 | No s'ha de confondre ambEscolís. |
Elsescolis (en singularescoli, delgrec antic σχόλιον, ‘comentari’, ‘interpretació’) són comentaris gramaticals, crítics o explicatius, originals o extrets de comentaris preexistents, que s'insereixen al marge delmanuscrit d'un autor antic, com a gloses o explicacions. Un autor que escriu escolis és unescoliasta.[1] Es coneix l'ús de la paraula des del segle i aC.[2]
Els escolis són una font d'informació molt important sobre els aspectes del món antic, especialment la història literària. L'escoli més antic conegut, anònim, data del segle v oiv aC (amb el nom d'escolis a laIlíada). La pràctica de recopilar escolis va continuar fins a l'èpocaromana d'Orient, on destaquen els comentaris de l'arquebisbeEustaci de Tessalònica aHomer al segle xii i laScholia recentiora deTomàs Magistre iDemetri Triclini al segle xiv.[1]
Els escolis anaven augmentant per afegitons dels successius copistes i propietaris del manuscrit i, en alguns casos, augmentaven tant que ja no hi havia espai als marges, i va ser necessari convertir-los en una obra separada. Al principi, les recopilacions només es formaven a partir d'un comentari però més endavant s'hi van sumar els de diversos comentaristes. Això s'indicava amb la repetició del concepte, o per l'ús de frases com "o així", "alternativament", "segons alguns", per a introduir explicacions d'autors diversos o per citar explícitament diferents fonts.
Els escolis més importants conservats són els de laIlíada, especialment els que es troben en els manuscrits del segle x. També són importants els escolis d'Hesíode,Pindar,Sòfocles,Aristòfanes iApol·loni Rodi. En llatí, els més importants són els deServi Maure Honorat aVirgili, els d'Helenius Àcron iPomponi Porfirió aHoraci, i els d'Eli Donat aTerenci.[3]