Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Esporangi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Esporangis)
Esporangi madur d'un fong del gènereAbsidia
Càpsules o esporangis de la molsa
Esporangis (sorus) d'una fulla de falguera
Equisetum arvenseestròbil tallat on es veuen els esporangis

Unesporangi (en llatí i altres llengüessporangium plural,sporangia) és l'òrgan reproductor que es presenta a determinats organismes i que té la funció de produir i emmagatzemar les espores,[1] és doncs l'estructura d'algunes plantes, fongs i algues que produeix i contéespores.[2] Els esporangis es troben en lesplantes amb flors,gimnospermes,falgueres,pseudofalgueres,briòfits,algues, ifongs. Les seves espores s'anomenen a vegadesesporangiospores.

En relació al cicle de la vida de les plantes, en aquelles la generació diploide de les quals és pluricel·lular (és a dir tenenesporòfit) s'anomena esporangi l'estructura nascuda en l'esporòfit que s'especialitza a portar a terme lameiosi que donarà les esporeshaploides.

Tipus

[modifica]
  • Microsporangis són les estructures situades sobre la part dels estams de les flors que s'anomenenanteres, i també les estructures que produeixenpol·len sobre elsmicrosporòfils de les pinyes de les coníferes o de les pinyes de lescícades.
  • Megasporangis són les estructures comparables a les estructures "femelles" d'aquestes plantes, associades amb la flor,carpel, i el conus megasporangial.

En lesfalgueres, la planta madura és un esporòfit que desenvolupa esporangis (sacs amb tija que contenen espores). Els esporangis poden cobrir tota la part del revers de les fulles, o estar disposats en línies o grup anomenatssorus. Sovint es fa veure una renglera de cèl·lules sovint disposades fent una cresta, i anomenat genèricamentanell, que en provoca l'obertura per tal d'alliberar les espores. Elslicòfits en canvi tenen els esporangis en la part de l'anvers de les fulles (superfície adaxial). Segons les espècies de falgueres poden portar esporangis en totes les fulles o només en les fulles especialitzades anomenades esporòfils.

En els briòfits (molses) l'esporangi és com una càpsula amb un estípit (com una mena de tija).

Eusporangis i leptosporangis

[modifica]

En lesplantes vasculars es diferencien els,eusporangis i elsleptosporangis

  • En el leptosporangi, que es troba només en falgueres, hi 64 espores.
  • En l'eusporangi que és característic de totes les altres plantes vasculars i en algunes falgueres primitives, l'esporangi és més gros i conté més espores i la paret té moltes capes.

Sinangi

[modifica]

És un grup d'esporangis que s'han fusionat, aquesta estructura es troba enPsilotum iMarattiaceae comChristensenia,Danaea iMarattia.

Estructures internes

[modifica]

Unacolumel·la és una estructura estèril (no-reproductiva) que suporta l'esporangi. En els fongs, la columel·la, pot estar ramificada o no i ser d'origen fungal o produïda per l'hoste.

Referències

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Esporangi
  1. [enllaç sense format]http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.envArxivat 2010-09-18 aWayback Machine.
  2. «Glossary». Arxivat de l'original el 2009-10-21. [Consulta: 10 desembre 2008].
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Esporangi&oldid=34832292»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp