Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Ese'ejja

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàEse'ejja
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia iPobles indígenes a BolíviaModifica el valor a Wikidata
Població total1.687 (2012)
LlenguaEse ejjaModifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatBolíviaModifica el valor a Wikidata

Elsese'ejja (huarayos, tiatinaguas, tambopata-guarayos, baguajas, baguajairis, echojas, mohinos, quinaquis o guacanahuas) són una ètnia que habiten una part de la regió amazònica limítrofa a lafrontera entre el Perú i Bolívia. Al Perú habiten als marges dels rius Madre de Dios, Tambopata i Heath, mentre que a Bolívia habiten les riveras dels rius Beni i Madre de Dios. Lingüísticament formen part de lesllengües tacanes.

Història

[modifica]

Els inques van entrar en contacte amb els ese'ejja durant el regnat deSinchi Roca iYahuar Huaca als marges delriu Beni. El contacte amb la cultura europea ocorre cap a 1567 amb l'expedició de Maldonado a la regió de l'Alt Madre de Dios, posteriorment Domingo Álvarez de Toledo va arribar fins a territori habitat pels ese'ejja.[1]

Existeix una publicació de Nicolás Armendia en 1887, en la qual esmenta una expedició de 1770 que situa als ese'ejja en les capçaleres dels riusMadre de Dios iMadidi.Cap a 1900 la població d'aquesta ètnia estava situada en les capçaleres dels riusHeath iTambopata.

Durant el període de l'apogeu del cautxú, els ese'ejja van tenir enfrontaments amb els «patrons», aquests conflictes van ocasionar una forta baixa demogràfica.

La població que es va autoreconèixer com ese'ejja en el cens bolivià de 2001 va ser de 396 persones. Aquest número va augmentar a 1.687 en el cens de 2012.[2][3]

Organització i economia

[modifica]

Els ese'ejja s'organitzen en dues meitats patrilineals exogàmiques, on es dona l'intercanvi de dones entre aquestes dues meitats. Això està reglamentat, de tal manera que es dona preferència a la cosina creuada (filla del germà de la mare o filla de la germana del pare). Sent la filiació patrilineal i la residència de la nova parella matrilocal o uxorilocal, és a dir, amb la família de l'esposa. Practiquen l'endogàmia i a vegades la poligàmia relativa. Cultura patriarcal i reserva el dret al lideratge als homes.[4][5]

Les activitats econòmiques realitzades pels ese'ejja són l'agricultura de frega i crema, la pesca, la caça i la recol·lecció de castanyes, fusta i cautxú. La pesca és una activitat diària que forma part de la seva quotidianitat.

Referències

[modifica]
  1. [enllaç sense format]https://web.archive.org/web/20110925042406/http://www.siamazonia.org.pe/Archivos/Publicaciones/Amazonia/Atlas/cap2/fra_cap2.htm
  2. DATOS COMPARATIVOS DE LA POBLACION INDÍGENA CENSOS DE POBLACIÓN, 2001 Y 2012
  3. Instituto Nacional de Estadística – INE. Características de la Población, febrero de 2015. pp. 31
  4. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2021-08-05. [Consulta: 5 agost 2021].
  5. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 5 agost 2021].

Bibliografia

[modifica]
  • Vegeu aquesta plantilla
Indígenes
Europeus
Asiàtics
Americans
altres
Registres d'autoritat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ese%27ejja&oldid=34292647»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp