| Tipus | grup humà itribu |
|---|---|
Elsestirs oescirs (en llatísciri oscirri) eren un poble potserescita que vivia a l'est deGermània.
El primer cop que apareixen a la història és quan els mencionaPlini el Vell, i diu que vivien a la frontera nord-est de Germània, és a dir aPrússia Oriental i els territorisbàltics fins aFinlàndia. També parla delshirris, que no menciona cap altre autor, i ningú més situa els estirs fins tant al nord. Una inscripció diu que vivien vora els territoris de la ciutat d'Òlbia, aEscítia, a la regió deKherson. Sembla que la ciutat d'Òlbia era el lloc d'on provenien.
Jordanes els esmenta i diu que erenalans, un testimoni a tenir en compte, ja que diu que Peria, el seu avi patern, havia estat secretari del rei dels alans anomenat Candax.Sidoni Apol·linar diu que van entrar a la confederació delshuns, i després van ser part de la confederació delshèruls d'Odoacre (segons Jordanes) i de la delsgots, segonsProcopi. Van acabar formant amb altres pobles la nació delsbavaresos.Hèrmies Sozomen diu que en va veure encara restes d'aquesta tribu treballant com a esclaus a les mines del mont Olim, aBitínia. La modernaEstíria els deu probablement el nom.[1]
