LesEsglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (enllatí:sui iuris) encomunió completa amb elbisbe de Roma, és a dir, elpapa. Conserven les tradicions litúrgiques, teològiques i de devoció de lesEsglésies Cristianes Orientals amb les quals estan associades, tot i que conserven algunes diferències doctrinals, en especial amb lesantigues esglésies orientals, l'Església Ortodoxa i l'Església Assíria de l'Est. Per això, hi ha divergències en les formes de l'adoració litúrgica, els sagraments,[1] la disciplina canònica, la terminologia, les oracions tradicionals i les pràctiques de la pietat. No obstant això, reconeixen que llur fe no divergeix de les altres esglésies constituents delcatolicisme, incloent-hi l'Església Llatina envers la qual tenen la mateixa dignitat.[2] Reconeixen la primacia del bisbe de Roma dins elCol·legi de bisbes. Conserven els èmfasis especials i les il·luminacions que el cristianisme oriental ha desenvolupat al llarg dels segles, alguns dels quals el papaJoan Pau II il·lustrà en la seva carta apostòlicaOrientale Lumen del 2 de maig de 1995.[3]
Països que tenen la seu d'esglésies particulars catòliques orientals (vermell: ritu bizantí, verd: ritu alexandrià, groc: altres)
El terme «catòlics grecs» s'utilitza per referir-se als seguidors de la doctrina de les Esglésies que practiquen elritu bizantí. El termecatòlic oriental els inclou, però és més ampli, ja que també inclou els catòlics que practiquen les tradicions alexandrina, antioquena, armènia i caldea.
Des de l'Ortodòxia, també s'ha utilitzat el termeuniats ouniates per anomenar els fidels d'aquestes esglésies (perquè es vanunir a Roma), encara que actualment l'ús d'aquest terme pot considerar-se despectiu.[4]
Les esglésies trien el seu propi patriarca a través del seuSínode, el qual després de ser triat és immediatament proclamat i entronitzat sense intervenció delPapa, a qui després li és enviada la comunió eclesial. En el seu propi territori canònic, els seus bisbes són triats pel Sínode Patriarcal a partir d'una llista de candidats prèviament aprovada per laSanta Seu. Els sínodes també poden erigir diòcesis dintre del seu territori canònic, però no en països occidentals. Aquestes esglésies són:
Són similars a les patriarcals, però l'Arquebisbe Major, després de ser triat pel Sínode, ha de ser confirmat pel papa abans de ser entronitzat. Aquestes esglésies són:
