Unesclat oxidatiu (anomenat tambéesclat respiratori) és l'alliberament ràpid d'espècies reactives de l'oxigen (radical superòxid iperòxid d'hidrogen) de diferents tipus decèl·lules.
Habitualment, es refereix a l'alliberament d'aquests compostos químics decèl·lules immunitàries, com araneutròfils imacròfags, quan entren en contacte ambbacteris ofongs. També són alliberats de l'òvul dels animals superiors després que aquest hagi estatfertilitzat. Aquestes substàncies també poden ser alliberades de lescèl·lules vegetals.
Els esclats oxidatius tenen un paper important en elsistema immunitari. És una reacció crucial que té lloc dins elsfagòcits per a desintegrar partícules i bacteris internalitzats.
LesNADPH oxidases, una família d'enzims de la vasculatura (especialment en malalties vasculars), produeixensuperòxid, que es recombina espontàniament amb altres molècules per produirradicals lliures. El superòxid reacciona amb NO, resultant en la formació de peroxinitrit, reduint el NO bioactiu necessari per a dilatar les arterioles terminals, alimentar les artèries i les artèries de resistència. L'anió de superòxid, el peroxinitrit i altres espècies reactives de l'oxigen també poden provocar patologies per la peroxidació de proteïnes o lípids, o per l'activació de cascades de senyalització sensibles redox i la nitrosilació de proteïnes. S'ha suggerit que l'activació de les NADPH oxidases depèn d'una activació anterior de laPKC.[1] Lamieloperoxidasa utilitza un d'aquests radicals lliures, elperòxid d'hidrogen, per a produir àcid hipocloròs. Molts estímuls vasculars, incloent-hi tots els que se sap que porten a una resistència a la insulina, activen les NADPH oxidases per mitjà d'un augment de l'expressió gènica i mecanismes complexos d'activació.
