Un estelhipergegant groc o estrellahipergegant groga és un tipus d'estel declasse0, de classe espectral entre A i K, am una massa entre 20 i 50masses solars.[1]
Els estels hipergegants grocs posseeixen una massa molt elevada i una atmosfera molt estesa. Els estels hipergegants comRho Cassiopeiae a laconstel·lació de Cassiopea presenten erupcions periòdiques, donant com a resultat disiminucions periòdiques o contínues de l'estel.
Els estels hipergegants són molt rars a l'univers, a causa de travessar fase molt breu de la seva evolució, bé evolucionant de laseqüència principal a la fase desupergegant vermell (com succeeix ambHD 33579 en elGran Núvol de Magalhães), bé a l'inrevés, evolucionant de la fase de supergegant vermella a la de Variable blau lluminós, o béestel de Wolf-Rayet, o fins i tot presupernova (com succeeix ambRho Cassiopeiae,IRC+10420, oHR 8752).
Aquestes estrelles es troben en una regió delDiagrama HR coneguda com elBuit Evolutiu Groc (Yellow Evolutionary Void enanglès) en la que mostren certa inestabilitat, que -almenys en el cas de les que estan evolucionant des de la fase de supergegant vermella-es tradueix en variacions de la seva lluminositat aparent i de la seva temperatura superficial, encara que lalluminositat de l'astre es mantingui més o menys constant, així com en erupcions periòdiques en les quals perden certa quantitat de matèria.

L'estructura d'aquests estels sembla la d'un nucli convectiu envoltat per una zona radiativa, a diferència d'estrelles com elSol en què passa el contrari. És possible que part del nucli o fins i tot tot ell estiguidegenerat.
Finalment, compten amb una atmosfera molt estesa-a causa d'una banda de la seva gran grandària i la seva gran producció energètica, i per altre als forts camps magnètics que posseeixen, així com pels fortsvents solars que tenen -, en alguns casos com IRC +10420 aquesta atmosfera arriba a formar una autèntica pseudofotosfera al voltant de l'astre-que es pensa pot estar ocultant un estel en realitat d'elevada temperatura superficial-i en alguns casos es troben envoltats per discs de gas i pols, el que permet fins i tot la possible existència deplanetes al seu voltant.