòpia, després de feta la massa es deixa fermentar i després es tira en una font de fang plana i rodona d'uns 40 cm de diàmetre prèviament escalfada al foc (generalment de llenya), damunt se li tiren diversos guisats de carn o verdura i es menja amb la mà.
La cuina tradicional etíop no usa carn deporc de cap tipus, ja que l'islam i l'Església Ortodoxa Etíop prohibeixen menjar aquesta carn.
La majoria de la població es connecta via ADSL, implementada pel govern, qui en té el monopoli estricte. No obstant això, les poques corporacions existents utilitzen connexions via satèl·lit de proveïdors estrangers amb connexions actives mitjançant els satèl·listHispasat i NSS.
Etiòpia utilitza el calendari de l'Església Ortodoxa Copta, amb set o vuit anys de retard respecte al calendari occidental. L'any nou etíop se celebra l'11 de setembre. En el cas dels anys de traspàs, la festa és el 12; així, el 12 de setembre de 2007 va ser el primer dia del nou mil·lenni per a Etiòpia. Fins al dimarts11 de setembre de 2007, Etiòpia seguia l'any 1999 d'acord amb el calendari julià usat oficialment al país.[35]
Els etíops coptes celebren la seva festa decap d'any o Enkutatash ("regal de joies"), amb base en una antiga llegenda, segons la qual lareina de Saba va tornar sobtadament de la seva visita al reiSalomó d'Israel, aJerusalem, sent celebrada pels seus ministres i generals amb gran alegria i omplint de joies les arques reials. Aquesta celebració coincideix amb la Festa de Primavera a l'hemisferi austral, i els seus festejos es remunten a aquesta època.
L'hora zero correspon a les sis del matí de l'horari internacional.
Uns 1.600 anys abans que a Europa, el sant etíop Yared va crear una escriptura musical per al seu repertori de música sagrada i dansa. La música, el cant i la dansa etíops es basen en l'herència musical de Yared. La dansa folklòrica més comuna, l'esskista, té elements fonamentals de tradicions dels diversos pobles de l'altiplà etíop. Característica d'aquestes danses és el moviment rítmic de les espatlles, amb una acusada mescla de religiositat, fetitxisme i sensualitat definida per alguns observadors com a confusa i fascinant. Un contrast amb les danses de l'altiplà ho constitueixen les danses acrobàtiques dels Welaita i els gestos teatrals dels remots grups ètnics de Daina-Gofa i la part baixa de la vall delOmo, que conserven costums més tradicionals.
Per la seva temàtica, la música d'Etiòpia es pot dividir en tres grans grups:
Música folklòrica i tradicional etíop. Comprèn la música dels diversos grups ètnics d'Etiòpia des de remotes èpoques.
Chik Chikka és un tipus de ritme etíop, que actualment es pot interpretar amb un temps ràpid i també lent.
Música copta o sacra.
Música popular. Es diferencia de la música folklòrica pel seu caràcter més general i per la influència estrangera.
Música rastafari Nyahbinghi i reggae. VegeuMoviment rastafari. Història. Música sincrètica d'origen jamaicà, mescla de diferents grups d'afrodescendents, amb alguna difusió a Etiòpia.
Ethio-jazz. Creació del vibrafonista i director musicalMulatu Astatke, aplicat alumne de les millors escoles de música angleses i nord-americanes, des dels anys seixanta del segle xx, és part de la història viva de la música etíop.[36]
És d'advertir que el nom d'Etiòpia ha estat utilitzat per artistes estrangers aliens per complet a la música etíop, com en els casos de l'argentí Nico Favio amb la bandaEtiòpia i l'escriptor bascBernardo Atxaga en laNova música d'Etiòpia.
Alguns intèrprets famosos són el vocalista Tilahun Gessesse i el guitarrista Bibisha.
Entre els instruments musicals típics estan el Krar, olira etíop de cinc cordes, i el Masenqo, unviolí d'una sola corda i instrument històric etíop. L'Esketa o “ball de les espatlles” és una dansa etíop. En moure's amb aquesta dansa és com si el cap i les espatlles treballessin completament separats de la resta del cos. És una part significativa de les antigues danses tribals d'Etiòpia.
Nota:Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent criteris diferents. VegeuLlista d'estats independents i territoris dependents
.svg%26amp%3blang%3dca)
.jpg)
