 | |
| Tipus | estàtua |
|---|---|
| Creador | (anònim) |
| Creació | c. segleVIII |
| Mètode de fabricació | cera perduda |
| Material | bronze or |
| Mida | 143 ( ) ×44 ( ) cm |
| Propietat de | Robert Brownrigg(–1830) Museu Britànic(1830–) |
| Col·lecció | Museu Britànic (Camden) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 1830,0612.4 |
L'Estàtua de Tara és una escultura en bronzedaurat originària deSri Lanka. La imatge representala bodhisattva Tara i data delsegle VIII; els britànics la furtaren a la força aSri Vikrama Rajasinha, rei deKandy, quan s'apropiaren delRegne de Kandy a la primeria del s. XIX. El governador britànic de Sri Lanka, Robert Brownrigg, la donà alMuseu Britànic al 1830.[1]
El budisme tingué continuïtat a l'illa del Sri Lanka des del segle iii aC. Aquesta estàtua data del període del Regne d'Anuradhapura, fundat al377 aC pel reiPandukabhaya. Elbudisme tingué un paper destacat en el període d'Anuradhapura, influenciant-ne la cultura, lleis i mètodes de govern. La dea Tara mostra evidències d'interacció cultural de budisme i hinduisme. Tara havia estat una dea mare hindú, però la seua funció canvià dintre del budisme. Sri Lanka és hui un estat budistaTheravada, com molts altres delSud-est Asiàtic.[2]
Durant un temps, es pensava que aquesta estàtua era un model de la deïtat guardiana Pattini, però hui hi ha consens que es tracta de Tara. Aquesta identificació evidencia clarament la presència en el període medieval del budismeMahayana, així com la seua forma Theravada, que permet que els budistes adoren éssers que no siguenBuda. ElSangha Abhayagiri vihāra del Regne d'Anuradhapura n'és l'exemple més notable. L'estàtua suggereix que Tara pot haver estat adorada com a deïtat i no sols com a consort d'un déu.[3]
L'escultura representa la figura en peus d'una dea, feta en bronze amb el mètode de lacera perduda. Té prop de tres quarts de grandària real d'una dona comuna i es daurà per crear una aparença luxosa i brillant. La part superior del cos és nu amb una peça inferior fermada als malucs. La mà dreta de Tara fa el gest de donar, mentre l'esquerra sembla haver agafat unaflor de lotus, hui perduda. La figura té una corona alta amb unmedalló. L'obertura de la contindria una gran pedra preciosa.[4] L'estàtua és l'únic exemple conegut d'Anuradhapura d'aquesta grandària que encara sobreviu. És valuosa no sols per la seua bellesa, sinó també per la tècnica de fabricació. L'estàtua no és buida, i és feta d'un metall car, usant tècnica avançada, la de la cera perduda.[5]
Consta que aquesta rara escultura hauria estat furtada pel llavors governador britànic, Robert Brownrigg, al darrer rei de Kandy, Sri Vikrama Rajasinha, quan els britànics ocuparen el seu regne. Més tard, Brownrigg la donà al Museu Britànic en la dècada de 1830. Aquesta versió, però, és rebutjada per les autoritats britàniques, que creuen que l'estàtua fou simplement trobada a la primeria del 1800 en algun lloc entreTrincomalee iBatticaloa, a la costa est de Sri Lanka i posteriorment l'adquirí Robert Brownrigg.[6] Kandy fou envaïda pels britànics al març de 1815 sota els termes de la Convenció Kandyan, organitzada per Brownrigg.[7]
Quan elMuseu Britànic va adquirir l'estàtua, en la dècada de 1830, creà polèmica la seua figura de grans pits nus, cintura estreta i malucs curvilinis, massa eròtica per a la mentalitat de l'època, de manera que fou censurada durant trenta anys. L'estàtua només estava disponible per als estudiosos, tot i que mai hi hagué dubtes que era una figura religiosa. Curiosament, es pensa que l'estàtua només hauria estat vista a Sri Lanka per sacerdots i monjos escollits i no per la població general budista. El Museu Britànic tenia una sèrie d'objectes que, a partir de 1830, foren considerats eròtics. En la dècada de 1860, aquesta sala d'objectes es retolà com el “Secretum” del museu.[8]
Hi ha una rèplica d'aquesta estàtua al Museu Nacional deColombo deSri Lanka.
