Estepicursors, enbotànica, són unes espècies de plantes que viuen en zones estepàries o terrenys erms improductius. Una vegada han fructificat el vent les arrenca de terra i les transporta d'un lloc a un altre, rodant o arrossegant-les, de manera que les seves llavors s'alliberen i es dispersen. Normalment un estepicursor és la planta sencera sense les arrels però en unes poques espècies pot ser només lainflorescència.[1]
Als Països Catalans aquest comportament estepicursor el tenen labarrella llisa (Salsola kali) i elpanical (Eryngium campestre).
És una modalitat d'anemocòria, o dispersió pel vent però que incorpora també elements de la planta sense funció germinativa.
Encara que el nombre d'espècies de plantes que formen estepicursors sigui petit un nombre d'aquestes plantes sónmales herbes comunes.
Encara que siguin originàries d'Euràsia, algunes espècies anuals deSalsola (famíliaAmarantàcia) que formen estepicursors han passat a ser tan comunes a Amèrica del Nord que són un símbol de desolació de les pel·lícules de l'oest americà.Salsola pestifera és una espècie naturalitzada a grans zones d'Amèrica del NordSalsola kali, sinònim Salsola tragus, sembla que va arribar a Amèrica (Dakota del Sud) per la importació de llavors delli.[2]
Altres membres de la família amarantàcia que formen estepicursors sónAmaranthus albus, originari d'Amèrica central però introduït a Europa, Àsia i Austràlia;Amaranthus graecizans[3] naturalitzat a Amèrica del Nord des d'Àfrica;Amaranthus retroflexus;Corispermum hyssopifolium;[4]Kochia; iCycloloma atriplicifolium, que és anomenat l'estepicursor de les planes.[5]
Atriplex rosea també és un estepicursor de la famíliaquenopodiàcia.[6][7]
Dins la famíliaasteràcia,Centaurea diffusa forma estepicursors. És originària d'Euràsia i està naturalitzada a gran part d'Amèrica del Nord.
En la famíliafabàcia, formen estepicursors algunes espècies del gènerePsoralea, i laBaptisia tinctoria.
En lesplantaginàcies,Plantago cretica.
En lessolanàcies,Solanum rostratum.[4]
Dins lesbrassicàcies,Sisymbrium altissimum,Crambe maritima,Lepidium, iAnastatica formen esepicursors.
Selaginella lepidophylla és unlicopodi que forma una bola quan està sec.
La planta de jardíGypsophila paniculata, de la famíliacariofil·làcia forma estepicursors amb la seva inflorescència.[8]
La plantaPanicum effusum, en condicions seques, també pot tenir un comportament estepicursor.
Els estepicursors tenen un efete significatiu en l'erosió del sòl pel vent en zones obertes, especialment en els secans.[9] La quantitat d'aigua que prenen d'unguaret i el seu moviment danya el sòl.
