L'escola veneciana (demúsica) és un terme usat per descriure elscompositors que van treballar aVenècia en el període comprès aproximadament entre1550 i1610. Les composicions policorals venecianes de finals delsegle xvi van ser molt famoses en la seva època i van influir en músics d'altres països. La mateixa denominació d'«escola veneciana» s'utilitza també per referir-se a altres expressions artístiques venecianes (sobretot depintura) d'una època molt més extensa.
.jpg)
Conjuntament amb el desenvolupament de lamonodia i l'òpera aFlorència, les innovacions de l'escola veneciana marquen la transició de la músicarenaixentista a labarroca.
Diversos factors van servir per impulsar el desenvolupament de l'escola veneciana:
Es compara, de vegades, l'escola musical veneciana amb la pintura de l'època, en la qual ambdues fan un ús intens del color, que en el cas de la música té relació amb el dramatisme sonor i amb uns marcats contrastos.
En la dècada de1560, dos grups van desenvolupar l'escola veneciana amb perspectives diferents: un grup progressista, liderat perBaldassare Donato, i un grup conservador, guiat perGioseffo Zarlino, que va substituir Willaert com amestre de capella. Els membres del grup conservador (que incloïa, a més de Zarlino, compositors comCipriano de Rore iClaudio Merulo, i posteriorment tambéAndrea iGiovanni Gabrieli), tendien a seguir l'estil polifònic de l'escola holandesa o francoflamenca. Les disputes entre ambdós bàndols van tenir la seva eclosió el1569, amb un dramàtic duel públic entre Donato i Zarlino, durant la festa de Sant Marc.
Un altre punt de confrontació entre els dos grups va ser si corresponia o no que els "estrangers" poguessin assumir el càrrec màxim de mestre de capella a Sant Marc. Aparentment el grup que pretenia afavorir els talents locals va prevaler en aquesta contesa, ja que el1603 el càrrec el va obtenirGiovanni Croce, el qual fou succeït perGiulio Cesare Martinengo el1609 i, posteriorment, perClaudio Monteverdi el1613.
La culminació de l'escola veneciana va produir-se al voltant del1580, quan Andrea i Giovanni Gabrieli van compondre enormes obres per a múltiples cors, grups de metalls i instruments de corda i orgue. Aquestes obres són les primeres a incloure indicacionsdinàmiques, i també instruccions per a lainstrumentació. L'aportació dels organistes de l'escola, en particular deClaudio Merulo iGirolamo Diruta va començar a definir un estil instrumental i tècnic que posteriorment es va traslladar al nord d'Europa i va culminar amb les obres deSweelinck,Buxtehude i fins i totBach.
El terme "escola veneciana" també s'usa per distingir-la de la molt diferent, encara que contemporània,escola romana. Altres importants centres d'activitat musical a lapenínsula Itàlica de l'època eren aFlorència, el bressol de l'òpera, i també aFerrara,Nàpols,Pàdua,Màntua iMilà.
Entre els músics més destacats de l'Escola Veneciana es troben: