 | |
| Tipus | clavicèmbal |
|---|---|
| ClassificacióHornbostel-Sachs | 314.122-6-8 |
L'espineta és un instrument musical decorda pinçada dotat de teclat. En aquest sentit és semblant alclavicèmbal i alvirginal. Segons la classificació deHornbostel-Sachs és un cordòfon tipuscítara de taula, accionat per mitjà d'unteclat.
Hi ha dos tipus diferents d'espinetes: lespoligonals i les travesseres. El primer tipus presenta una forma de lataula harmònica i de lacaixa de ressonància de tipus poligonal irregular (d'aquí el seu nom), més aviat pentagonal; en alguns casos podia tenir una forma rectangular, fet que l'apropava alvirginal i almuselaar. Les cordes discorren paral·leles al teclat i té els dosponts sobre la taula harmònica; aquesta està travessada pels saltadors (les peces que contenen elplectre que pinça la corda per tal que entri en vibració, i que es desplacen en sentit vertical). Aquest tipus d'instruments eren molt lleugers i dotats d'un sol registre. Era instrument típicament italià, amb d'untimbre més fosc que elclavicèmbal. La seva extensió era de quatreoctaves o poc més. El seu ús va ser especialment ampli als segles xvi ixvii; posteriorment, va ser l'altre tipus d'espineta el més emprat. Durant una certa època va ser un instrument utilitzat a les llars i tocat especialment per les dones.[1]
L'espineta travessera pot ser considerada com unclavicèmbal de dimensions reduïdes. També té un sol registre de 8', però les cordes determinen un angle agut en relació a la línia del teclat. Es coneix, també, com aépinette à la française, i els alemanys en deiend'ala d'ocell, per la forma vist des de sobre. Els constructors principals d'aquesta tipologia van ser francesos iflamencs. Igual com succeeix en el cas del clavicèmbal, un dels ponts se situa damunt de la taula de ressonància i l'altre a sobre del claviller. El seutimbre és més metàl·lic que no pas el del clavicèmbal i que el del primer tipus d'espineta. Encara que sigui una diferència potser menor, aquest tipus d'espineta posterior, ja sempre tenia potes pròpies, mentre que la poligonal era un instrument de sobretaula; això mostra un canvi en els hàbits i en el tipus d'ús de l'un i de l'altre: la forma de fer música al voltant d'una taula damunt de la qual es podia posar l'espineta era més pròpia del segle xvi i primera meitat del XVII que no pas de temps posteriors.
Està força acceptat que el mot prové del fet que elplectre que pinça la corda s'assembla a unaespina; aquest origen es remunta a Giulio Cesare Scaligero (1484–1558). De totes maneres,Adriano Banchieri ho atribuïa al fet que a començaments del segle xvi, va viure alVèneto un constructor de clavicèmbals de cognom Spinetti; Banchieri hauria vist un instrument fabricat per ell de forma rectangular.
A diferència delclavicèmbal i fins i tot delvirginal, els compositors no li van dedicar unrepertori propi; més aviat va fer seves moltestranscripcions iarranjaments de música per a clavicèmbal, especialment dedanses i decançons; a més, va ser un acompanyant idoni per a la veu, tot i que la seva popularitat en aquesta funció mai no va arribar, ni de bon tros, a la delllaüt.
