Unaesglésia (delllatí:ecclesia, que alhora ve delgrec: ἐκκλησία, que significaassemblea) és un templecristià construït específicament per al culte religiós. Conté unaltar, on se celebra l'eucaristia per part delsacerdot i un espai per als fidels.[1]
En els primers temps delcristianisme, els creients celebraven missa en lessinagogues jueves o en llocs amagats perquè patien persecució. Els primers edificis especialment construïts com a esglésies estaven orientats cap alSol, ja queCrist és la llum autèntica per als seus seguidors. Laplanta tenia forma decreu llatina.
Durant l'edat mitjana les esglésies proliferen per Europa, seguint les convencions generals de l'art romànic i de l'art gòtic més endavant. Les primeres eren petites, usaven l'arc de mig punt i tenien unabsis semicircular darrere l'altar. Les gòtiques usaven l'arc ogival, decoració ambvitralls i ornaments en pedra. Totes elles consten decampanars per a marcar el pas del temps o cridar a la missa els fidels.
Durant elRenaixement i elBarroc va canviar sobretot l'ornamentació dels edificis, no tant la seva estructura principal. Amb l'edat contemporània apareixen innovacions formals, s'abandona l'esquema de la creu en multitud d'ocasions i se cerca la integració de l'església amb el seu entorn.
Les esglésies orientals a vegades adopten una planta circular o de creu grega (amb els quatre braços similars). El centre conté l'altar i està cobert detorres ocúpules. Els braços de la creu també poden estar sota torres menors.
catedral: la que és seu del tron o càtedra d'unbisbe, habitualment situada en una ciutat important.
basílica: la de grans dimensions, amb diversesnaus, en la qual se celebren cerimònies especials; també és un títol atorgat pelpapa a les esglésies més destacades.
església de primat o primada: la que és seu d'unarquebisbe, el primer dels bisbes en unaarxidiòcesi, especialment la que acull el primer o més important d'un país.
baptisteri: la destinada especialment albaptisme, que pot trobar-se al costat d'una altra església o a part.
capella: la que és de petites dimensions o també la part d'una església que té altar i advocació propis.
santuari: la capella, església o indret natural que té caràcter sagrat per revelació divina o la presència derelíquies o imatges, i que és centre de devoció i pelegrinatge, habitualment situada en el medi rural o en la muntanya.
↑Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.293.ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014].
