| |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | club de futbol | ||||
| Creació | 14 de febrer de1915 | ||||
| Activitat | |||||
| Esport | futbol | ||||
| Lliga | Primera catalana de futbol | ||||
| Instal·lació esportiva | Estadi Municipal (2 500 espectadors) | ||||
| Altres | |||||
| Color | blanc,blau | ||||
| Equipament esportiu | |||||
| |||||
| Lloc web | ecgranollers.cat | ||||
L'Esport Club Granollers, sovint esmentat simplement comEsport Club,EC Granollers o abreujat amb l'acrònimECG, és unclub de futbol amateur de la ciutat deGranollers, el més important d'aquesta vila i de recorregut centenari, nascut de les cendres delGranollers Foot-ball Club, aquest de curta vida. El primer equip va arribar a assolir durant una temporada laSegona Divisió espanyola per després establir-se com a un clàssic de laTercera Divisió. Tot i moure's actualment per els primers nivells de categoria regional, el club ha comptat des de sempre amb una sòlida estructura defutbol base, avui dia amb un total de 40 equips distribuïts en les diferents etapes formatives, des de prebenjamins fins a juvenils;[1] un planter que ha donat figures de renom, algunes de nivell internacional.
El naixement de l'Esport Club va íntimament lligat a la defunció del seu predecessor, elGranollers Foot-ball Club, el qual tot i existir només durant un any i mig significà el tret de sortida d'aquest esport al municipi deGranollers —el qual comptava en aquella data al voltant de 8000 habitants— convertint-se en l'embrió delGranollers Sport Club, l'actual Esport Club Granollers. Des de vell antuvi s'ha vingut arrossegant la data de fundació del Granollers FC com a bona, car el pont de l'un a l'altre és subtil i ha quedat diluït amb el pas del temps fins que no s'ha pogut contrastar amb les recents hemeroteques digitals d'arreu.[2]
A començaments de l'any 1913, dos futbolistes locals, Salvador Mas i Agustí Torrellas, s'envolten d'un grup de joves per tal de començar a practicar el futbol de manera organitzada. Per als primers assajos s'aprofiten leseres del municipi, destacant entre aquestes el pati enrajolat de l'Era del Baster, darrere el ja inexistent Convent dels Caputxins, a l'actual barri de la Font Verda. Torrellas i Mas propaguen el seu entusiasme entre la gent de la classe obrera i posteriorment s'hi afegeixen l'il·lustre i polifacètic Alfred Canal i Comas, metge de professió, i Frederic Maspons, que fan el mateix entre els selectes socis del Casino de Granollers, aportant l'embranzida definitiva mitjançant reunions serioses en els salons d'aquest cèntric cercle cultural.[3][4] ElGranollers Foot-ball Club veu la llum durant una d'aquestes trobades, el diumenge 2 de març de 1913, nomenant-se una Comissió Organitzadora encapçalada pels mateixos Alfred Canal com a president i Frederic Maspons com a secretari, a més de Jacint Torrents, Francesc Coma i Josep Parera. La primera tasca d'aquests homes fou encarregar la confecció de la indumentària, buscar un terreny amb les condicions adequades, la captació de socis i la redacció del reglament de joc.[5][6]
Ben aviat s'escullen els colors de la camiseta: tota blanca per al primer equip, i blau-rosa barrada per al segon. Els primers ingressos econòmics, malgrat ser escassos, permeten al club donar facilitats als jugadors per pagar-les de la seva butxaca, essent l'adquisició del calçat, en canvi, responsabilitat única del jugador. En el moment de començar a establir els equips es compta amb 91 socis que, un cop feta la garbella d'aptituds, dona les següents plantilles:[3]
El 13 d'abril de 1913 es constitueix la primera junta directiva, amb la següent composició: Alfred Canal (president), Francesc Coma (vicepresident), Frederic Maspons (secretari), Pere Barangé (tresorer), i els vocals Francesc Pi, Josep Maria Carreras Rius, i Bonaventura Garrell Alsina.[7] És aquest darrer directiu qui inicia converses amb Esteve Roca Umbert, arrendatari dels solars on s'ubica lafàbrica tèxtil fundada pel seu oncle Josep Umbert Ventura, per tal de negociar el lloguer de la superfície necessària per al camp de futbol. Finalment es decideix disposar de l'espai ocupat pels estenedors de les filatures, una zona compresa entre la mateixa Fàbrica Roca Umbert i l'adjacent Fàbrica del Gas, davant d'on llavors s'estenia el traçat del ferrocarril, a l'actual barri de l'Estació.[3][4][7][8] D'aquí ve que el nou recinte prengués el nom deCamp del Gas, creixent ràpidament l'interès de la ciutadania per anar a veure els entrenaments dominicals entre els dos bàndols de l'entitat, així com els tres primers amistosos contra equips de les contrades: el recentment creatMollet SC (9-3),[9] el primer equip de l'Atlètic FC de Sabadell (0-1)[10][11][12] i el tercer equip delFC Barcelona (1-3).[13] El 4 de setembre de 1913, coincidint amb la setmana de Festa Major, s'inaugura oficialment el camp amb un partit entre el tercer equip del Barcelona i el Gimnàstic,[a][14] oficiant d'àrbitre el mateix president del Granollers. El resultat final fou de 4 a 0 per al Barcelona.[15][16][17]
L'entusiasme al voltant del club continua creixent fins al punt de poder crear un tercer equip (infantil) d'on més endavant brollaran les primeres figures del club: el porter Tomàs Rion, el defensa Ramon Meri, eltandem a l'atac esquerre format per Antoni Toledo i Enric Garrell, l'Eliseu París, i sobretot els germans Mas i els germans Martí, que tindran un paper vital a l'hora de reconduir l'entitat. El Granollers FC només disputà partits amistosos. El 12 de juliol de 1914, aHostalric, guanyà el primer i únic trofeu, laCopa Ventosa, oferta pel diputatJoan Ventosa i Calvell, en un partit contra el Grop Sport d'aquella vila que acaba amb victòria granollerina (1-2).[18][19][20] Però a finals de 1914 sorgeixen ja diferències socials entre l'esforçat sector fabril i el jovent de classe alta del Casino. Aquest últim col·lectiu, més conservador, s'oposa a la voluntat dels futbolistes més aventurers que volen fer ingressar el club a la recentment reconciliadaFederació Catalana de Clubs de Foot-ball per poder competir amb els grans clubs de Catalunya. Però lluny de col·laborar econòmicament per afrontar els reptes que suposaria participar en elCampionat de Catalunya, llurs pretensions elitistes xoquen amb les purament esportives i l'escissió es fa inevitable, en massa abandonen la societat i la deixen penjant d'un fil i a la pràctica extingida,[2] precisament aquells qui li donaren més empenta en els orígens.
Només amb la tenaç il·lusió per l'esport dels germans Mas i dels Martí s'aconsegueix mantenir-ne viva la flama mitjançant pacients reunions diàries en un local del carrer d'Anselm Clavé, recolzats per un petit estol de futbolistes obrers que decideixen quedar-se i fer-los costat, sense deixar de banda els entrenaments al Camp del Gas.[2] Així, la primera junta directiva del nouGranollers Sport Club queda constituida el diumenge 14 de febrer de 1915 per Salvador Mas (president), Enric Garrell Alsina (secretari), Josep Martí Batalla (tresorer), i Joaquim Martí Batalla (vocal).[21] L'esforç d'aquest jove grup ressuscitador es veu secundat i ampliat per dos afeccionats, Artur Gasset Duran, conegut farmacèutic local, i Ventura Garrell, que desinteressadament els ajuden organitzant nombrosos tornejos i amistosos.[22] A mesura que l'equip va recuperant la forma i la confiança, els partits se succeeixen a bon ritme i es comencen a guanyar els desitjats primers trofeus; fins als actes d'inauguració del futur camp, entre el primer equip i el segon guanyen un total de 16 copes:[2]
| Data | Trofeu | Ofertant | Local |  | Visitant | Població |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 191412 juliol | Copa Ventosa | Joan Ventosa i Calvell | Grop Sport | 1-2 | Granollers | Hostalric |
| 19143 setembre | Copa Barangé [1] | Josep Barangé i Bachs | Granollers | 0-0 | Celonès FC | Granollers |
| 191512 setembre | Granollers | 3-1 | Celonès FC | Granollers | ||
| 19155 setembre | Copa Boet | Andreu de Boet i Bigas | Granollers | 3-3 | Atlètic FC | Granollers |
| 191519 setembre | Atlètic FC | [2] | Granollers | Sabadell | ||
| 191526 setembre | Granollers | [2] | Atlètic FC | Granollers | ||
| 191715 agost | Copa FC Cardedeu [3] | Foot-ball Club Cardedeu | Granollers | 6-1 | Sant Celoni SC | Cardedeu |
| 191719 agost | Granollers | 2-1 | Sant Celoni SC | Cardedeu | ||
| 19172 setembre | Copa Las Novedades | Josep Quincoces | Granollers | 4-2 | Rubí FC | Granollers |
| 191815 agost | Copa Cardedeu | Colònia d'Estiu de Cardedeu | FC Cardedeu | 1-3 | Granollers | Cardedeu |
| 191915 agost | Copa Santamaria | Joan Santamaria i Monné | Granollers | 4-0 | FC Andreuenc | Cardedeu |
| [4] | Copa Centre Deportiu | Centre Catòlic de Granollers | Centre Deportiu | [4] | Granollers | Granollers |
| 19198 setembre | Copa Tàpias | Sr. Tàpias | Contrincant i resultat desconeguts | Breda | ||
| 19198 setembre | Copa Betriu | Sr. Betriu | Llinars del Vallès | |||
| 191916 setembre | Copa Lligé | Joan Lligé i Pagès | Cardedeu | |||
| 1919 | Copa Olot | Desconegut | Olot | |||
| 192015 agost | Copa FC Cardedeu | Foot-ball Club Cardedeu | Cardedeu | |||
| 192215 agost | Copa Montmeló [5] | Foot-ball Club Montmeló | FC Montmeló | 1-9 | Granollers | Montmeló |
| 19222 setembre | Copa Anís del Taup | Josep Germà i Homet | Granollers | 4-1 | FC Martinenc | Granollers |
| 19224 setembre | Copa Principal Cine | Francesc Pocurull | Granollers | 7-2 | FC Terrassa | Granollers |
| ||||||
El 8 d'agost de 1915 Joan Carreras es posa al capdavant de l'entitat.[31][32] El seu mandat, però, serà de transició, fins que el 18 de desembre d'aquell any Bonaventura Garrell Alsina agafi les regnes del club.[33] Sota el mandat de Garrell, a mitjans del 1917, s'entra per fi a formar part de laFederació Catalana de Foot-ball Associació i d'aquesta manera el primer equip pot començar la seva singladura a latemporada 1917-18 del Campionat de Catalunya de futbol.[34] Durant tot aquest temps el nombre de socis es mou sempre al voltant del centenar.
L'estiu de 1918, any en què Josep Mauri puja a la presidència, sorgeix la primera rivalitat local amb el naixement d'una nova entitat esportiva a la ciutat, el Centre Deportiu de Granollers, amb seu social i camp d'esports al Carrer Sant Jaume.[b] El Granollers Sport Club, però, rebutja la invitació del nounat per inaugurar-ne el camp.[35] Aquesta rivalitat dura poc puix que el Centre Deportiu desapareix dos anys més tard.
A partir de 1920 es produeix un salt de nivell en les ambicions del club, coincidint amb l'arribada a la presidència de Ferran Palau i Rosell, director gerent del Banc de Granollers, així com del seu successor Francesc de Paula Serra i Barber, nomenat el 1922. Una de les empreses més importants que es proposen és l'adquisició d'un camp de futbol més modern i espaiós, que respongui a les noves exigències d'una audiència i d'uns futbolistes que han crescut braç a braç. Uns terrenys que es troben a mig camí del carrer Girona són els escollits i, sota el mandat de Francesc Serra, passen a pertànyer legalment al Granollers Sport Club el 29 de juny,[36] començant les obres d'aplanat i desbrossament el 4 de juliol,[37] per ser inaugurant el següent 2 de setembre de 1922. Amb una superfície total de 13.056 m² (136 x 96 metres), dels quals s'aprofiten 104 x 64 metres pel terreny de joc, amb gespa i perímetre delimitat, el nouCamp del Carrer Girona es converteix en un dels recintes esportius amb més capacitat de laCatalunya del moment.[c] Disposa de tres vestidors amb les corresponents instal·lacions sanitàries, a més d'altres equipaments annexes com la secretaria del club i unquiosc de begudes.[38]
Durant les setmanes prèvies a la inauguració, la junta directiva treballa de valent per oferir a la ciutat un bon espectacle en els tres partits previstos, que volen fer coincidir amb els tres dies de Festa Major. Es posen en contacte amb un parell dels equips més potents del nord d'Espanya, laReial Unió d'Irun i l'Sporting de Gijón, però ambdós declinen l'oferta a causa de llurs compromisos internacionals.[39][40] Finalment, el cartell queda format tot per equips catalans: elFC Barcelona, que hi arriba com a campió de Catalunya de Primera Categoria i campió de la Copa del Rei, elFC Martinenc, que s'hi presenta com a subcampió de Catalunya de Segona Categoria, i tancant la selecció, elFC Terrassa,[d] que aquell any havia quedat cuer de la Segona Categoria. Per la seva part el Granollers porta tres anys consecutius quedant primer de grup a la fase regional de la Tercera Categoria. Els partits programats són Granollers-Martinenc (dissabte 2), Barcelona-Martinenc (diumenge 3) i Granollers-Terrassa (dilluns 4). Dos empresaris fan donació de trofeus per ser disputats en els partits on intervé l'equip amfitrió. Es tracta de Josep Germà, industrial i filantropsabadellenc fundador i propietari de l'empresa de licorsAnís del Taup,[38][41][42][43] i Francesc Pocurull, director del Cinema Principal deGranollers i propietari de l'Hotel Domènech deRubí.[44][41][42][45] Però el partit més anhelat és el Barcelona-Martinenc, tot i no tenir copa pel guanyador, encara que sí medalles. El Barcelona havia anunciat que esperaria a començar la seva pretemporada amb motiu de tal efemèride, honor que és rebut amb goig per la parròquia local, esperant poder contemplar els blaugranesSamitier iAlcántara o el martinencLakatos. S'afegeix al clima d'espectació el fet que ambdós onzes no s'han vist les cares des de fa dos anys; el matx genera igual entusiasme aBarcelona iSant Martí i es preparen trens especials fins a la capital delVallès Oriental. El resultat final fou de 5 a 2 per al Barcelona.[46][41][42]
Tant el Camp del Gas com el del Carrer Girona es converteixen en testimonis de dues dècades llargues de constant progressió esportiva, des de l'ingrés a la Federació el 1917 fins al començament de la dictadura el 1940. De les tretze temporades en què milita a la base del futbol català —la Tercera Categoria delCampionat de Catalunya— esdevé campió comarcal (o de la primera fase) en nou ocasions, i campió provincial (segona fase) en dues més, privat d'assolir l'ascens només per la fatalitat.[47][48] A la temporada 1929-1930, després de disputar 34 partits de campionat, aconsegueix finalment pujar aSegona Categoria Preferent assolint a més el Campionat de Catalunya de Tercera Categoria per primer i únic cop. Els jugadors que contribueixen a la gesta són els següents: Gallofré, López, Miralles, Faig, Rebollo, Ortuño, Arribas, Muñoz, Saura, Martí, Antich, Lladó, Boter, Garí i Rubio.[48]
És una etapa que no es lliura, però, del continu ball de presidents: Francesc Soler i Pallarols, Josep Jonch Ramon, Artur Gasset i Duran, Isidre Estrada i Rafael Font ocupen consecutivament el càrrec, precedint la junta directiva que finalment veu complert el somni de l'ascens, la formada per Silveri Botey i Pallarès (president), Antoni Villà i Capella (vicepresident), Josep Franch i Aliu (secretari), Josep Murtra i Canet (vice-secretari), Rafael Font (caixer), Lluís Olivé (comptador) i els vocals Francesc Ventura i Quintana, Ramon Xicota i Guasch, Josep Monràs i Tomàs Rion Cuch, essent delegat federatiu en Joan Maria Xiol i Gasset.[48]
El debut a la Segona Categoria no és pas fàcil, en els primers quatre partits el Granollers surt derrotat i la primera victòria no arriba fins a la sisena jornada, redreçant la situació de mica en mica i acabant la lliga (de 15 equips) en novè lloc, però a tan sols dos punts de la zona de promoció. A la següent campanya es torna a quedar a les portes de la promoció, en perdre una eliminatòria contra elFC Vilafranca. Aquesta línia de bon joc es veu culminada a la temporada 1932-1933 amb la consecució del seu primer Campionat de Catalunya de Segona Categoria, després d'un partit de desempat contra l'Iluro SC, i amb el posterior ascens a la Primera Categoria, coincidint tot plegat amb el vintè aniversari de l'entitat.
En aquests moments el Granollers Sport Club sembla tocat per una vareta màgica. El diumenge 3 de setembre de 1933, en plena Festa Major, debuta a la màxima divisió catalana, i ho fa davant elFC Barcelona deVentolrà iZabalo, amb victòria blaugrana (1-4). El 26 de novembre del mateix any el camp del Carrer Girona es torna a vestir de gala per presenciar el primer partit a laTercera Divisió de la lliga espanyola, una victòria davant elFC Badalona (5-2).[49] Es toca sostre el 30 d'octubre de 1934 quan l'exjugador del club Joaquim Martí i Batalla passa a presidir l'entitat. Amb ell se supera la xifra de 600 socis. A les temporades 1934-1935 i 1935-1936 l'equip guanya dos Campionats de Catalunya de Segona Categoria consecutius, en el darrer d'ells assolint de nou l'ascens a la Primera Categoria, on ja s'hi mantindria definitivament fins a la desaparició del torneig el 1940. A la temporada 1934-1935 s'inicia també a laCopa del Rei i sorprèn a tothom aconseguint arribar fins a la cinquena ronda. Però el seu major èxit succeeix igualment a la temporada 1935-1936 quan puja a laSegona Divisió d'Espanya encara que, per la interrupció de la Guerra Civil, l'estrena a la categoria de plata estatal hauria d'esperar tres anys. Per acabar, a la temporada 1936-1937 del Campionat de Catalunya queda classificat en quart lloc, establint així la seva millor marca en aquesta competició.
L'esport delbàsquet entra a Granollers impulsat per l'atleta i dramaturgFrancesc Lorenzo i Gàcia, quan aquell era sovint usat com a eina complementària per al desenvolupament físic a l'atletisme.[50] Fou amb un equip femení que, a començaments de l'any 1932, es crea unasecció de bàsquet. Interrompuda per la guerra, aquesta branca estaria activa entre els anys 1932-1936 amb Joan Mauri i Beltran de president. El partit de bàsquet serví durant aquests anys com a preliminar del matx de futbol que disputava el Granollers SC al camp del carrer Girona.[50] El 6 de març de 1932 es juga el primer partit femení, amb derrota davant laUD Sants per 6 a 14.[50][51] La primera victòria arribaria a l'octubre del mateix any a la pista de l'Argentona per 9 a 10.[50]
Després de laGuerra Civil, el club, com tants d'altres a Catalunya, es veu obligat a esborrar qualsevol estrangerisme en el nom oficial i de cara a la darrera temporada delCampionat de Catalunya s'hi inscriu comClub Deportivo Granollers. Durant pràcticament tota l'època del franquisme l'equip és un habitual a la Tercera Divisió de la lliga espanyola. El 1940 guanya la Lliga Regional Catalana i el 1944 la Copa Federació Catalana, dos tornejos de farciment que només servien per reblir dates després de les competicions oficials; i el 1956 es proclama campió de la Tercera Divisió, disputant la lligueta d'ascens a Segona, però sense reeixir. El 1968 perd la categoria, després d'haver estat gairebé un quart de segle consecutiu a Tercera, des de la temporada 1943-1944 fins a la 1967-1968, només baixant a la 1948-1949. Comencen els anys negres per a l'entitat, ja que el club no supera les categories territorials catalanes en tota la dècada dels setanta, tocant fons el 1976, quan es baixa aPrimera Regional.
A la temporada 1981-1982 és escollida una nova junta directiva que, amb Miquel Donnay al capdavant, aporta una rentada de cara a l'entitat: es catalanitza el nom del club aEsport Club Granollers, es dissenya un nou escut, es compon un himne a càrrec del grup d'havaneres Quatre Veus, es contracta un nousponsor, s'enderroca l'antiga grada "sol" de bancs de pedra i se'n construeix una de nova amb capacitat per a unes 300 persones, amb seients numerats de plàstic i els colors del club, i es disposen els nous vestidors a sota d'aquesta. El 1983 s'aconsegueix retornar el club a Tercera Divisió. Esportivament parlant, l'era Donnay és de les millors que es recorden al Municipal del Carrer Girona, on l'equip aconsegueix jornada rere jornada omplir el camp a vessar. Jugadors destacats com Enric Moret oJoan Vilà passen per les files de l'equip.[52]
Durant els anys 90 cal destacar l'aportació de les categories base amb grans figures del futbol català comSergi Barjuan,Gerard López oToni Jiménez.
La temporada 2003-2004, amb Ramon Mayo a la banqueta, el primer equip queda quart classificat a laTercera Divisió i accedeix a jugar per primer cop elplayoff a laSegona Divisió B essent eliminat a la primera ronda per l'AD Mar Menor.
| Granollers Foot-ball Club | Granollers Sport Club | Club Deportivo Granollers | Esport Club Granollers |
|---|---|---|---|
 |  |  |  |
| 1913-1915 | 1915-1939 | 1939-1981 | des de 1981 |
       1915 | 1923 |  1934 |   1941 | 1954 | 1963 | 1977 - Present |
| Fundació – 1940 |
| 1940 – 1980 |
| 1980 – 2000 |
| 2000 – Actualitat |
Cristòfol Martí i BatallaJosep Prat i RipollèsAndreu Català i Ballbona
Juan Zambudio VelascoRamon Mayo RodríguezJuan Antonio López ToribioLa següent taula recull la posició final en les diferents categories i lligues en què va participar el Granollers Sport Club.
| Temporada | Categoria | Fase Final | Provincial | Comarcal |
|---|---|---|---|---|
| 1917-18 | 3a | (n/c) | 5è | |
| 1918-19 | 3a | (n/c) | (s/d)(Nota) | |
| 1919-20 | 3a | (n/c) | 3r | 1r |
| 1920-21 | 3a | (n/c) | 5è | 1r |
| 1921-22 | 3a | (n/c) | 6è | 1r |
| 1922-23 | 3a | (n/c) | 2n | 1r |
| 1923-24 | 3a | (n/c) | 3r | |
| 1924-25 | 3a | (n/c) | 2n | (n/d) |
| 1925-26 | 3a | (n/c) | 1r | 1r |
| 1926-27 | 3a | 4t | 1r | 1r |
| 1927-28 | 3a | (n/d) | 2n | 1r |
| 1928-29 | 3a | (n/d) | 4t | 1r |
| 1929-30 | 3a | 1r(Nota) | 2n | 1r |
| 1930-31Detalls | 2a | 9è | ||
| 1931-32Detalls | 2a | 6è | 3r | |
| 1932-33Detalls | 2a | 1r | 4t | |
| 1933-34Detalls | 1a | 6è | ||
| 1934-35 | 2a | 1r | 2n | |
| 1935-36 | 2a | 1r | ||
| 1936-37 | 1a | 4t | ||
| 1937-38 | 1a | 7è | ||
| 1938-39 | Sense competicions oficials per la Guerra Civil | |||
| 1939-40 | 1a | 5è | ||
(n/c) — no es classificà
(n/d) — no es disputà
(s/d) — sense dades
L'Esport Club Granollers és el tercer equip català amb més participacions en laTercera Divisió (48) i el segon amb més temporades consecutives en aquesta categoria (19) empatat amb elGimnàstic de Tarragona i només superat pelFC Martinenc amb tot just una més.
Màximes victòries i derrotes[modifica]Les següents taules mostren per cada divisió les victòries i derrotes amb major diferència de gols com a local i visitant, així com la relació de gols històrics. Es dona la circumstància que els resultats obtinguts a laTercera Divisió —quant a victòries i derrotes— serveixen igualment de rècord absolut exceptuant el 12 a 2 de la fase de promoció 1944-1945, partit onSerratusell marcà 7 gols.
Promoció Tercera Divisió <> Regional
Primera Catalana (Preferent Territorial / Regional Preferent)
Segona Catalana (Primera Territorial / Primera Regional / Primera Categoria A)
Himne[cal citació][modifica]Un equip de futbol amb identitat Endavant Granollers, amb futbol, pioners! Aquest club ens agermana, Un equip de futbol amb identitat Endavant Granollers, amb futbol, pioners! Aquest club ens agermana, L'Esport Club Granollers, endavant! Notes[modifica]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
2.png)
2.png)
.png)
4.png)
