L'androceu (delllatíandroceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt delsestams, que són els òrgans reproductors masculins de laflor que generen lesgàmetes mòbils. És el conjunt d'estams, formats cadascun per l'antera i elfilament. Cada antera consta de duesteques unides per un teixit estèril anomenatconnectiu que serveix de suport al filament. A cada teca hi ha dossacs pol·línics que contenen elpol·len. Algunes flors, a més dels estams normals, fèrtils, en tenen d'altres d'estèrils i a vegades força modificats o transformats en esquames o nectaris; aquestes estructures són conegudes pel nomd'estaminodis. Quan els estams són madurs, es produeix ladehiscència de les anteres, procés d'obertura que permet sortir els grans de pol·len. Aquest fenomen pot tenir lloc per unafenedura al llarg de cada teca (longitudinal), perporus apicals (poral) o a través de petites finestres (per ventalles oventalloles).
En les angiospermes es presenta una tendència menys marcada que altres verticils a la reducció de peces. Sovint els estams són molt nombrosos (poliàndria) i estan disposats helicoidalment, malgrat que les altres peces florals siguin cícliques. Quan els estams són cíclics, el cas primitiu és que formin dos verticils. En diferents famílies, es dona una multiplicaciósecundària del nombre d'estams (poliàndria secundària), que tenen maduració centrífuga i sovint s'agrupen en feixos. El nombre comparativament alt d'estams té sentit quan la pol·linització éspoc específica (anemòfil·la) o mitjançant animals que mengen molt pol·len.
L'estam o els estams constitueixen l'androceu, és a dir, és l'òrgan masculí d'unaflor.
El pol·len és el responsable de lafecundació de l'òvul de dins l'ovari. Aquest procés pot tenir lloc al cap d'un breu període de lapol·linització (al cap de l'hora en l'ordi) o al cap d'uns mesos (l'avellaner és pol·linitzada al final de la tardor i la fecundació no es realitza fins a la primavera següent).
A lesgimnospermes l'estam té formes molt diverses (de bràctea, de peduncle capitat, etc.), i amb un nombre variable desacs pol·línics, segons la família. En lesangiospermes, l'estam, que correspon sempre a unmicrosporofil·le, consta típicament d'unfilament, d'ordinari llarg i prim que es fa de suport, i unaantera; aquesta amb duesteques que porten, cadascuna, dos sacs pol·línics i que es correspon amb la part fèrtil. Cada sac pol·línic equival a un eusporangi, i consta d'una paret formada, de fora cap endins, per l'epidermis, l'endoteci o capa fibrosa, la capa intermèdia i el tapet, i d'un arquespori amb les cèl·lules mare del gra depol·len.
És força freqüent la concrescència o soldadura dels filaments amb el tub de la corol·la i és fàcilment observable a la majoria de flors simpètales. També és possible la soldadura dels estams entre ells que es pot veure en lesfabàcies,asteràcies imalvàcies entre altres famílies.
Els estams que se situen enfront dels pètals s'anomenenopositipètals i els que hi alternen,alternipètals. Semblantment, i respecte dels sèpals, els estams poden seropositisèpals oalternisèpals. Si els estams no sobresurten respecte de la corol·la, s'anomeneninclusos. Si la depassen,exserts.
Els grans de pol·len poden dispersar-se per unitats independents (mònades), en grups de quatre (tètrades) o en grups més nombrosos (políades). En alguns casos particulars, com els de lesorquídies, tots els grans de pol·len d'un sac pol·línic són reunits en una estructura anomenadapol·lini.
