L'Estat independent de Croàcia fou un estat que va existir del1941 al1945 en el territori de les actualsCroàcia iBòsnia i Hercegovina. Fou dominat pel movimentÚstaixa, partidari delnacionalsocialisme i aliat de l'Alemanya nazi, de la que se'l va considerar un estattitella. Dirigit perAnte Pavelić,[1] va pràcticar polítiques d'extermini cap alsjueus,serbis i d'altres minories i opositors, basades en la intolerància ètnica i religiosa.[2]
El26 d'agost de1939 es va garantir l'autonomia de Croàcia (Banavina, del títol Ban) i quan l'estat iugoslau es va ensorrar el1941 després de l'atac de les forces de l'eix, es va proclamar l'estat independent de Croàcia el10 d'abril de1941 sota la direcció del partit feixista "Ústaixa".[3] Els italians exercirien el control militar de la part occidental i els alemanys de l'oriental. El18 de maig de1941 es va decidir que Croàcia seria un regne i es va oferir la corona a un príncep de ladinastia savoiana, Aimon de Savoia Aosta, duc de Spoleto (amb el nom deTomislav II). El10 de setembre de1943 els alemanys van ocupar les antigues zones italianes i la idea del regne fou descartada dos dies després. El9 de maig de1944 els partisans van declarar a Croàcia un estat federal dins de Iugoslàvia.
Va existir formalment fins al6 de maig de1945 quan els partisans van entrar aZagreb i els lídersústaixes van fugir, si bé en els darrers mesos ja els partisans dominaven gairebé tot el territori.
El 1941, l'NDH va ser admès a laUnió Postal Universal. El10 d'agost de1942 es va signar un acord aBrijuni que va restablir la Companyia de Ferrocarrils delDanubi-Sava-Adriàtic, gràcies a l'acord dels croats amb Hongria, Alemanya i Itàlia.[6] Després de la declaració de guerra d'Alemanya contra elsEstats Units de l'11 de desembre de1941, el14 de desembre l'Estat Independent de Croàcia va declarar la guerra als Estats Units i el Regne Unit.[7]L'Estat Independent de Croàcia va signar lesConvencions de Ginebra el20 de gener de1943.[8]
.svg)
.svg)
