Estrabó (grec antic: Στράβων) (Amasia,c. 63 aC-Amasia,21 dC ↔ 24 dC) va ser un geògraf i escriptor grec nascut aAmasia a mitjans delsegle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any20 dC.
Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'Ecumene. Conservem una gran part de la seva obra mestra,Geografia, en 17 volums, on relata tant la situació geogràfica com aspectes humans.[1]
Descendia per part de la seva mare d'una família grega notable, en la qual va figurar el seu aviMoafernes, que es va separar deMitridates VI Eupator i va negociar pel seu compte ambLucul·le. Va estudiar aNisa del Meandre, on va tenir per mestres el retòric i gramàticAristodem el Jove, el filòsof peripatèticXenarc de Selèucia, iTirannió d'Amisos. Va completar la seva instrucció amb llargs viatges perGrècia,Itàlia iEgipte; i va conèixer altres llocs mitjançant relats de viatgers de la seva època. Amb les seves mateixes experiències i els relats compilats, va escriure unaGeografia dividida en 17 llibres (pràcticament tots conservats) dels quals el III està dedicat a la península Ibèrica. En les seves descripcions, dona preferència al clima, produccions, moralitat, usos, costums, religió, institucions, etc. Durant la descripció de les Gàl·lies, esmenta sovint els grecsHiparc,Eratòstenes,Polibi iHomer, iJuli Cèsar.
El món segons Estrabó
Estrabó va poder obtenir les seves dades sobre laHispània Citerior deMarc Vipsani Agripa (†12 aC), que com a comandant de la flota romana havia pres part en lesGuerres càntabres, i també de l'historiador grecTimàgenes, nascut aAlexandria i traslladat aRoma el55 aC (primer com a presoner de guerra, però que després, ja lliure, va obrir-hi una escola de retòrica).
↑Long, George. «Strabo». A: William Smith (ed.).A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Vol. III. Londres: John Murray, 1870, p. 915 a 921.
↑Per a una edició antiga del Llibre III vegeu:Estrabó.Llibre III de la Geografia d'Estrabó (en castellà). Madrid: Viuda de Ibarra, fills i companyia, 1787 (Llibre III de la Geografia).
