El seu nom, d'origenllombard, deriva de lasenyoria d'Este i del castell existent en aquesta població situada prop dePàdua. Aquesta senyoria posteriorment va esdevenirmarquesat, i finalment els seus titulars van assolir el títolducal l'any1452.
A la mort de l'últim ducFrancesc V el1875, el seu títol va passar per testament a l'arxiducFrancesc Ferran d'Àustria, aleshores encara no hereu del tronaustrohongarès, amb la condició, entre d'altres, que la casa d'Austra-Este es mantingués separada permanentment de la casa mare dels Habsburg-Lorena, conservant en el nom la gloriosa memòria dels avantpassats italians d'Este.
Bonifaci II comte de Lucca, marquès de Toscana i prefecte de Còrsega, mort + 5 d'octubre del 823
Berald o Berenguer, + 830
Bonifaci III, 823-847, marquès de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Còrsega
Adalbert I, 847-892, marquès de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Còrsega = casat amb Rotilda de Spoleto
Adalbert el Ric 892-17 d'agost o 19 de setembre del 915, marquès de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Còrsega, casat (898) amb Berta de Lorena (+ 9 de març del 925) que ja tenia dos fills de Teobald d'Arle (1, 2)
(1)Bosó de Toscana 931-936, marquès de Toscana, casat amb Wil·la de Burgúndia (esposa de Berenguer II d'Itàlia)
(2)Hug d'Arle, comte d'Arle (925-947); rei de Provença (911-933) i rei d'Itàlia (926-946).
Guiu 915-929, marquès de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Còrsega[1]
Adalbert III marquès i comte de Milà vers 929 o 931-962
Obert I, marquès i comte de Milà 962-994, casat amb Alda, filla d'Otó I emperador[2]
Obert II, marquès i comte de Milà, comte de Luni, Tortona i Gènova, senyor d'Este 994-1013, casat amb Eria Guiscardo
Albert Azzo I, marquès i comte de Milà, comte de Luni, Tortona i Gènova, senyor d'Este 1013-1029
Albert Azzo II, marquès de Milà i Ligúria, senyor d'Este, Rovigo, Lunigiana, Monselice, Montagnana, Gavello i Pàdua 1013-1029, casat 1) amb Cunegunda germana de Güelf III comte d'Altdorf, i 2) Garsenda, filla de Herbert II comte de Maine
Güelf (d'1), casat amb Etelina de Nordheim, comte d'Altdorf[3] i duc de Baviera 1071-1101
Folc I (de 2), marquès de Milà i Ligúria, senyor d'Este, Rovigo, Lunigiana, Monselice, Montagnana, Gavello i Pàdua 1097-1136
Bonifaci (+1163), marquès 1136-1163
Obizzo I, marquès de Milà i Ligúria, senyor d'Este, Rovigo, Lunigiana, Monselice, Montagnana, vicari imperial de la Marca de Treviso, cap dels güelfs de la Marca de Verona, 1136-1194
Azzo V (+1193, abans que el seu pare)
Azzo VI, casat amb Leonor, marquès d'Ancona, senyor d'Este, de Ferrara (1196-1212) i Pàdua (1199-1212)
Aldobrandino I, marquès d'Este i d'Ancona, senyor de Ferrara 1212-1215[4]
Beatriu (+1245) que fou la tercera esposa d'Andreu II d'Hongria
Azzo el Jove, casat amb Matilde Pallavicino, senyor de Ferrara 1215-1222 i senyor de Ferrara i marquès d'Este 1239-1264[5]
Renau o Renaldo (+1231) casat amb Adelaida de Omara. Mort sense fills legitims, la successió va correspondre al seu fill il·legitim Obizzo II (vegeu branca bastarda).
Constança, casada 1) Umbert, i 2) Guillem Pallavicino
Obizzo II, senyor de Ferrara, marquès d'Este, 1288 senyor de Mòdena, 1290 senyor de Reggio, 1264-1293, casat amb Jacobina Fieschi (+1287) i amb Constança della Scala (+1306)
Azzo VIII d'Este, 1293-1308, senyor de Ferrara, marquès d'Este, senyor de Mòdena, senyor de Reggio, casat amb Joana Orsini, i amb Beatriu d'Anjou
Obizzo III d'Este, senyor de Mòdena 1336-1352, senyor de Ferrara 1344-1352, senyor de Parama 1344-1346,[10] va deixar un fill bastard de la seva unió il·legítima amb Pipa Ariasti amb la que es va casar (+1347)
Aldobrandino III Este, senyor de Ferrara y Mòdena 1352-1361, casat amb Beatriu de Camerino (+1388)
Nicolau II d'Este, casat amb Verde della Scala (+1344), senyor de Ferrara i Mòdena 1361-1388
Tadea (+1405) casada amb Francesc II senyor de Pàdua
Albert d'Este 1388, senyor de Ferrara i Mòdena, casat amb Joana Roberti, va deixar un fill de la seva amistançada Isotla Albaresani
Nicolau III d'Este 1388-1441, senyor de Ferrara i Mòdena,[12] casat amb Gugliota de Carrara (1) filla sel senyor de Pàdua (+1416), amb Laura Parisina (2) filla del senyor de Cesena (+1425 decapitada per adulteri amb el seu fillastre Hug) i (3) amb Ricarda de Saluzzo (+1474), i va tenir nombroses amants entre les quals Stella Tolomei (4) que li va donar vuit fills.
