La forma de govern del país és lamonarquia absoluta i el seu territori està organitzat en quatredistrictes. La seva capitalitat està formada per dues ciutats:Mbabane, seu administrativa iLobamba, seu del poder reial i legislatiu. La ciutat més poblada ésManzini, que té uns 100.000 habitants.
Tot i que les restes d'ocupacions humanes trobades a Eswatini daten de més de 100.000 anys, la població actual hi va emigrar alseglexix, després de les emigracions de les poblacionsbantus i sota la pressió delsbòers. Al mateix temps, van colonitzar el sector els primers blancs. Després de lesGuerres Bòer, Eswatini va esdevenir una colònia britànica. Va obtenir la independència el 6 de setembre de 1968 i des de llavors, com a Swazilàndia, va patir la lluita entre els activistes per la democràcia i la monarquia totalitària.
S'han trobat en territori swazi jaciments de fa més de 100.000 anys. Les evidències d'unaagricultura i de l'ús del ferro daten delsegleiv. Els poblesnguni van començar a colonitzar aquesta terra des de mitjanseglexv, els qui en el procés migratori que van realitzar des de l'Àfrica central cap al sud, van anar dividint-se entribus, assentant-se en diferents territoris i evolucionant en diferents llocs, donant origen a les seves diferents cultures:zulu,xhosa,swazi indebeles.
Els swazis es van separar dels nguni en el sud de l'actual província sud-africana deKwaZulu-Natal, on es van establir fins que les lluites amb els Zulus (liderats pel reiShaka) els van forçar a fugir cap al nord-est.Sobhuza I, cap del clan Dlamini, va reunir les restes de les tribus que Shaka havia desestructurat, incloent desertors zulus i els romanents regionals delsboiximans, i es va establir a l'àrea central de l'Eswatini actual. Aquí els swazis van continuar amb el procés d'expansió conquerint petites tribus de parla Sotho i Nguni, per augmentar l'estat avui anomenat Eswatini, situat en el nord-est deKwaZulu-Natal. Sobhuza I, mort poc després de la derrota zulu pelsbòers (1839), va llegar al seu fillMswati II la tasca de mantenir unit al seu poble, enfront de l'amenaçaafrikaner.
En el transcurs de gairebé trenta anys de resistència, el poble va prendre com a propi el nom del seu rei, que va instituir un exèrcit permanent i va establir bones relacions amb els colons blancs, atorgant-los concessions.
El territori es va incorporar a laColònia del Transvaal en1902, i la capitalitat administrativa de la regió es va traslladar des de Bremersdorp, l'actualManzini a Mbabane, a més alçada i fora de la zona afectada per lamalària.[5] Després de laguerra dels bòers el1906, va estar sota el protectorat delRegne Unit, sota l'Alt Comissariat d'Àfrica del Sud. A partir de1961, el càrrec d'Alt Comissari d'Àfrica del Sud va estar exercit per l'ambaixador delRegne Unit a laRepública de Sud-àfrica.
L'abril de 2018 el rei canvià el nom oficial de Swazilàndia a Regne d'Eswatini.[6]
La constitució en vigor prohibeix els partits polítics. El18 d'agost de2004, el reiMswati III va anunciar abans de la fi de l'any un canvi a laconstitució. Les organitzacions de defensa dels drets humans i els grups d'oposició han denunciat aquesta nova constitució, ja que continua prohibint els partits polítics i sols serveix per a reforçar el control de la monarquia sobre el país. Els grups de l'oposició van afirmar que farien tots els possibles per bloquejar-la.
Mapa d'Eswatini.
El sistema de govern d'Eswatini consisteix en unamonarquia absoluta. El rei (Mswati III des de1986) és elCap d'Estat i qui nomena els ministres (incloent elPrimer Ministre —Cap de Govern—). Exerceix simultàniament tant el poder executiu com el legislatiu. Tradicionalment el rei governa al costat de la reina Mare o Indovuzaki (literalmentGran Elefanta), la qual és vista com una líder espiritual.
El parlament (Libandla) es limita a debatre les propostes del Govern i a aconsellar el rei. Consta d'una Cambra alta o Senat (compost per 20 membres nomenats pel Rei i altres 10 triats per l'Assemblea) i una Cambra baixa o Assemblea (composta per 10 membres nomenats pel Rei i altres 55 triats). Hi ha 55 Tinkhundla que són una sèrie de circumscripcions electorals que nomenen cadascuna un membre de l'Assemblea. Leseleccions se celebren cada cinc anys al novembre.
Els jutges del Tribunal Suprem i del Tribunal d'Apel·lacions són també nomenats pel rei.
A causa del règim absolutista, l'activitat delspartits polítics es troba altament limitada. Actualment, la majoria dels partits polítics d'Eswatini es troben legalitzats, després d'una prohibició absoluta d'activitat política des de1973 fins al1992. No obstant això, les eleccions de l'any2003 es van fer sense la presència de cap partit a causa d'un decret reial. Malgrat l'aparent obertura política impulsada pel rei a causa, principalment, de pressions internacionals, diversos partits polítics encara es troben il·legalitzats, i fins i tot hi ha persecucions polítiques a membres dels partits antimonàrquics.[7] RecentmentAmnistia Internacional ha denunciat fortes tortures per part de la policia, arribant fins i tot a la mort d'un dels detinguts.[8]
Partit Progressista Nacional de Swazilàndia (SNPP)
La constitució de 1968 va estar abolida des de1973. No obstant això, eljuliol de2005 es va aprovar una nova constitució, encara que el seu text va generar grans protestes per part de grups dedrets humans.
El reiMswati III és freqüentment criticat per viure tan luxosament en una nació afligida per la taxa d'infecció deVIH més alta del món.[10] La seva multitud de cotxes de luxe i els milions gastats a restaurar les ostentoses mansions de les seves nombroses dones no s'adiu amb la realitat d'un país en el qual aproximadament el 34 per cent de la població activa es troba aturada, dels quals gairebé el 70 per cent viu amb menys d'un dòlar al dia, i al voltant del 39 per cent dels adults es troben infectats pelVIH.
Eswatini ofereix una gran varietat de paisatges: muntanyes al llarg de la frontera amb Moçambic,sabanes a l'est i selves al nord-oest.Diversosrius travessen el país, com elLusutfu.Amb 50.000 habitants, la capitalMbabane és la ciutat més gran del país.Altres ciutats importants sónManzini,Lobamba iSiteki.
Imatge de satèl·lit.
Eswatini es divideix en quatre regions geogràfiques diferenciades, d'oest a est:
ElHighveld oHigh Veld (Alt Veld), amb una altitud mitjana de 1.300metres, correspon als contraforts de les Muntanyes Drakensberg de Sud-àfrica.
ElMiddleveld oMiddle Veld (Medi Veld), amb 700 metres d'altitud mitjana, ocupa el 26% del territori. És una regió de turons i valls fèrtils.
ElLowveld oLow Veld (Baix Veld), de 200 metres de mitjana, és una zona insalubre i seca.
LaSerralada Lebombo, de 600 metres d'altitud de mitjana, és una zona relativament aïllada a l'est del país.
Els rius més importants que reguen el país són: l'Usutu, l'Ingwavuma i elKomati. La cota més alta és la muntanya Emlembe, amb 1.862 metres, i la més baixa es troba al riuUsutu, a 21 metres sobre el nivell del mar.
Tot i ser un país molt petit, té una gran varietat climàtica. A l'oest, el Highveld té un clima subtropical amb precipitacions que superen els 1.000mm (1kl /m²) anuals. Cap a l'est té un clima tropical semiàrid. La regió centreoriental (el Lowveld) és la zona més seca, amb uns 600 mm de pluja a l'any.
Eswatini és un petit país on l'agricultura de subsistència és la font de treball de més de 70% de la població. El sector industrial s'hi ha diversificat després de la dècada de 1980, sent elsucre i la polpa de fusta importants productes d'exportació. El 2007 es va intentar modernitzar i diversificar la indústria, com a resposta a una caiguda dels preus del sucre en laUnió Europea. En anys recents lamineria va perdre importància, només l'extracció decarbó i les pedreres de pedra romanen importants.
Tancat pel territori deSud-àfrica, tenint solament una petita frontera terrestre ambMoçambic, Eswatini depèn gairebé totalment de l'economia sud-africana, origen de més del 90% de les seves importacions i destinació de més del 60% de les seves exportacions. Lataxa de canvi de la sevamoneda, ellilangeni, és fixada en relació alrand, i la seva política monetària és submisa a la de Sud-àfrica.
El 84,3% de la població ésswazi, i un altre 10% észulu, en tots dos casos es tracta debantus, la qual cosa implica un país ètnicament molt homogeni. Hi ha tambéeuropeus (3% del total) i refugiats deMoçambic.
Tradicionalment els bantus han tingut unaeconomia de subsistència, conreant i criant els seus propis animals per a consum. Alguns treballen en les mines de Sud-àfrica.
Els idiomes oficials són el swati oswazi (una llengua bantu), i l'anglès. Els assumptes governamentals i el comerç són portats en anglès en la seva gran majoria.
El restant 9% de la població es divideix entre laFe Bahá'í, elmormonisme, eljudaisme, i altres grups religiosos. El xionisme, una mescla de cristianisme i el culte ancestral indígena, és la religió predominant a les zones rurals.
La població d'Eswatini segons l'últim cens de 2007 era d'1.018.449 habitants, l'estimació per intervinguts de 2011 d'IDB és d'1.370.000. La capital administrativa i ciutat més important ésMbabane (que té una població de 73.000 habitants).Lobamba és la capital real i legislativa d'Eswatini.Manzini és la ciutat més poblada del país: la seva àrea metropolitana supera els 100.000 habitants. Siteki és una altra de les grans urbs, i és la capital d'un dels 4 districtes en què s'organitza el país.
Una bona part de les terres està en possessió dels europeus o de companyies estrangeres, però aproximadament el 55% ho posseeix en dipòsit el rei perquè siguin utilitzades de forma exclusiva pels swazis.
El2000 216.977 nens van assistir a les escoles primàries i 60.830 estaven inscrits en els instituts d'ensenyament secundari. La Universitat de Swazilàndia (1964) es troba aKwaluseni.
La població rural d'Eswatini suposa el 73% (2002), i el país presenta una taxa de creixement demogràfic del 0,55%, xifra molt variable a causa de lasida. Les pressions que genera la població rural es deixen sentir en els recursosedafològics: la creixent demanda de terra cultivable, i l'excés de pasturatge a les terres comunals, condueixen a l'erosió del sòl. L'erosió i les deficients pràctiques en l'eliminació d'aigües residuals, contribueixen a augmentar les ja elevades taxes de malalties transmeses per l'aigua. Només el 59% (1990–1998) de la població té accés a unes adequades instal·lacions sanitàries, i el 50% a l'aigua potable segura.
El 30% de la seva població pateix d'infecció perVIH i això, unit a l'alta taxa d'incidència que té el virus en aquest país, fa que a Eswatini l'esperança de vida sigui molt baixa: només 49 anys.[11]
Nota:Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent criteris diferents. VegeuLlista d'estats independents i territoris dependents
