Escriptura yi

Tipus	escriptura natural,sil·labari iescriptura de caixa única
Llengües	nuosu,Lalo(en),Lolopo(en),Nisu(en),Southeastern Loloish(en),Nasu(en) illengües yi
Creació	1974
Basat en	classical Yi script(en)
ISO 15924	Yiii (460)
Direcció del text	d'esquerra a dreta
Interval Unicode	U+A000-A4CF

L'escriptura yi (Yi:ꆈꌠꁱꂷ,nuosu bburma,AFI:[nɔ̄sū bū̠mā];xinès:彝文, pinyin: Yí wén) és un terme paraigua que inclou dos sistemes d'escriptura usats per escriure lesllengües yi: l'escriptura yi clàssica (ideogràfica), i el sil·labari yi, més tardà. En xinès fou també coneguda històricament com aCuan Wen (xinès: 爨文;pinyin: Cuàn wén) oWei Shu (xinès simplificat: 韪书;xinès tradicional: 韙書; pinyin: Wéi shū) i diversos altres noms (夷字、倮語、倮倮文、畢摩文), entre ells "escriptura de capgròs" (蝌蚪文).^[1]

Cal distingir aquesta escriptura de l'escriptura yi romanitzada (彝文羅馬拼音 Yíwén Luómǎ pīnyīn) que era un sistema (o sistemes) inventat per missioners i usat intermitentment després per algunes institucions de govern.^[2][3] Hi havia hagut també un yiabugida (o alfasil·labari) ideat per Sam Pollard, l'escriptura Pollard, per a la llenguaMiao, que també fou adaptada al Nasu.^[4][5] L'actual escriptura yi tradicional es pot subdividir en cinc varietats principals (segons Huáng Jiànmíng 1993);Nuosu (la varietat prestigiada de la llengua yi centrada a l'àrea deLiangshan), nasu (incloent-hi el Wusa), nisu (yi meridional), sani (撒尼) i azhe (阿哲).^[6][7]

L'escriptura yi clàssica és un sistema sil·làbiclogogràfic que es creu que fou concebut durant ladinastiaTang (618–907) per algú anomenat Aki (Xinès: 阿畸; pinyin: Āqí).^[8] Tanmateix, els exemples més antics que ens han arribat de l'escriptura yi es remunta a finals del segle xv i principis del XVI, i l'exemple datat més antic és una inscripció en una campana de bronze datada el 1485.^[9] Hi ha desenes de milers de manuscrits en escriptura yi, de diversos segles d'antiguitat, tot i que la majoria no estan datats. En aquests darrers anys s'han publicat nombrosos textos de manuscrits escrits en escriptura yi clàssica.

S'ha dit que l'escriptura original tenia 1.840 caràcters, però al llarg dels segles les àrees parlants de yi han desenvolupat glifs àmpliament divergents. Un exemple extrem seria el caràcter per "estómac" del qual n'existeixen quaranta variants. A causa d'aquesta variació regional es coneixen fins a 90.000 glifs yi diferents a partir de manuscrits i inscripcions. Tot i que s'assemblen alxinès, els glifs del yi no hi tenen cap relació pel que fa a la forma, només uns quants sembla que hi podrien estar relacionats directament. Tanmateix, hi ha alguns manlleus procedents del xinès, com ara els caràcters dels nombres que s'utilitzen en algunes tradicions de l'escriptura yi.

Les llengües escrites amb l'escriptura clàssica incloïen elNuosu, elNisu, elWusa Nasu, i elMantsi.

L'escriptura yi moderna (ꆈꌠꁱꂷnuosu bburma[nɔ̄sū bū̠mā] 'escriptura nosu') és unsil·labari derivat de l'escriptura clàssica estandarditzat pelgovern xinès local el1974. El1980 es va establir com a escriptura oficial delNuosu, varietat del yi de laPrefectura Autònoma Yi de Liangshan, i consegüentment es coneix com a escriptura estàndard yi de Liangshan (涼山規範彝文 Liángshān guīfàn Yíwén). Altres dialectes del yi no tenen encara té una escriptura estandarditzada. Té 756 glifs bàsics basats en el dialecte de Liangshan, i 63 més per a les síl·labes només utilitzades per les paraules manllevades del xinès.

El sil·labari natiu representa síl·labes formades per vocal i per consonant més vocal, compost de 43 sons consonàntics i 8 de vocàlics, que poden produir-se en qualsevol dels tres tons, a més de dues vocals fricatives que només poden ocórrer en to mitjà. No totes les combinacions són possibles.

Tot i que el dialecte de Liangshan té quatre tons (i altres en tenen més), només tres tons (alt, mitjà, baix) tenen glifs diferenciats. El quart to (ascendent) de vegades pot ocórrer com a inflexió gramatical del to mitjà, així que és escrit amb el glif del to mitjà més una marca diacrítica (un arc superíndex). Comptant síl·labes amb aquest diacrític, l'escriptura representa 1.164 síl·labes. A més a més hi ha una marca d'iteració de síl·laba, (representat comw en Yipinyin) que sol reduplicar una síl·laba precedent.

El sil·labari del yi estàndard modern es mostra en la taula següent (vegeu també la taula com a imatge):^[10]

Les lletres delpinyin expandit usades per escriure Yi són:

Els modes d'articulació dels sons consonàntics són: tènue (oclusiu sord no aspirat), aspirat, sonor, prenasalitzat, nasal sord, nasal sonor, fricative sord, fricative sonor, respectivament. A més a més, hl, l són laterals, ihx és [h]. V, w, ss, r, y són fricatius sonors. Amb oclusius i africats, la sonoritat es mostra doblant la lletra.

Labial: b[p], p[pʰ], bb[b], nb[m͡b], hm[m̥], m[m], f[f], v[v]

Alveolar: d[t], t[tʰ], dd[d], nd[n͡d], hn[n̥], n[n], hl[ɬ], l[l]

Velar: G[k], k[kʰ], gg[ɡ], mg[ŋ͡ɡ], hx[h], ng[ŋ], h[x], w[ɣ]

Alveolar: z [t͡s], c[t͡s], zz [d͡z], nz[d͡z], s[s], ss[z]

Retroflex: zh [t͡ʂ], ch[t͡ʂ], rr [d͡ʐ], nr[d͡ʐ], sh[ʂ], r[ʐ]

Palatal: j [t͡ɕ], q[t͡ɕ], jj [d͡ʑ], nj[d͡ʑ], ny[nʲ], x[ɕ], y[ʑ]

Una síl·laba no marcada té un to de nivell mitjà (33), p. ex.ā (o alternativament a˧). Altres tons s'indiquen amb una lletra final:

t: To alt (55), p. ex.a̋ (o alternativamenta˥)

x: To ascendent (34), p. ex.ǎ (o alternativamenta˧˦)

p: To descendent (21), p. ex.â (o alternativamenta˨˩)

El blocUnicode per alYi Modern és la taula desíl·labes yi (U+A000 fins a U+A48C), i comprèn 1.164 síl·labes (les síl·labes amb un diacrític són codificades individualment, i no pas compostes d'una síl·laba més una marca diacrítica) i una marca d'iteració sil·làbica (U+A015, anomenada incorrectament SÍL·LABA WU DEL YI). A més a més, un conjunt de 55radicals per utilitzar en l'ordenació de diccionari es troben codificats des de U+A490 fins a U+A4C6 (Radicals yi).^[11] Les taules de síl·labes yi i radicals yi es van ser afegir com a blocs nous a Unicode Estàndard amb la versió 3.0.^[12]

ElYi clàssic, que és una escriptura ideogràfica, com els caràcters xinesos, no encara ha estat codificat en Unicode, però existeix una proposta del 2007 per codificar 88.613 caràcters del yi clàssic.^[13]

• Miyake, Marc. 2011. Yi romanization. (Parts1-5,6.)

• Escriptura yi i llengua aOmniglot
• Pronunciació de les vocals i les consonants del yi
• Tots els textos Yi inclouen àudio

• Sil·labaris
• Sistemes d'escriptura d'Àsia

• Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció