Esperanza Fuentes Roy(Madrid,22 de novembre de1935) és unaactriu ivedetespanyola.[1] A l'escena teatral, ha combinat el seu treball en temes de musicals comPor la calle de Alcalá(1983), amb peces de teatre clàssic comAsí que pasen cinco años, deGarcía Lorca,La dama boba, deLope de Vega,La MalqueridadeJacinto Benavente oDivinas palabras deValle-Inclán.[2] La seva carrera cinematogràfica, incloent-hi les comèdies dedestape i laTransició fins a drames, com araVida / Perra, que va rebre set premis d'interpretació.[3][4][5]
Neix a la tardor de 1935, Esperanza va ser el més jove d'una família de sis germans.[1] Després d'estudiar ballet clàssic, teoria de la música, dansa espanyola, flamenc i claqué, va entrar al ballet deKaren Taft el 1950, i va participar en l'obra musicalA todo color, alTeatre Lope de Vega de Madrid.[1] Lliurada a la seva carrera com a ballarina, va ser contractada l'any 1959 per l'Agència Bermudez i va viatjar durant cinc anys a tot Europa. Va coincidir ambJoséphine Baker a l'espectacle-casino deBaden-Baden.[1]
Al seu retorn a Espanya va entrar en el gènere de larevista i es va convertir aviat en la primeravedet, i va arribar a ser contractada perNati Mistral per a l'estrena deLa bella de TexasalTeatro Eslava de Madrid, amb direcció de Luis Escobar.[cal citació]
El 1968 va entrar al cinema espanyol de la mà d'Elías Querejeta, com a protagonista de la pel·lículaSi volvemos a vernos, dirigida per Francisco Regueiro. Després d'una important i diversa carrera als escenaris teatrals i pel·lícules de diversos gèneres, el 1978 va obtenir el premi d'interpretació femenina delCercle d'Escriptors Cinematogràfics pel seu paper protagonista en la pel·lículaGusanos de seda deFrancisco Rodríguez.[6]
El 1983 va tornar als escenaris del musical i la revista, encapçalant l'elenc dePor la calle de Alcalá amb un èxit popular que motivaria l'edició de 1987 d'unanova versió teatralPor la calle de Alcalá 2.[7] El juliol de 1985 va encapçalar el repartiment deFiestaristófanes, un espectacle basat enLes assembleistes, d'Aristòfanes, presentat dins delFestival de Mèrida.[8]
Es va casar el 1993 amb el director de cinemaJavier Aguirre, amb qui ha rodat pel·lícules que la mateixa actriu considera «les més interessants de la meva carrera», comVida / Perra iMedea 2.[9] El 2000 va estrenar una biografia deMarlene Dietrich en el centenari del naixement de l'actriu alemanya.[10] El 2010, després de participar enTórtolas, crepúsculo y telón deFrancisco Nieva, Esperanza Roy va anunciar la seva definitiva retirada de la professió a l'edat de 75 anys.[11]
Entre els premis més importants:
- Dos chicas locas, locas (1964), dePedro Lazaga.
- ¿Qué hacemos con los hijos? (1966), dePedro Lazaga.
- Si volvemos a vernos (1967), deFrancisco Regueiro.
- Pecados conyugales (1969), de José María Forqué.
- ¿Por qué pecamos a los cuarenta (1969), dePedro Lazaga.
- El cronicón (1969), de Antonio Giménez Rico.
- El jardín de las delicias (1970), deCarlos Saura.
- Guapo heredero busca esposa (1972), de Luis María Delgado.
- Un vasto varón español (1973), deJaime de Armiñán.
- Return of the blind dead (1973), d'Amando de Ossorio
- Dormir y ligar, todo es empezar (1974), deMariano Ozores.
- El insólito embarazo de los Martínez (1974), de Javier Aguirre.
- Es pecado, pero me gusta (1976), deJuan Bosch.
- Gusanos de seda (1976), de Francisco Rodríguez.
- Memorias de Leticia Valle (1976), de Miguel Ángel Rivas.
- Carne apaleada (1978), de Javier Aguirre.
- Tú estás loco Briones (1980), de Javier Maqua.
- Vida/Perra (1981), de Javier Aguirre.[14]
- La monja álferez (1986), de Javier Aguirre.
- Divinas palabras (1987), de José Luis García Sánchez.
- Perdona bonita, pero Lucas me quería a mí (1997), de Félix Sabroso.
- Tócame Roque (1959)
- Una chica que promete (1962)
- Victoria Express (1965, Teatre Victoria, Barcelona)
- Usted si que vale (1966, Teatre Victoria, Barcelona)
- Una viuda de estreno (1968, Teatro Calderón, Madrid)
- La señora es el señor (1974)
- Así que pasen cinco años (1978).
- La dama boba (1979).
- Llámame... señora (1980).
- Coronada y el toro (1982).
- Aquí no paga nadie (1983)
- Por la calle de Alcalá (1983).
- Salomé (1985).
- Fiestaristófanes (1986).
- Por la calle de Alcalá 2 (1987).
- Una farola en el salón (1989).
- Yo amo a Shirley Valentine (1993).
- La Malquerida (1996).
- Esta noche no estoy para nadie (1998).
- La asamblea de las mujeres (1999).
- Marlene Dietrich, un ángel azul (2000).
- A media luz los tres (2001).
- Divinas palabras (2004).
- Tórtolas, Crepúsculo y Telón (2010).
- El jardín de Venus (1983-1984).
- La Comedia Musical Española (1985), espacio de Fernando García de la Vega dedicat a larevista.
- El Quijote de Miguel de Cervantes (1992), deManuel Gutiérrez Aragón (en el paper de "Maritornes").
- Tutti Frutti (1991-1992) iCasa para dos (1995), ambdues aTelecinco.
- El 2008 va tornar a la televisió amb la sèrie deTelemadridViva Luisa.
- ↑1,01,11,21,3Roy, 2010.
- ↑Huerta y otros, 2005, p. 624.
- ↑Gómez García, 1998, p. 734.
- ↑Gabriel y Galán, José Antonio. «Vida / Perra». El País, 01-09-1982. [Consulta: 4 novembre 2015].
- ↑Galán, Diego. «Esperanza Roy, galardonada con un premio no oficial en la Mostra de Venecia». El País, 06-09-1982. [Consulta: 4 novembre 2015].
- ↑Error: hi hatítol ourl, però calen tots dos paràmetres.«». El País, 01-09-1982. [Consulta: 4 novembre 2015].
- ↑Haro t., Eduardo. «La revista de cara lavada». El País, 26-09-1983. [Consulta: 4 novembre 2015].
- ↑Torres, Rosana. «Fiestaristófanes». El País, 29-07-1985. [Consulta: 4 novembre 2015].
- ↑«Medea 2». youtube.com. [Consulta: 4 novembre 2015].
- ↑López del Valle, Roseta. «Esperanza Roy resucita al Angel Azul». Diaria ABC, 24-10-2002. Arxivat de l'original el 2016-08-04. [Consulta: 4 novembre 2015].
- ↑Ordóñez, Marcos. «Tórtolas y corderos». El País, 19-06-2010. [Consulta: 4 novembre 2015].
- ↑«Premios del CEC a la producción española de 1977». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 9 gener 2016].
- ↑Torres, Rosana. «Esperanza Roy se enfrenta al monólogo...». El País, 01-12-1993. [Consulta: 4 novembre 2015].
- ↑«Vida/Perra». youtube.com. [Consulta: 4 novembre 2015].
|
|---|
‡ Del 1963 al 1983 es va atorgar el premi a la millor actuació sense distingir sexe o nacionalitat. Aquí apareixen només els guanyadors femenins i espanyols. |
| 1958-1962 | |
|---|
| 1963-1983‡ | |
|---|
| 1984-ara | |
|---|
(90 anys)