Alberto Carlos (de 2) Albert Carles
Margarita (de 2), casada amb Galeotto II Roberto Malatesta senyor de Rimini
Hèrcules I d'Este (de 3), duc de Mòdena i Reggio i duc de Ferrara 1471-1505, casat amb Leonor de Nàpols filla del rei de Nàpols (+1493)
Alfons I d'Este, duc de Mòdena i Reggio i duc de Ferrara 1505-1534,[13] casat amb (1) Anna Sforza, (2) Lucrècia Borja, i (3) Laura Eustàquia Diante
Hèrcules II d'Este (d'1), duc de Mòdena i Reggio, i duc de Ferrara 1534-1559, casat amb Renata, filla de Lluís XII de França
Alfons II d'Este (+1597) duc de Mòdena i Reggio i duc de Ferrara 1559-1597, casat (1) amb Lucrècia de Medicis (+1561), (2) amb Bàrbara d'Àustria (+1572) i (3) amb Margarita Gonzaga filla del duc de Màntua (+1618)
Lluís, cardenal (mort 1586)
Anna (+1687), casada amb Francesc de Lorena duc de Guisa i amb Jacob de Savoia, duc de Nemours
Lucrècia (+1598) casada amb Francesc II della Rovere, duc d'Urbino
Leonor (+1581)
Hipolit (de 2), cardenal (+1572)
Francesc (de 2), marquès de Massa Lombarda i general de Carles V (+1578)
Alfons (de 3), marques de Montechimo 1562-1587, general de Carles V, casat amb Júlia della Rovere filla del duc d'Urbino
Cèsar I de Mòdena, duc de Mòdena i Reggio 1597-1628, duc de Ferrara 1597-1598,[14] casat amb Virgínia de Medicis, filla de Cosme I de Toscana
Francesc I de Mòdena 1629-1658, casat amb (1) Maria Farnesi filla del duc de Parma (+1646), amb Victòria Farensi (2), germana de l'anterior (+1644) i (3) amb Lucrècia Barberini (+1699)
Alfons IV de Mòdena (d'1), duc de Mòdena i Reggio 1658-1662, casat amb Laura Martinozzi
Francesc II de Mòdena, duc de Mòdena i Reggió 1662-1694, casat amb Margarita Farnesi
Maria Beatriu (+1718), casada amb el rei Jacob II d'Anglaterra
Renau oReinaldo I de Mòdena (de 3) duc de Modena i Reggio 1694-1737,[17] casat amb Carlota Felicitat
Francesc III de Mòdena, duc de Mòdena i Reggio 1737-1780, casat amb Carlota Acgle filla del duc d'Orleans (+1761), amb Teresa Castellbarco (+1768), i amb Renata Teresa comtessa de Harrach (+1788)
(d'1)Hèrcules III de Mòdena (Hèrcules Renau) duc de Mòdena i Reggio 1780-1796 (+1803),[18] casat (1) amb Maria Teresa (+1790), filla d'Alberic II Cibo-Malaspina, duc de Massa i príncep de Carrara; i en segones noces (2) amb Clara Marini
Margarita (+1692) casada amb Ferran III Gonzaga duc de Guastalla
Anna Beatriu, casada amb Alexandre Pio duc de la Mirandola
Catalina
Lluís marqueès de Scandiano
Hipòlita, casada amb el seu oncle Borso
Hipolit
Nicolau
Borso, casat amb la seva neboda Hipolita
Foresio
Júlia
Laura (+1630), casada amb Alexandre Pio, marquès de Concòrdia i duc de la Mirandola
Angela Catalina
Ferran (+1540)
Hipolit (cardenal)
Beatriu, esposa de Ludovic Visconti conegut com a Ludovic el Moro
Isabel, casada amb Francesc II Gonzaga, marquès de Mantua
Juli (+1561)
Lucrècia, casada amb Anníbal Bentivoglio
Segimon (de 3), origen dels marquesos deSan Martino
Hug (de 4) (+1425 executat per adulteri amb la seva madrastra)
Leonello d'Este o Lionel Este, senyor de Ferrara i duc de Mòdena 1441-1450, casat amb Margarita de Mantua i amb Maria filla del rei de Catalunya i Aragó
Nicolau (fill de Margarita), decapitat per rebel el 1476
Borso I d'Este (de 4), primer duc de Mòdena i Reggio,[20] senyor de Ferrara (duc el 1471),[21] 1450-1471[22]
Renau (de 4)
Albert (de 4)
Ginevra (+1440) casada amb Segimon Pandolf Malatesta de Rimini
↑aliat a Hug d'Arle i als altres germans va arrabassar la corona d'Itàlia a Rodolf II i després va tancar a Joan X en una presó on fou assassinat el 928
↑Otó I li va concedir le sterres d'Este, Menselice i Montagnana; un germa va iniciar la família Malaspina; un altre germà la família Pallavicini; i un tercer germà la branca de Roux
↑que va rebre a la mort del germà de la seva mare Cunegunda
↑va perdre Este i el govern de Ferrara li fou disputat per Saliguerra que havia estat expulsat de la ciutat per Azzo VI
↑va perdre Ferrara el 1222 davant Saliguerra, però la va recuperar el 1239 juntament amb el marquesat d'Este; va lluitar contra Eccelino, senyor i tirà de Pàdua
↑proclamat pels senyors del país, va vendre el comtat a Elies de la Fletxa
↑fou deposat per Hug d'Arle que li va fer treure els ulls
↑va abdicar el 1629 i es va fer religiós, va moriur el 1644
↑es va casar ambRanuccio II Farnesi duc de Parma amb el que va viure fins a la seva mort el 1666, i llavors el duc es va casar amb la seva germanaMaria.
↑Fou expulsat de Mòdena pels francesos del 1702 al 1706 i del 1734 al 1736
↑fou expulsat del seu ducat per les forces franceses el 1796
↑va adquirir els drets hereditaris de Mòdena, Reggio i la Mirandola i és considerat Ferran III de Mòdena del 1803, al morir Hèrcules III de Mòdena, fins al 1814
.svg%26amp%3blang%3dca)
