Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Estepicursor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Salsola tragus

Estepicursors, enbotànica, són unes espècies de plantes que viuen en zones estepàries o terrenys erms improductius. Una vegada han fructificat el vent les arrenca de terra i les transporta d'un lloc a un altre, rodant o arrossegant-les, de manera que les seves llavors s'alliberen i es dispersen. Normalment un estepicursor és la planta sencera sense les arrels però en unes poques espècies pot ser només lainflorescència.[1]

Als Països Catalans aquest comportament estepicursor el tenen labarrella llisa (Salsola kali) i elpanical (Eryngium campestre).

És una modalitat d'anemocòria, o dispersió pel vent però que incorpora també elements de la planta sense funció germinativa.

Plantes que formen estepicursors

[modifica]

Encara que el nombre d'espècies de plantes que formen estepicursors sigui petit un nombre d'aquestes plantes sónmales herbes comunes.

Encara que siguin originàries d'Euràsia, algunes espècies anuals deSalsola (famíliaAmarantàcia) que formen estepicursors han passat a ser tan comunes a Amèrica del Nord que són un símbol de desolació de les pel·lícules de l'oest americà.Salsola pestifera és una espècie naturalitzada a grans zones d'Amèrica del NordSalsola kali, sinònim Salsola tragus, sembla que va arribar a Amèrica (Dakota del Sud) per la importació de llavors delli.[2]

Anastatica, un estepicursor nord-africà
Selaginella lepidophylla, un estepicursor del desert de Nord-amèrica

Altres membres de la família amarantàcia que formen estepicursors sónAmaranthus albus, originari d'Amèrica central però introduït a Europa, Àsia i Austràlia;Amaranthus graecizans[3] naturalitzat a Amèrica del Nord des d'Àfrica;Amaranthus retroflexus;Corispermum hyssopifolium;[4]Kochia; iCycloloma atriplicifolium, que és anomenat l'estepicursor de les planes.[5]

Atriplex rosea també és un estepicursor de la famíliaquenopodiàcia.[6][7]

Dins la famíliaasteràcia,Centaurea diffusa forma estepicursors. És originària d'Euràsia i està naturalitzada a gran part d'Amèrica del Nord.

En la famíliafabàcia, formen estepicursors algunes espècies del gènerePsoralea, i laBaptisia tinctoria.

En lesplantaginàcies,Plantago cretica.

En lessolanàcies,Solanum rostratum.[4]

Dins lesbrassicàcies,Sisymbrium altissimum,Crambe maritima,Lepidium, iAnastatica formen esepicursors.

Selaginella lepidophylla és unlicopodi que forma una bola quan està sec.

La planta de jardíGypsophila paniculata, de la famíliacariofil·làcia forma estepicursors amb la seva inflorescència.[8]

La plantaPanicum effusum, en condicions seques, també pot tenir un comportament estepicursor.

Efectes mediambientals

[modifica]
Un estepicursor aChelan, Washington.

Els estepicursors tenen un efete significatiu en l'erosió del sòl pel vent en zones obertes, especialment en els secans.[9] La quantitat d'aigua que prenen d'unguaret i el seu moviment danya el sòl.

Referències

[modifica]
  1. William Francis Ganong.A Textbook of Botany for Colleges. MacMillan, 1921, p. 359. 
  2. Epple, Anne.Plants of Arizona. Falcon, 1997, p. 352.ISBN 978-1560445630. 
  3. Abrams, LeRoy.Illustrated Flora of the Pacific States Volume 2. Stanford University Press, 1944, p. 644.ISBN 978-0804700047. 
  4. 4,04,1Louis Hermann Pammel.Some Weeds of Iowa. Experiment Station, Iowa State College of Agriculture and the Mechanic Arts, 1903, p. 477. 
  5. Chenopodiaceae, Standardized nomenclatureArxivat 2011-07-16 aWayback Machine., Texas A&M University: Center for the Study of Digital Libraries.
  6. WILDLAND FIRE MANAGEMENT PLAN: SACRAMENTO NATIONAL WILDLIFE REFUGE COMPLEXArxivat 2020-08-09 aWayback Machine., U.S. Fish and Wildlife Service.
  7. Atriplex rosea Linnaeus, in Vol. 4 Page 326, 340, 358Flora of North America,eFloras.org.
  8. Gypsophila paniculata Linnaeus in Vol. 5Flora of North America,eFloras.org.
  9. Parker, Ph.D., Robert.DROUGHT ADVISORY EM4856 - Water Conservation, Weed Control Go Hand in Hand. Washington State University Cooperative Extension, 2003 [Consulta: 15 setembre 2010]. Arxivat 2009-01-16 aWayback Machine.

Bibliografia

[modifica]
  • Font Quer, P.Diccionario de Botánica. 8a reimpressió 1982 Barcelona: Editorial Labor, S. A. 84-335-5804-8

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Estepicursor
VegeuEstepicursor en elViccionari, el diccionari lliure.Viccionari
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estepicursor&oldid=31966815»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp