Etelred l'Indecís oEtelred II, (en anglèsÆthelred the Unready; vers968 -23 d'abril del1016) va ser rei dels anglesos des del978 fins a la seva mort, exceptuant un breu període (1013-1014) en què fugí aNormandia davant la invasió delsvikings encapçalada pel danèsSvend Barbaforcada. Fou conegut sota el malnom de «l'Imprudent» o «l'Indecís»; el seu sobrenom enanglès antic,Unræd, significa «mal aconsellat», «sense consell», i no «mal preparat», com deixaria suposar la forma anglesa moderna d'aquest sobrenomthe Unready.[1]
Etelred era fill del reiEdgard el Pacífic i la seva segona esposaElfrida. Quan Edgard va morir, el seu fill granEduard va heretar el tron. El regnat d'Eduard va ser discutit per la reina Elfrida, que presionava perquè el seu fill Etelred fos coronat. Al cap de només tres anys de regnat d'Eduard, va ser assassinat per servents d'Etelred. Eduard tenia 13 anys aproximadament i Etelred uns 10.[2] El dia de la coronació, l'abat de Canterbury,Dunstan li va profetitzar que cauria la desgràcia sobre el seu regne per la manera immoral com havia arribat al poder.[3]
El seu regne va estar marcat pels atacs dels vikings danesos, i les sospites d'haver participat en la conspiració per assassinar el seu germà Eduard van dividir el país i no van permetre plantejar una defensa organitzada.Hampshire,Thanet iCheshire van ser saquejades el980,Devon i laCornualla el981, iDorset el982. Al començament només es tractava de grups d'aventurers que tot el que van aconseguir va ser enemistarAnglaterra ambNormandia, ja que aquesta regió del continent eren descendents vikings i donaven acollida als grups que venien d'atacar les terres de l'illa de Gran Bretanya.[4]
L'any991 l'exèrcit viking va desembarcar i va començar a establir-se a l'illa construint-hi assentaments permanents. Després de la derrota de l'exèrcit anglès a labatalla de Maldon, Etelred va haver va acceptar pagar tribut als danesos.[5]
Però finalment els atacs per recuperar el reialme es van reprendre. El13 de novembre del1002 Etelred va ordenar l'assassinat de tots els danesos que hi hagués a Anglaterra, un fet conegut com "la massacre del dia de sant Brice". A algunes zones on els danesos eren molt nombrosos aquesta ordre no es va dur a terme, però en d'altres l'extermini es va dur a terme. Entre les víctimes hi havia Gunhilde, la germana del rei danèsSvend Barbaforcada, que l'any següent va iniciar una expedició contra Etelred.[6]
Després de diverses campanyes, el 1013 els danesos van aconseguir finalment conquerir Anglaterra obligant Etelred a exiliar-se a Normandia. Però a la mort de Svend, el 3 de febrer del 1014 l'exèrcit danès va tornar a Dinamarca per aclarir la successió, i els anglesos van aprofitar per reinstaurar Etelred.[7]
Etelred es va afanyar a llençar una expedició contraLindsey, on es concentraven els aliats dels danesos i partidaris del fill de Svend,Canut. La situació es complicà quan el fill d'Etelred,Edmund II Ironside, es va revoltar contra el seu pare postulant-se com a rei en contra d'Etelred i Canut. Aquest enfrontament va facilitar la conquesta del nord d'Anglaterra per part de Canut. Finalment pare i fill es van aliar per combatre'l, però Etelred moriria el23 d'abril del1016. Canut i Edmund van acabar repartint-se Anglaterra, però la mort d'Edmund uns mesos després va deixar Canut com a únic rei.[8]
Al rei Eteled se li atribueix la creació d'un organisme per investigar delictes i jutjar un acusat, que es va anomenar "els dotzethegns". Aquest cos va ser el precursor de l'actual sistema de jurats britànic format per dotze persones (Great Jury). Elsthengs havien de fer públic els noms dels acusats i els presumptes delictes per les diferents contrades del país i recollir els testimonis en cas que algú tingués informació en contra o a favor de les acusacions. Elsthengs feien jurament d'imparcialitat posant la mà sobre unes relíquies i la seva creació està escrita en una llei del 997 proclamada a Wantage.[9]
Etelred II va estar casat dues o tres vegades: les fonts són confuses pel que fa a això. Vers el985 Etelred va casar-se amb Ælfgifu, filla del comte Æthelberht,[10] suposadament de Northúmbria; també és possible que Ælfgifu fos la filla de Thored, i que la confusió hagi emergit llavors, en els escrits deJohn de Worcester.[11] Del seu o seus primers matrimonis, Etelred va tenir els fills següents:
Æthelstan o Æthelstan Ætheling (mort el 1012 o 1014);
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)