Estocolm (ensuecStockholm) (?iescolteu-ne la pronunciació ensuec) és la capital del Regne deSuècia i la més gran de les capitalsescandinaves. La seva conurbació, a cavall del llacMälaren i elmar Bàltic, passa del milió d'habitants. La ciutat s'estén per un conjunt d'illes, de les quals la més significativa és la que forma la Gamla Stan, o ciutat vella. L'edifici seu de l'Ajuntament és famós internacionalment, ja que és on es fa el lliurament dels prestigiososPremis Nobel.
La ciutat d'Estocolm estricta (Stockholms kommun) té 871.952 habitants (31-12-2012).[1] No obstant això, el nom d'Estocolm és generalment donat al conjunt del comtat d'Estocolm, que en reagrupa 2.011.047 (30-09-2009).[2]
En tant que capital sueca, el govern hi resideix i el parlament s'hi reuneix. És igualment la residència del cap de l'Estat, el reiCarles XVI Gustau de Suècia.
Si bé Estocolm va ser fundada sobre la petita illa deGamla Stan (vella ciutat) situada exactament entre el llac Mälaren i el mar Bàltic, s'ha desenvolupat cap al nord on es trobenNorrmalm iÖstermalm, i al sud cap aSödermalm. En total, s'estira sobre 14 illes, fent de l'aigua un element omnipresent. La ciutat compta amb 53 ponts que permeten circular entre els diferents barris.
Estocolm disposa d'un important arxipèlag, constituït de milers d'illes, paradís per als habitants de la ciutat a qui agrada passejar-s'hi el cap de setmana.
La zona metropolitana d'Estocolm (en suecStorstockholm iGreater Stockholm en anglès) és la més gran de les tres que hi ha Suècia. Hi viuen 2.231.439 habitants (2015)[4] i està compresa, a més d'Estocolm, pels següents municipis:
Estocolm és un dels 290 municipis de Suècia, i és la capital del comtat d'Estocolm. Aquest últim és responsable de les polítiques de salut i de transport de la ciutat, així com dels principals centres culturals.
Des de 1998 el municipi està dividit en 18 districtes, que tenen la responsabilitat de les escoles primàries, l'assistència social, els lleures i els mitjans culturals locals. Des de les eleccions municipals de 2014, una majoria de centre-esquerra governa la ciutat, ambKarin Wanngård, delPartit Socialdemòcrata de Suècia, com aalcaldessa d'Estocolm.
Stockholmsområdet vid 3 000 f.kr.Il·lustració de diferents nivells històrics de l'aigua a l'àrea d'Estocolm comparats amb Västerbron
La primera menció de la ciutat d'Estocolm data de 1252. La ciutat es redueix llavors a la petita illa de Gamla Stan (Vella ciutat). Hauria estat fundada per Birger Jarl, per a protegir Suècia d'invasions de flotes estrangeres i per a posar fi als pillatges dels quals n'eren víctimes ciutats com aSigtuna situada sobre el llac Mälaren. El primer edifici construït va ser un fort que controlava el trànsit marítim entre el mar Bàltic i el llac Mälaren.
El llac Mälaren amb la part vella, els inicis de la ciutat
Sota la influència de Magnus Ladulås, Estocolm prospera gràcies a les seves relacions comercials ambLübeck. Forma llavors part de lalliga hanseàtica. El1270, Estocolm és descrita per documents com una veritable ciutat, i el1289 és ja la major ciutat de Suècia. La primera estimació fiable de la seva talla es remunta al segle xv. Reuneix llavors aproximadament un miler de llars que equivalia a uns cinc a sis mil habitants.
El1350, la ciutat coneix un episodi de pesta negra devastador.
No és fins al1419 que Estocolm és proclamada capital de Suècia. La seva posició estratègica, així com el seu pes econòmic en fan una plaça important en les relacions entre els reis danesos de launió de Kalmar i el moviment d'independència suec durant el segle xv. Es desenvolupen nombroses batalles, sobretot labatalla de Brunkeberg guanyada el1471 per Sten Sture el vell contra el rei de DinamarcaChristian I, i el bany de sang d'Estocolm que tindrà lloc el1520 sota els ordres deChristian II de Dinamarca, posant fi a la unió de Kalmar.
El1521,Gustav Vasa fa la seva entrada a Estocolm i signa el començament d'una nova era per a Suècia. Estocolm creix i s'estira més enllà de Stadsholmen sobre Södermalm i Norrmalm. El1600, ja compta uns deu mil habitants.
Al segle xvii Estocolm es fa una ciutat europea d'envergadura. Entre1610 i1680 la seva població es multiplica per sis.Ladugårdslandet, ara anomenatÖstermalm així com l'illa deKungsholmen són en aquells moments absorbits per la ciutat. El 1628 elVasa arriba a Estocolm. Poc després són instaurades les regles que donen a Estocolm un monopoli sobre els intercanvis entre els negociants estrangers i els territoris escandinaus. En aquesta època són construïts molts castells i palaus, entre els quals la casa de la noblesa (riddarhuset) i al segle xviii el palau reial.
Després de la guerra del Nord que arrossega la destrucció parcial de la ciutat, Estocolm veu com el seu creixement comença a afluixar. Conserva tanmateix el seu paper de capital política de Suècia, i sota el regnat deGustau III de Suècia afirma la seva superioritat cultural. L'òpera reial és un bon exemple de l'arquitectura d'aquesta època.
Al començament del segle xix, Estocolm perd encara més la seva influència econòmica.Norrköping esdevé la principal ciutat industrial del país, iGöteborg un port ineludible gràcies a la seva localització sobre el mar del Nord. En la segona part del segle, Estocolm troba el seu paper de líder en l'aspecte econòmic amb l'aparició de noves indústries, i es fa un centre important per al comerç i els serveis, així com la principal porta d'entrada de Suècia.
La seva població creix llavors de manera molt important per una forta immigració. Al final del segle, només el 40% dels habitants de la ciutat hi havien nascut. Es comencen llavors a desenvolupar barris més enllà dels límits d'Estocolm, al camp i sobre les costes. És també en aquesta època que la ciutat augmenta el seu paper central en l'educació i la cultura, amb l'obertura de nombroses universitats, com elKarolinska Institut.
Konserthuset construït al barri de Norrmalm, en la plaça deHötorget.
Durant el segle xx, Estocolm rehabilita una gran part del seu centre, que barrejava carrers estrets i embolicats que plantejaven problemes a mesura que la circulació augmentava. Les autoritats municipals hi prohibeixen la renovació dels edificis i els compren sobretot els de la zona prop de l'estació central, deHötorget aSergels torg, durant la primera meitat del segle. De1945 a1967 la zona és derruïda i després reconstruïda, amb amples carrers de vianants així com gratacels.
Al final del segle, Estocolm és una ciutat moderna, cosmopolita i molt avançada en l'àmbit tecnològics. El1923 el govern del municipi canvia de seu i passa al nou ajuntament. Elmetro d'Estocolm és construït a partir de1950, i el districte deKista s'ha convertit en un important centre per a les noves tecnologies.
El1986 el primer ministreOlof Palme és abatut en ple carrer, i el2003 la ministra d'afers exteriorsAnna Lindh és assassinada al gran magatzem Nordiska Kompaniet.
L'any2013 el president americàBarack Obama es troba amb el Primer Ministre Fredrik Reinfeldt i el Rei Carles Gustau XVI a Rosenbad, la universitat KTH, la sinagoga i el Palau Reial d'Estocolm.
Capital de Suècia, Estocolm compta amb una gran part dels principals llocs culturals de Suècia, com teatres, museus o òperes. A Estocolm i els seus voltants s'hi troben dos indrets inscrits en la llista delPatrimoni de la Humanitat de laUNESCO:
Djurgården, una de les illes d'Estocolm, reuneix les principals atraccions turístiques de la ciutat. Hom hi troba elmuseu Vasa,Skansen, elmuseu nòrdic, el parc d'atracció deGröna Lund així com un gran parc.
Södermalm és un barri molt animat, on es troben moltes discoteques. La plaça de Mariatorget és un lloc molt preuat, així com les nombroses esglésies.
Els barris d'Estocolm.Els afores d'Estocolm vistos des de l'aire (Lidingö a l'esquerra, Östermalm, Gärdet i Djurgården a la dreta.
Estocolm és el punt central del sistema de ferrocarril suec. La ciutat posseeix un aeroport internacional, Arlanda, així com dos aeroports menys importants : Skavsta i Bromma.
Els transports públics són d'una gran varietat. Unmetro (Tunnelbana) pels llocs principals de la ciutat implica tres línies de tramvia-trens (pendeltåg,roslagsbana isaltsjöbana) que permeten d'anar als afores a llargues distàncies (un centenar de quilòmetres del nord al sud). Hi ha també tramvies (tvärbana,nockebybana,lidingöbana idjurgårdslinje), així com una vasta xarxa de bus. Els equipaments són propietat la societatStorstockholms Lokaltrafik (SL, propietat del comtat d'Estocolm), i són explotats i mantinguts per subcontractistes. El transport en vaixell són igualment utilitzats cap a l'arxipèlag.
El 3 de gener de 2006, i per un període de prova de sis mesos, s'hi instaurà un sistema depeatge urbà semblant al deLondres, que tenia com a objectius principals reduir els embussos i la contaminació generada pel trànsit per carretera, tot reforçant la xarxa de bus com a contrapartida. El17 de setembre de 2006, i coincidint amb les eleccions generals del país se celebrà un referèndum per decidir-ne l'aplicació definitiva o no. Els habitants d'Estocolm hi votaren favorablement, però els de les 14 ciutats del voltant no. En total, l'aplicació permanent del peatge urbà rebé un 47,5% de vots favorables i un 52,5% de contraris. Tanmateix, els partits vencedors a les eleccions generals decidiren tirar endavant la iniciativa, i el parlament n'aprovà l'apliació permanent el 20 de juny del 2007, entrant en vigor l'1 d'agost del mateix any.
També hi ha en funcionament un sistema de bicicletes públiques semblant albicing deBarcelona.
El domicili social de més del 40% de les empreses sueques se situa a Estocolm, que és el centre econòmic i financer de Suècia. Estocolm posseeix algunes empreses d'alta tecnologia, comEricsson,electrolux oAstraZeneca. El districte deKista és un dels centres europeus més dinàmics per a les tecnologies de la informació i de la comunicació.
El turisme s'ha fet des de fa alguns anys una activitat molt important per a la ciutat d'Estocolm amb set milions de visitants anualment.
Les acadèmies reials són igualment situades a Estocolm, com l'Acadèmia Reial de les Ciències de Suècia i l'Acadèmia Sueca que vetlla per la "puresa, fortalesa, i alçada de la llengua sueca" i atorga tots els anys els premis Nobel.