Unaespecialitat mèdica són els estudis cursats per un graduat o llicenciat en el seu període de postgrau, que doten d'un conjunt de coneixements mèdics especialitzats relatius a una àrea específica delcos humà, a tècniques quirúrgiques específiques o a un mètode diagnòstic determinat.[1]
Segons cada país, pot variar tant el nombre com la denominació de les especialitats mèdiques, tot i que la tendència és a unificar-les. Inclús algunes especialitats mèdiques, fonamentalment les de laboratori, també són accessibles a graduats o llicenciatures en biologia, farmàcia o química en determinats països.
No són especialitats mèdiques, sinó altres professionals sanitaris: infermers, òptics, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes, psicòlegs, podòlegs, radiofísics hospitalaris i odontòlegs. Algunes d'aquestes altres professions tenen les seves pròpies especialitats.[2]
Classificació de les especialitats mèdiques
[modifica]Segons el lloc d'exercici professional
[modifica]Les especialitats mèdiques se centren en:
- grups d'edat (pediatria, geriatria).
- aparells o sistemes del cos humà (pneumologia, cirurgia vascular).
- òrgans (oftalmologia, otorrinolaringologia).
- tècniques diagnòstiques (radiologia, microbiologia).
- tècniques terapèutiques i rehabilitadores (farmacologia, cirurgia, ortopèdia i traumatologia, rehabilitació, hidrologia).
- malalties concretes (infectologia, al·lergologia, psiquiatria).
- activitats humanes (medicina del treball, medicina de l'esport, medicina legal, medicina preventiva).
L'especialitat que inclou tots els apartats anteriors des d'una visió integral del pacient és la medicina familiar i comunitària.
Segons la seva agrupació tradicional
[modifica]Tradicionalment es divideixen en clíniques, quirúrgiques i de laboratori. Tot i que amb els avenços continus de la medicina aquests límits no són molt precisos.
Les especialitats mèdiques corresponen amb la figura tradicional de "metge": atenen personalment alpacient amb activitats preventives, diagnòstiques i terapèutiques, generalment sense utilitzar tècniques quirúrgiques.
Les especialitats quirúrgiques es corresponen amb la figura delcirurgià, i utilitzen medis invasius per tractar, modificar o extirpar físicament l'estructura patològica. Es divideixen persistemes.
Especialitats medicoquirúrgiques
[modifica]Són les que habitualment utilitzen tant tècniques invasives (quirúrgiques) com no invasives (farmacològiques, etc.).
Especialitats de laboratori o diagnòstiques
[modifica]D'ajuda als altres metges, realitzen diagnòstics i suggereixen tractaments als metges. La relació que tenen amb el pacient és reduïda.
AEspanya el programa de formació dels metges especialistes és elMédico Interno Residente (MIR), que sol tenir una duració de 2 a 5 anys. Es desenvolupa en hospitals o centres de salut acreditats per impartir formació especialitzada. Per l'accés a la formació especialitzada, els metges han de realitzar l'anomenatexamen MIR, un examen d'oposició estatal en el que són examinats de les assignatures dels sis anys delgraduat. A Espanya existeixen un total de 47 especialitats mèdiques, la majoria d'aquestes especialitats estan reconegudes pels països de laUnió Europea, tot i que alguna és pròpia delsistema sanitari espanyol.[3][4][5]