 | Aquest article tracta sobre un comportament repetitiu humà. Si cerqueu un comportament repetitiu en els animals, vegeu «Estereotípia (etologia)». |
| Tipus | símptoma psicopatològic |
|---|---|
| Especialitat | psiquiatria |
| Classificació | |
| CIM-11 | 8A07.0 |
| CIM-9 | 307.3 |
| Recursos externs | |
| MeSH | D013239 |
| UMLSCUI | CL502480 iC0038271 |
Unaestereotípia és un moviment repetitiu o ritual de postures o expressions sense una finalitat determinada, però que no tenen el caràcter compulsiu delstics. Les estereotípies poden ser moviments simples (com el balanceig del cos) o complexos (com les autocarícies, el creuament i descreuament de les cames, o marxar del lloc). Es troben en persones ambdiscapacitat intel·lectual,trastorns de l'espectre autista (TEA),discinèsia tardana itrastorns del moviments estereotípics, però també es poden trobar en individusneurotípics.[Nota 1][1] Els estudis han mostrat estereotípies associades a alguns tipus d'esquizofrènia.[2] Lademència frontotemporal també és una causa neurològica comuna de comportaments repetitius i estereotípics.[3][4] També es produeixenmoviments estereotipats en animals encaptivitat.
S'han plantejat diverses causes per a l'estereotípia, i hi ha diverses opcions de tractament disponibles.[5]
L'estereotípia es denomina de vegadesstimming (autoestimulació) en l'autisme, sota la hipòtesi que autoestimula un o méssentits.[6]Punding i (més col·loquialment)tweaking són termes relacionats amb l'estereotípia que descriuen un comportament repetitiu causat per l'efecte secundari d'algunsmedicaments.[7]
Entre les persones ambdegeneració lobular frontotemporal, més de la meitat (60%) tenen estereotípies. El temps d'aparició d'estereotípies en persones amb degeneració lobular frontotemporal pot ser, de mitjana, de 2,1 anys.[3]
Les estereotípies, com elstics, són repetitius i periòdics, i augmenten amb diferents sentiments, com lafatiga,estrès,ansietat i l'avorriment. A diferència dels tics, les estereotípies solen començar abans dels tres anys, impliquen més parts del cos, són més rítmiques i menys aleatòries, i s'associen més amb el suport d'una altra activitat en comptes d'impulsos premonitoris. Alguns exemples de tics primerencs són el parpelleig i l'aclariment de la gola, mentre que l'estereotípia més comuna és l'aleteig dels braços, que és l'acció de moure les mans o els braços de manera rítmica.
Les estereotípies no tenen la naturalesa canviant dels tics, que poden augmentar o disminuir, i poden mantenir-se constants durant anys.
Es poden aturar voluntàriament els tics durant breus períodes; en canvi, els nens rares vegades intenten conscientment controlar una estereotípica, encara que se'ls pot distreure amb una altra cosa.[5][8]
Hi ha diverses explicacions possibles per a l'estereotípia, i diferents comportaments estereotipats poden tenir explicacions diferents. Una explicació popular és l'autoestimulació, que es creu que un comportament estereotipat particular té una funció relacionada amb l'entrada sensorial. Altres explicacions inclouen hipòtesis que l'estereotípia descarrega la tensió o expressa unafrustració; que comunica una necessitat d'atenció, reforç o estimulació sensorial; que és deguda a l'aprenentatge o a laneuropatologia, o alguna combinació de les dues; o que es tracta d'un comportament normal sense una explicació particular necessària.[6]
«Punding» és un terme que es va inventar originalment per descriure un comportament complex i prolongat, sense propòsits i estereotipat en els usuaris crònics d'anfetamines;[7] més tard es va descriure en lamalaltia de Parkinson.[9] Elpunding és un impuls per fer tasques mecàniques repetitives, com ara classificar, recollir o muntar i desmuntar objectes.[10] El patiment pot aparèixer en individus amb malaltia de Parkinson tractats amb agentsdopaminèrgics comL-dopa.[11][12]
«Tweaking» és un terme d'argot per a un comportament compulsiu o repetitiu per algú que consumeixmetamfetamina oamfetamina.[13][14]
En alguns casos, els comportaments estereotipats poden afectar l'activitat quotidiana. Per aquest motiu, elterapeuta ocupacional treballa en col·laboració amb l'equip interdisciplinari per reduir la freqüència i intensitat d'aquests quan són problemàtics.
Lesestereotípies també es produeixen en animals no humans. Es considera uncomportament anormal i de vegades es veu enanimals en captivitat, especialment aquells que es mantenen en petits espais amb poques oportunitats de poder realitzar els seus comportaments més habituals. Aquests comportaments són inadaptacions, que impliquen autolesions o una disminució de la seva capacitatreproductora, i enanimals de laboratori poden confondre la investigació conductual.[15] Alguns exemples de comportaments estereotipats inclouen moviments rítmics, el balanceig, la natació en cercles, el dormir excessivament, l'automutilació (inclosa l'arrancament de plomes i la neteja excessiva), i mossegar les ungles. El comportament estereotipat a vegades pot ser reduït o eliminat per l'enriquiment ambiental, incloent recintes més grans i més estimulants, formació i introducció d'estímuls (com ara objectes, sons o olors) al medi animal. L'enriquiment ha de variar per mantenir-se efectiu durant tot el temps. També és útil l'allotjament d'animals socials amb altres membres de la seva espècie. Però un cop establerta la conducta, de vegades és impossible d'eliminar a causa d'alteracions en el cervell.
Es troben estereotípies en moltesespècies, incloentprimats,ocells icarnívors. Fins a un 40% d'elefants enzoològics mostren conductes estereotipades.[16] Les estereotípies són ben conegudes en elscavalls que es troben alsestables, que generalment es desenvolupen a conseqüència del confinament, especialment per un exercici insuficient. Es denominen col·loquialment «vicis d'estable». Presenten un problema a lacura dels cavalls perquè no només provoca danys a la instal·lació per mossegades, coçes i moviments repetitius, sinó que també comporta conseqüències per a la salut per a l'animal si no s'adreça.[17]
Es creu que els comportaments estereotipats són causats, en última instància, per entorns artificials que no permeten que els animals puguin realitzar el seu comportament normal. En comptes de referir-se al comportament com anormal, s'ha suggerit que es descrigui com «comportament indicatiu d'un entorn anormal».[18] Les estereotipies es correlacionen amb la selecció de resposta de conducta alterada en elsganglis basals.[15] Com que els estereotips són freqüentment vistos com un signe d'angoixa psicològica en els animals, també és una qüestió debenestar animal.
A vegades, el comportament estereotipat pot ser reduït o eliminat per l'enriquiment ambiental, incloent recintes més grans i més estimulants, formació i introducció d'estímuls (com ara objectes, sons o olors) al medi animal. S'ha de variar aquest enriquiment perquè sigui efectiu durant tot el temps. També és útil allotjar animals socials amb altres membres de la seva espècie. Però un cop establerta la conducta, de vegades és impossible d'eliminar a causa d'alteracions en elcervell.[18]
PDF) (en anglès). Semin Pediatr Neurol, 16.2, 2009, pàg. 77–81. Arxivat de l'original el 2014-05-13.PMID:19501335 [Consulta: 30 març 2018].Arxivat 2014-05-13 aWayback Machine. doi 10.1016/j.spen.2009.03.008 PDF) (en anglès). Illinois Criminal Justice Information Authority. Arxivat de l'original el 2010-08-16 [Consulta: 30 març 2018]. PDF) (en anglès). Regents of the University of Minnesota, 2008. Arxivat de l'original el 2011-11-02 [Consulta: 30 març 2018].Arxivat 2011-11-02 aWayback Machine. PDF) (en anglès). Lab Primate Newsl, 34.4, 2004, pàg. 3–4.