El1886 les províncies poloneses, austríaques i alemanyes, celebraren per primera vegada el tres-cents aniversari secular de la seva mort.
Pels polonesos resta considerat com un dels reis més importants, malgrat que fins al final de la seva vida, Bathory es va mantenir cultural-ment identificat com a hongarès. Molts dels següents prínceps transilvans continuaren amb la seva postura amb el qual intentaren reunificar el regne hongarès partint de Transsilvània contra els Habsburg.
Elseu pare morí el17 de març de1534, alguns mesos després del seu naixement, pel qual l'arquebisbe,Esztergom,Pau Várdai s'ocupà de la seva educació, i després en la dècada de1540 Esteve fou a parar a la cort deFerran I d'Habsburg. Esteve rebé una profunda educació humanista, malgrat que mai estudià en la universitat dePàdua, la més reconeguda de la seva època. A aquesta universitat i assistia el nebot d'esteve, el pare del futur Príncep transilvàGabriel Bathory,
Com a príncep de Transsilvània succeí aJoan Segimon Szapolyai1571 i aEnric de Valois, com a rei dePolònia1576, després de fugir aquell príncep deVarsòvia. Part de la noblesa polonesa l'elegí com a rei, imposant-li el casament ambAnna Jagellón, germana deSegimon August. Marxà aCracòvia sense pèrdua de temps, i abans de l'arribada deMaximilià II se celebrà el matrimoni, aconseguint que els mateixos partidaris del seu rival el reconeguessin com a sobirà. Aclamat en laLituània i reconegut perPrússia, només la ciutat deDanzig li negà l'obediència, però aquesta rebel·lia fou de curta durada, sotmetent aquesta ciutat rebel a la seva autoritat1577.
Esteve era oncle de la famosa comtessaElisabet Bathory (filla de la seva germana Anna) de la qual sorgiren nombroses llegendes sagnants.
Armadura d'Esteve Bathory. Dibuix fet per Jan Matejko (1838-1893)
Aquest regnat fou un dels més brillants que registra la història de Polònia. Amb l'ajuda deJohann Zamoïski, casat amb la seva neboda Griselda, reorganitzà l'exèrcit, creant elshússars, lacavalleria polonesa[1] per contindre les ambicions delTsarIvan V de Rússia,el terrible, que amenaçava les seves fronteres i que ja havia envaït part de laLivònia. Al front de dos cossos d'exèrcit perfectament armats i equipats i convenientment dotats d'artilleria, que assolien a uns 80.000 homes, penetrà a Rússia, i després d'apoderar-se dePólotsk1579 i deVielije,Usviata iVielki-Luki, arribà davant els murs dePskov1581. El tsar sol·licità el concurs del papaGregori XIII per assolir laPau de Iam Zapolsk, que negocià el jesuïtaAntonio Possevino (1534-1611), i Bathory signà, assegurant-se l'annexió dePólotsk, i Vielije, i quasi tota la Livònia.[1]
Poc temps després va haver de reprimir la sublevació d'alguns nobles, capitanejada perZbigniew Zborowski, al que va vèncer i menà decapitar1584. Entaulades negociacions ambSixt V iFelip II de Castella per annexionar-seMoscovia. El 12 de desembre de1586 morí sobtadament en la ciutat lituana de Grodnó. Esteve Bathory fou soterrat en la cripta de la catedral de Wawel a Cracòvia.
Dat que no va tenir fills barons que heretessin el seu tron, el dret passà directament al nebot de la seva esposa, el reiSegimon III Vasa deSuècia. La seva reivindicació de Segimon va ser obertament contestada perMaximilià III d'Àustria, que va llançar unaexpedició militar per desafiar el nou rei.[2] La sevaderrota el 1588 a mans deJan Zamoyski va segellar el dret de Segimon al tron de Polònia i Suècia.[3]
↑1,01,1Stone, Daniel. «The Polish-Lithuanian state, 1386–1795». A:History of East Central Europe (en anglès). 4. Seattle: University of Washington PressAcademic International Press, 2001, p. 126-127.ISBN 0-295-98093-1.
.jpg)
