  | |||||
| |||||
| Tipus | estat del Sudan | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Sudan | ||||
| Capital | Kassala | ||||
| Població humana | |||||
| Llengua utilitzada | llengua beja tigré | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 36.710 km² | ||||
| ISO 3166-2 | SD-KA | ||||
Lawilaya oestat de Kassala (àrab:ولاية كسلا,wilāyat Kasalā) és una de leswilayes o estats que formen elSudan. Té una superfície de 36.710 km² i una població estimada el 2000 de 1.400.0000. La capital ésKassala i altres ciutats destacades sónAroma,Hamishkoreb, iKhor Telkok.
La gran província de Kassala estava dividida en cinc parts:
L'estat actual només abraça una part d'aquesta província, la part central tocant a Eritrea
Era un territori tribal que va caure sota influència dels sultansfunjs deSennar al segle xvi. Hasan ibn Hassuna, net d'un emigrant magrebí, va establir una senyoria patriarcal a la comarca de la Butana dedicada a la ramaderia i l'exportació de cavalls al Sennar i altres regnes; la senyoria mantenia un petit exèrcit i un bon nombre d'esclaus. Hasan va morir el 1664/1665, i la sega nissaga va seguir al front com a vassalls de Sennar. Al final del segle xviii amb la desintegració del sultanat funj, la zona va passar a mans de la tribu dels shukriyya que van esdevenir el poder dominant a la Butana.
Al segle xviii un grup religios, els madjadhib, propagadors dels ensenyaments de la tarika shadhiliyya, es van establir a al-Damir i van estendre la seva influència sobre les tribus orientals; el viatger Burckhardt feia notar el1814 que dominaven la regió amb seguretat i el trajecte entre al-Damir iSuakin es podia fer sense problemes. El1822 el general egipciotomà Muhammad Bey Khusraw al-Daftardar va saquejar al-Damir; el cap dels madjadhib es va refugiar a Suakin, i la influència dels madjadhib sobre els grups handanduwa de la zona, abans llunyana, en va sortir reforçada
Els egipcis van iniciar la penetració el1822. El1823 van atacar als handanduwa i altre cop el 1831/1832, però no els van poder sotmetre fins al1840 per obra delhükündar (governador general) Ahmed Pasha Abu Widan que va ocupar al-Taka on va establir una guarnició que fou la vila de Kassala. El seu successor Ahmad Manikli Pasha va aniquilar la resistència dels hadanduwa el1844. En aquestos anys Uthman al-Mirghani va fundar una nova tarika, la khatmiyya, que el seu fill al-Hasan va fer popular entre elsbeges; el seu centre de propaganda fou al-Khatimiyya, prop de Kasala. Els ports deMasawa i Suakin foren concedits pels otomans aMuhammad Ali d'Egipte el1846 com a batlle anual, però el1849 van retornar al wilayat de l'Hedjaz. El1864 va esclatar un motí de les tropes negres egípcies a Kasala i Hasan al-Mirghani va fer un important paper mediador en el seu final el1865, any en què Masawa i Suakin foren conferits pel govern otomà, a títol vitalici, alkedivIsmail Pasha, concessió que va esdevenir hereditària el1866. En aquest moment, degut a la guerra civil alsEstats Units, el cotó havia pujat de preu i Ahmed Mumtaz Pasha, governador de Suakin, va fundar una plantació experimental de cotó a Tukar. Hasan al-Mirghani va morir a al-Khatimiyya el1869. El1870 Ahmed Mumtaz Pasha fou nomenat governador general del litoral de lamar Roja, de Suakin, Masawa, costa deSomàlia i d'al-Taka (Kassala), i va projectar desenvolupar el cotó a gran escala a tota la zona però la manca de mitjans la va fer impossible.
Durant la revolució mahdista, els beges van mostrar poc interès per les seves doctrines. Els shukiriyya de la Butana tenien bones relacions amb el govern d'Egipte i el seu cap (nazir) Awad al-Karim Ahmad Abu Sinn era lleial al govern egipci. El1883 el Mahdi va enviar a la regió a Uthman ibn Abi Bakr Dikna al-Sawakini (conegut com a Osman Digna) d'una família notable de mercaders de Suakin, i d'ascendència en part bedja; la rivalitat entre els khatamiyya i els madjadhib li va valer l'aliança del xeic dels segons al-Tahi al-Tayyib al-Madjdhub, que va aportar als seus hadanduwa al moviment deMuhàmmad Àhmad. Revoltats, van assetjar Sinkat i Tukar i les van ocupar el febrer de1884, però per ocupa Suakin, on hi havia oficials britànics en comandament, calien forces navals de les queOsman Digna no disposava. Les guarnicions egípcies del territori van ser eliminades: al-Kadarif va capitular l'abril del1884 i Kassala el juliol de1885 (després d'un llarg setge), i Kallabat i al-Djira, a la frontera ambAbissínia, foren evacuades. Els mahdistes van crear dos governs militars: un a Afafit, prop de Tukar, i un altre a Kallabat (després traslladat a al-Kadarif). Van esclatar dissensions entre Osman Digna i els seus partidaris beges i les forces militars d'àrabs. El gener de1888 una expedició mahdista dirigida per Hamdan Abu Andja va entrar alGondar (a Abissínia) on el negusJohannes IV va morir en la batalla de Kallabat (març) però la situació no va evolucionar posteriorment. Progressivament els britànics van passar al contraatac, i el febrer de1891 van ocupar Afafit expulsant a Osman Digna, posant fi a l'amenaça sobre Suakin. El juliol de1894 els italians, amb l'acord dels britànics, va ocupar Kassala, ciutat que van restituir a Egipte el desembre de1897. El darrer contingent mahdista de la regió, a al-Kadarif, es va retirar dirigit per Ahmad Fadil i aquestes forces es van unir a les del khalifaAbdallahi després de la derrota a la batalla de Karari (setembre de1898) i van lluitar i morir a Umm Diwaykarat el24 de novembre de1899
La província de Kassala es va formar tot seguit sent la capital Kassala. La creació dePort Sudan (1906-1909) va suposar un cert desenvolupament per la zona. El1930 fou fusionada a laprovíncia de la Mar Roja quedant amb una superfície de 334.331 km², amb una població al cens de1956 de 941.039 habitants. No hi ha estadístiques conegudes anteriors a la II Guerra Mundial i la província va subsistir inalterada amb la independència de 1956.
L'1 de gener de 1973 es va dividir i es van formar dues províncies: laprovíncia de la Mar Roja i la deKassala. L'1 de juliol de1974 se li va segregar una part per formar (amb altres territoris procedents de laprovíncia del Nord) laprovíncia del Riu Nil i va quedar reduïda a 114.154 km², tenint al cens de1976 una població d'1.512.335 habitants.
El 1980 Nimeiry va crear la regió de Kassala. El1991 va ser oficialitzada la divisió en nou estats federats corresponents a les 8 regions més Khartum. La superfície anterior al 1974 va servir per a l'estat (1980-1994) que el 1991 es va rebatejar Ash Sharqiyah (Estat Oriental oEstat de l'Est), però el14 de febrer de1994 es va establir la divisió en 25 estats, i l'estat Oriental es va dividir en tres: estat de Kassala,estat de Gedarif iestat de la Mar Roja.
La superfície del nou estat de Kassala va passar a 36.710 km² amb una població estimada (el 2000) de 1.400,000 habitants. El 2005 l'estat de Kassala tenia 36.710 km² i 1.789.806 habitants.
