Estrasburg (oficialmentStrasbourg enfrancès, també coneguda com aStrossburi enalsacià iStraßburg enalemany) es una ciutat del nord-est deFrança que se situa al departament delBaix Rin. És la capital del departament, i també des de l'1 de gener de 2016, és la capital administrativa de la regióGran Est. Estrasburg es troba dins de la regió històrica d'Alsàcia, de la qual va ser capital des del 1982 fins al2016.
La ciutat és seu oficial de nombroses institucions europees i internacionals, com elConsell d'Europa de la qual depenen elTribunal Europeu de Drets Humans i la agència europea del medicamentFarmacopea Europea, elParlament Europeu o encara elDefensor del Poble Europeu, seu del govern militar europeu (eurocorp), seu d'Eu-lisa europol o d'Eurimage agència europea per fomentar el cinema, de la comissió internacional de dret civil, la comissió central de navegació.És per tot això que la ciutat porta el títol de«capital europea».
Amb 290 966 habitants el 2020,[2] Estrasburg és la ciutat més poblada del Gran Est. L'àrea urbana compta amb 856 868 habitants l'any 2012 només al costat francès delRin i 1 245 386 habitants més al costat alemany.[3] Estrasburg representa un dels principals pols econòmics de França i es distingeix per unsector secundari molt diversificat i unsector terciari principalment dedicat a les activitats financeres, la recerca i el consell a les empreses.
Ciutat fronterera amb Alemanya, Estrasburg ha estat marcada per les diferents administracions franceses i alemanyes. La seva història, rica i agitada, va deixar un patrimoni arquitectural remarcable. El seu centre històric, situat a sobre de laGran Illa, va ser declarat totpatrimoni de la humanitat l'any1988,[4] on cal destacar lacatedral de Notre-Dame i el pintoresc barri de la Petita França. L'any 2017, el barri de laNeustadt, construït per les autoritats alemanyes (1880-1918), va ser inclòs dins del perímetre de protecció de laUNESCO.
Estrasburg és també considerada com el símbol de la reconciliació francoalemanya així com de laconstrucció europea. La ciutat s'ha anat especialitzant en les funcions polítiques, culturals i institucionals i, per tant, és una de les poques ciutats que és seu d'organitzacions internacionals sense ser lacapital d'un Estat.[5] Estrasburg és la segona una ciutat de congressos internacionals aFrança, després deParís.[6]
La presència de diverses institucions nacionals de renom, com elteatre nacional, la biblioteca nacional i universitària i l'Òpera nacional del Rin formen un centre cultural important.
Estrasburg és una ciutat d'estudiants. La sevauniversitat, les sevesgrandes écoles i el seu hospital universitari formen un pol universitari d'importància internacional, amb 20% d'estudiants estrangers i més de cent nacionalitats representades.[7] La Universitat ha acollit 18premis Nobel dins de les seves parets, ha estat guardonada nombroses vegades per l'Estat francès pel programa"Investissements d'avenir" i, cerca ser un centre d'excel·lència en l'ensenyament superior i la recerca a escala mundial.[8]
Molls del barri de laKrutenau, vists des del Palau Rohan (180°).
Localització d'Estrasburg amb relació a les grans ciutats del centre d'Europa.
Allunyada del centre del país, Estrasburg ocupa una posició central aEuropa occidental i es troba a sobre de la planura d'Alsàcia. És una via important de pas nord-sud dins de la seva regió, el vall del Rin superior, un corredor natural que va des de Basilea a Magúncia.
La ciutat es troba a la frontera de l'Europa atlàntica i de l'Europa continental, i es comunica amb l'Europa mediterrània gràcies a les valls delSaona i delRoine i amb les grans planures de l'Europa del Nord a través de laconca del Ruhr. A vista d'ocell, Estrasburg es troba a la mateixa distància (aproximadament 750 kilòmetres) de laBàltica i del litoralatlàntic, així com de laMediterrània (aproximadament 500 kilòmetres), de lamar del Nord i de l'Adriàtica.
Estrasburg deu el seu nom a la seva posició estratègica "a l'encreuament de camins". Encara avui, la ciutat beneficia d'una situació geogràfica privilegiada que fa d'ella un encreuament europeu, a la intersecció d'alguns dels més importants eixos de comunicació del continent.
Estrasburg es va dotar d'una primera xarxa de tramvia l'any1878. Al seu apogeu, l'any1937, aquest comptava amb 83 kilòmetres de línies urbanes mentre que la xarxa suburbana es componia d'una centena de kilòmetres de línies al departament delBaix Rin. Després de laSegona Guerra Mundial, el tramvia va sofrir un període de decadència, provocant un tancament progressiu de línies que va finalitzar l'any1960.
La xarxa actual de tramvia, gestionada per la Companyia dels Transports d'Estrasburg (Compagnie des transports strasbourgeois, abreujat CTS), és la segona més extensa deFrança (darrere de la deLió), amb prop de 80 estacions i 71,8 kilòmetres de línies. La distribució de la xarxa permet a diverses línies utilitzar el mateix tram de via. La capacitat de transport és de 442.000 viatges al dia.[11]
La primera línia del tramvia modern es va inaugurar el 25 de novembre de1994. Des d'aleshores, la xarxa no ha deixat de desenvolupar-se i actualment compta amb sis línies en servei: A, B, C, D, E i F. L'última ampliació es va inaugurar el 23 de novembre de2018, donant servei a dues noves estacions a la ciutat alemanya de Kehl (Hochschule/Läger iKehl Rathaus), després de l'ampliació que ja s'havia fet fins a l'estació de tren (Kehl Bahnhof) l'any2017.[12]
Dues noves ampliacions estan previstes per a les línies E i F. La primera arribarà fins al cor del barri de laRobertsau al segon semestre de2019;[13] la segona cap el barri deKoenigshoffen que es preveu pel2020.[14]
L'any2013, es va crear, una línia d'autobús exprés (BRT) unint l'Estació central al barri de l'Espai Europeu de l'empresa aSchiltigheim. Aquesta línia es considera com a complementària de la xarxa de tramvia i es per això que porta la lletra G.
La xarxa d'autobusos també és gestionada per la CTS, i dona servei al conjunt de l'àrea metropolitana d'Estrasburg. Amb els seus 320 kilòmetres de línies,[11] es tracta d'una xarxa densa sobre tot el territori de l'Eurometròpoli d'Estrasburg. Reorganitzada amb l'arribada del tramvia, i al voltant d'aquest, la xarxa té 36 línies urbanes i 8 interurbanes. Les línies d'autobusos porten números per a diferenciar-les dels tramvies i de la línia d'autobús exprés.
El conjunt de la xarxa de la CTS (tramvia, autobusos i autobús exprés) transporta anualment 119,7 milions de passatgers.
La ciutat posseeix també dues estacions d'autobusos:place des Halles per als autobusos de la xarxa departamental (Réseau 67) i laplace de l'Étoile per als autobusos de llarg recorregut i turístics.
El centre històric d'Estrasburg, ocupant laGran Illa, es caracteritza pels carrers estrets típicament medievals, sobretot al voltant de lacatedral Notre-Dame i al barri de la Petita França. Al nord, el vastbarri alemany construït entre els anys 1880 i 1914 s'estén des de l'estació central fins a la frontera alemanya. L'espai es distribueix en grans avingudes rectilínies que desemboquen en zones menys denses com el barri dels XV de la qual les primeres construccions daten d'inicis del segle xx. El sud-est està ocupat pel barri de laKrutenau, un dels més antics de la ciutat. Una mica més a l'est es troba el barri de l'Esplanade. Construït en ladècada del 1960 per a enfrontar el creixement demogràfic, aquest barri es compon essencialment de grans edificis (més de deu pisos) fent d'aquest barri el més densament poblat de la ciutat. A aquest barri es troba també el campus central de la Universitat d'Estrasburg.
Els barris centrals estan rodejats per un «cinturó verd». Es tracta de l'antiga zonanon ædificandi (lloc que no pot rebre edificis) que formava part de les defenses de la ciutat. Les construccions hi són limitades a 20 % de la superfície construïda al terra (les carreteres, autovies i ferrocarrils no es consideren com a construccions).
A l'oest i al nord, els barris deCronenbourg,Koenigshoffen i laRobersau van conservar el seu aspecte original deraval.
Al sud, predominen els habitatges de mitjana densitat, com al barri deNeudorf. Les construccions més recents es troben repartides a l'àrea urbana, però també a la ciutat, sobretot als barris sud i sud-estDanube,Rives de l'Étoile etPorte de France. Als barris oest i sud-oest, trobem la majoria d'habitatges tutelats construïts els anys 1960 i 1970: "ciutat nuclear" aCronenbourg,Hautepierre,Koenigshoffen,Montagne Verte,Elsau iNeuhof.
La ciutat posseeix dospolígons industrials: laplaine des Bouchers (Plana dels Carnissers) al sud-oest i el Port del Rin a tota la franja est.
Amb l'objectiu de millorar l'accés al Port del Rin i al pont d'Europa, es va transformar la carretera del Rin (RN4) en avinguda. Ha de servir per a descongestionar el trànsit de camions en aquest eix principal i contribuir a la creació d'una nova centralitat transfronterera. L'objecte principal era embellir l'entrada a França des d'Alemanya al voltant de la simbologia de la frontera i d'incrementar la mobilitat est-oest.
Estrasburg es compon de 15 barris "funcionals".[16] Aquests 15 barris es van crear l'any 2013 després que la ciutat decidís perfilar la divisió dels barris, formant agrupaments de diversos barris reals. Abans de la reforma, Estrasburg estava formada per 10 barris, que calcaven els contorns delscantons.
Centre-ville. Va ser creat l'any2013 després del nou retall administratiu dels barris del municipi.[17] Comprèn sobretot el conjunt de laGran Illa, el Finkwiller, l'Hospital civil i el sector de la plaça de la República. L'ajuntament de barri es troba a la plaça Broglie.[18]
Hôtel de Hanau, seu de l'Ajuntament d'Estrasburg des de l'any 1806.Reunió del consell municipal d'Estrasburg el 21 de gener de 2013.
Estrasburg és la capital del departament delBaix Rin i de la regióGran Est (abans regióAlsàcia). És també la seu de l'acadèmia d'Estrasburg (circumscripció del Ministeri d'Educació Nacional) i de l'arquebisbat d'Estraburg.
L'any 2011, la ciutat d'Estrasburg va ser recompensada amb l'etiqueta «Ciutat Internet @@@».[19]
El consell municipal d'Estrasburg compta amb 43 consellers i 21 tinents d'alcalde (adjoints enfrancès), endemés de l'alcalde.[20] Després de les eleccions municipals de 2008,Roland Ries (PS) esdevé alcalde d'Estrasburg succeint aFabienne Keller (UMP). Roland Ries ja havia estat alcalde entre 1997 i 2000 arran del nomenament de l'alcaldessaCatherine Trautmann (PS) com a ministra del govern deLionel Jospin.
Històricament, Estrasburg no té un arrelament polític particular dins d'una regió que malgrat tot tendeix a votar la dreta. Abans de laSegona Guerra Mundial, la ciutadania era d'esquerres, i fins i tot d'extrema esquerra amb l'elecció del sindicalistaCharles Hueber en1929. L'any1935, la dreta s'apodera de la ciutat ambCharles Frey, reelegit a la fi del conflicte en1945. Després del llarg mandat dePierre Pfimlin (1959-1983), les forces polítiques es van reequilibrar.
François Hollande va arribar en primera posició a la primera i a la segona volta de leseleccions de 2012, amb un 54,7 % a la segona volta.[21] Durant les eleccions legislatives del mateix any, a la primera circumscripció del Baix Rin (cantonsI,II,IV iIX), enterament localitzada a la ciutat d'Estrasburg, va guanyar l'escrutiniArmand Jung (PS).[22] A la segona circumscripció (cantonsIII,VII,VIII,X i el municipi d'Illkirch-Graffenstaden) va guanyarPhilippe Bies (PS).[23] Per contra, el candidat (conservador)André Schneider va guanyar a la tercera circumscripció[24] (cantonsV,VI i municipis al nord d'Estrasburg)
↑Carta de l'Ajuntament d'Estrasburg per a la promoció de la llengua regional recolzant-se en la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries,[1]
↑Població municipal legal vigent a l'1 de gener 2020, límits territorials vigents a l'1 de gener 2023,Insee[Enllaç no actiu]
↑L'àrea urbana no es limita pas als límits administratius del municipi d'Estrasburg, ni a la frontera franco-alemanya
↑«Per la seva oferta de formació pluridisciplinària, la seva localització geogràfica estratègica i la seva important població d'estudiants internacionals, a prop de 20% i de 150 nacionalitats diferents, la nostra Universitat està compromesa amb el món»,Pàgina de la Universitat d'Estrasburg(francès)(anglès)(alemany)
Centre national d'archéologie urbaine,Strasbourg, Association pour les fouilles archéologiques nationales, Pariz, 1992, 285 p.;
Collectif,Strasbourg: fouilles archéologiques de la ligne B du tram, Muzeji Strasbourga, Strasbourg, 2000, 74 p.;
Christian Lamboley,40-45, Strasbourg bombardé, Contades, Strasbourg, 1988, 158 p.;
Bastien Gissinger,Recherches sur le site fortifié de Strasbourg durant l'Antiquité tardive: le castrum d'Argentoratum, J. et E. Hedges, Oxford, 2002, 204 p.;
Paul Greissler,La Classe politique dirigeante à Strasbourg (1650—1750), le Quai, Strasbourg, 1987, 302 p.;
Jean-Marie Mantz (dir.),Histoire de la médecine à Strasbourg, Strasbourg, 1998, 799 p.;
Jean Rahn, Martin Grunenwald,50 ans d'histoire au Centre régional d'éducation populaire et de sport d'Alsace, Le Verger, Illkirch-Graffenstaden, 1996, 235 p.;
Jean-Louis Schlienger, André Braun,Le Mangeur alsacien: histoire de l'alimentation en Alsace de la Renaissance à l'annexion, la Nuée bleue, coll. « Elzaška knjižnica », Strasbourg, 1990, 254 p.;
Eugène Seinguerlet,Povijest Strasbourga, Dinali, Strasbourg, 1988, 78 p.
Agència d'urbanisme i aglomeració d'Estrasburg, "Le Projet urbain dans l'histoire de Strasbourg: 1981", Agència d'urbanisme i aglomeració d'Estrasburg, Estrasburg, 1981, 31 p.;* Dominique Badariotti, Richard Kleinschmager, Léon Strauss,Géopolitique de Strasbourg: permanences, mutations et singularités de 1871 à nos jours, la Nuée bleue, coll. « la Bibliothèque alsacienne », Strasbourg, 1995, 260 p.;
Jean-Jacques Blaesius, Pascale Gérard,Le tram de Strasbourg: un chantier et des hommes, la Nuée bleue, Strasbourg, 1994, 143 p.;
Collectif,Strasbourg: panorama monumental et architectural des origines à 1914, Contades, coll. « Le Temps des cités », Strasbourg, 1984, 499 p.;
Collectif,Strasbourg, urbanisme et architecture: des origines à nos jours, Oberlin, Strasbourg, & G. Klopp, Thionville, 1996, 297 p.;
Collectif,Strasbourg: chroniques d'urbanisme, L'Aube, La Tour d'Aigues, 1994, 261 p.;
Collectif,Atlas de la région de Strasbourg: réalités d'aujourd'hui, idées pour demain, la Nuée bleue, Strasbourg, 1996, 262 p.;
Collectif,Strasbourg-Kehl am Rhein (1900—2000), Gallimard, coll. « Guides Gallimard », Pariz, 1998, 93 p.;
Jean-Pierre Klein,Strasbourg: urbanisme et architectures des origines à 1870, Muzej Strabourga, Strasbourg, 1996. prvo izdanje. 1986), 297 p.;
Richard Kleinschmager,Strasbourg: une ambition européenne, Anthropos, coll. « Villes », Pariz, 1997, 216 p.;
Maurice Moszberger, Théodore Rieger, Léon Daul,Dictionnaire historique des rues de Strasbourg, le Verger, Illkirch-Graffenstaden, 2002, 430 p.;
