 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Sant Bartomeu | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església imonument | |||
| Part de | Patrimoni Cultural de la província d'Alacant | |||
| Arquitecte | Domingo de Urteaga | |||
| Construcció | Seglexiv-xvi | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Gòtic | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç. Carreus | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Xàbia (la Marina Alta) | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 3 juny 1931 | |||
| Identificador | RI-51-0000368 | |||
| Codi IGPCV | 03.082-9999-000004[1] | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | València | |||
| Religió | catolicisme | |||
L'església de Sant Bertomeu és un temple catòlic situat al nord-est de la vilavalenciana deXàbia, al centre del primitiu recinte medieval i la part més alta. És un edifici religiós fortificat, els orígens del qual estan en la torre-absis del segle xiv. La resta del temple és del segle xvi, d'estil gòtic, però amb modificacions posteriors. La seua construcció fou dirigida perDomingo de Urteaga. L'any1931 fou declarada Monument Artístic Nacional.
La seua història arranca el segle xiv, moment en el qual va ser construït l'actual presbiteri,absis de la nau gòtica bastida en el segle xvi. Es conserva latraça original de l'església, dibuixada en els primers anys del segle xvi, ja que el1513 ja s'hi estava treballant en l'església.[2] El projecte deu atribuir-se al mestreDomingo de Urteaga. Els canvis sobre el projecte foren mínims: l'aparició d'una lligadura més a les voltes de creueria.[2] És possible que es decidí la realització de l'obra en aquesta primera dècada de la centúria, moment en què els senyors de Xàbia negociaven amb el rei l'obtenció del patronat de lesrectories deDénia i Xàbia, amb l'oposició delclergat, i en el que els marquesos van obtindre forts ingressos el1506 amb la venda de terres que posseïen aSardenya.[2]
És un edifici d'estil gòtic, amb una únicanau central de tres trams i capelles entre elscontraforts (característic delgòtic mediterrani) i unacapçalera, que és la part més antiga, quadrada. Es cobreix l'església amb unavolta de creueria estrellada. Sobre les capelles laterals, tres a cada banda, corre una galeria otrifori, amb arquets conopials oberts a la nau interior i grans finestrals a l'exterior. L'obra està bastida ambcarreus depedra tosca (arenisca d'origendunar) que en molts casos conserven les marques de picapedrer.
Tret característic de l'edifici és la combinació de la funció defensiva i l'ús religiós, manifestant elements singulars com són els gransmatacans situats sobre les portes, lesespitlleres, o d'altres elements, ara desapareguts, com elsmerlets que coronarien la barana de la coberta de l'edifici.
Al costat nord, a la unió entre la nau i l'absis, es troba elcampanar, que fou alçat definitivament el1659 i que era utilitzat també com atorre de guaita per comunicar-se amb el sistema defensiu del litoral.
Té dues portades, la deSant Bertomeu als peus de l'edifici, amb formes de l'últim gòtic, arcs conopials ipinacles flanquejant-la. La porta lateral està dedicada asant Gil és semblant a l'anterior, amb una doble escalinata. Als seus costats nord i sud hi foren afegides diverses dependències: lasagristia vella al segle xvi, la sagristia Nova, al segle xviii i la capella de la Comunió, construïda a mitjans del segle xix.
La decoració interior i exterior és escassa per tractar-se d'un edifici amb caràcter militar i es concentra a les duesportalades, hi destaquen però elsescuts heràldics dels senyors de Xàbia, Bernardo de Sandoval Roxas i Mendoza i la seua muller, Francisca Enríquez Luna, situats sobre les portes, a l'esquerra i dreta respectivament. Altres elements de decoració són les fulles decard i les boles (element característic delgòtic isabelí) i diversesgàrgoles. A l'exterior cinc canons procedents dels castells de la Fontana i de Sant Jordi recorden les incursions de pirates en aquestes terres.
Fins 1961 l'església de Sant Bertomeu[3] va figurar en l'inventari de béns municipals de l'Ajuntament de Xàbia, com moltes altres esglésies municipals. No obstant això, a l'agost de 2009 l'arquebisbat de València la va inscriure al seu nom i propietat, invocant un article de la Llei Hipotecària franquista de 1946. L'Ajuntament va intentar frenar el seu registre sense èxit.[4]
El2017 es va detectar que la coberta presentava filtracions i deficiències.[4] El2020 la torre va ser restaurada, incorporant elsmerlets a la part superior que havien desaparegut.[5][6][7][8]
