L'esporada és una massa o dipòsit d'espores d'unfong superior que cau a la maduresa delcapell de l'esporòfor.
Històricament, en el seu tractatSynopsis methodica fungorum publicat el 1801, elmicòleg sud-africàChristiaan Hendrik Persoon va proposar una classificació dels bolets en funció tant del mode de reproducció com de la morfologia fina. El 1805, els micòlegsJohannes Baptista von Albertini iLewis David von Schweinitz van proposar la color de l'esporada com a criteri bàsic per a la distinció.[1] La color de l'esporada va ser molt utilitzada al segle XIX roman avui una de lescaracterístiques essencials per a la determinació de lafamília, delgènere, i més rarament de lesespècies del fong estudiat (per exemple la coloració de les esporades utilitzades en lesclaus de determinació enAgaricomycetes).[2]
Quan les espores arriben a la fase final de llur maduració, són projectades fora de l'esporòfor mitjançant diversos dispositiusd'esporulació (conidiòfors,peritecis,apotècis,picnids).
Les espores de fongs varien de 3 a 20micròmetres i, per tant, tan sols es poden observar amb unmicroscopi de llum. Amb tot, l'espora es pot veure a ull nu disposant el capell planer recobert amb un bol o un altre recipient per a evitar corrents d'aire:[3] la impressió d'espores obtinguda en poques hores en paper blanc, blau o negre, o millor en plàstic transparent o en una placa de vidre (dispositiu que permet al micòleg de passar la seva micropreparació a l'anàlisi microscòpica), permet d'apreciar-ne la color (aquest caràcter, amb la tonalitat i la forma de l'esporada, així com l'estructura de les espores és molt útil per a determinar lafamília,el gènere o fins i tot l'espècie del fong estudiat) il'esporulació (nombre d'espores avaluat per dilució de l'Esporulació i comptatge amb unhemocitòmetre). L'espora també permet de conrear elmiceli del bolet.[4]
La taula següent mostra les colors més comunes:[5]
 espores de color violeta a negra (fongsmelanosporosos) |  espora blanca (fongsleucosporosos) |  espora de color marró porpra a morat fosc (fongslantinosporosos) |  espora groga |
 espora oliva |  espora de color rosa a marró rosat (Boletsrhodospora ) |  espores ocres (fongsocrosporosos ) |
Els bolets d'esporades blanques són els més nombrosos (amanites,Lepiota,Tricholoma,Clitocybe, etc.). Els micòlegs també distingeixen bolets amb esporades roses (Entoloma,Pluteus,Volvariella, etc.), castany (cortinaris,Hebeloma,Inocybe, etc.), castany violeta a sèpia (Stropharia,Hypholoma,Psilocybe,Psathyrella,agàrics, etc.) i negre (Coprinus,Panaeolus, etc.)[6]
La producció diària d'espores és de milions, fins i tot milers de milions. Un sol capell decoprí oxampinyó pot expulsar fins a 3.000 milions d'espores per dia, o més de30.000 spores per segon. UnCamperol en deixa escapar 40 milions per hora, o gairebé 2.000 milions durant tot el seu període reproductiu.[7] De-Wei Li va calcular que unesporòfor debufa de ca que fa 38,5 × 37 × 22,5 produeix5.000 milliards d'espores, el que en fa el campió en el seu camp.[8] El micòleg David Arora va realitzar el següentexperiment mental : posant un al costat de l'altre els milers de milers de milions d'espores (amb una talla mitjana de8 μm) produïdes anualment pel polipor pla, llur cadena de40.000 km envoltaria la Terra.[9]