Unaescaramussa és un combat, disputa o contesa de poca importància entre les avançades delsexèrcits.[1][2][3] Més concretament es diu així a un gènere de baralla entre elsgenets sobresoldats a cavall que van picant de volta, escometent de vegades i de vegades fugint amb gran lleugeresa.[4] Per extensió es diu d'una dissensió sense gaire impacte al conflicte major que hi ha darrere.[5]
- Delidioma àrab (conforme afirma l'escriptor espanyolSebastián de Covarrubias).
- Hi ha qui remuntant-se a temps més antics la fan venir del termegrecscarthmas.
- Gobelin la deriva de la paraulaalemanyaScharmützel.
- L'opinió generalitzada respecte al terme sosté que els idiomesespanyol ifrancès ho van prendre de la veuitalianascaramuccia ("petita i ràpida baralla"); que va donar nom a un delszanni de lacommedia dell'arte, un criat fanfarró, jactanciós i arrogant, vestit de negre - a l'espanyola -, i tan covard compresumptuós soldat d'altíssim bressol.[6]
- La paraula és parenta d'«esgrimir», manejar una arma blanca.[7] Ha entrat al català per via de l'occità,escremir[8] que prové probablement via l'italiàscaramuciare[9] del germànic francic*skermjan que vol dir protegir.[7][5] Segons l'escriptor castellàSebastián de Covarrubias provindria de l'àrab.[10]
Les escaramuzas es van identificar ràpidament com un mitjà eficaç per provar les forces enemigues a escala reduïda. Si la superioritat armamentística de l'adversari s'hi mostra flagrant, s'haurà evitat així el cos principal de les tropes, i l'abast limitat de l'atac -que no s'assembla a un pla concertat- evita generalitzar un enfrontament. Si, per contra, l'enemic revela la seva vulnerabilitat, sabem que el moment és sens dubte favorable per a un atac general, ajornat a un moment més favorable en el cas anterior.[11]
| « | Esta nit lo exèrcit de Felip 5 ha levantat lo camp de Martorelll i d'una correguda ha ocupat fins lo mas Guinardó. Cerca de Sants ha tingut alguna escaramussa ab uns voluntaris, a on ha perduda alguna gent. […] Ha hagudes moltes escaramusses. | » |
| — Dietari del convent de Santa Caterina [25 de juliol de 1713][12] |
- ↑«Escaramussa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑DCVB:Escaramussa.
- ↑Pedro Labernia y Esteller.Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Espasa Germans, 1864, p. 680–.
- ↑S. J. Honnorat.Dictionnaire provençal-français ou dictionnaire de la langue d'Oc, ancienne et moderne, suivi d'un vocabulaire français--provençal.... Repos, Imprimeur-Libraire-editeur, 1847, p. 106–.
- ↑5,05,1«escaramussa». RodaMots, 25-04-2019. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑Gómez García, Manuel.Diccionari del teatre. Madrid, Edicions Akal, 1997, p. 763.ISBN 8446008270.
- ↑7,07,1Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «esgrimir 1. escaramussar». A:Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4a edició), p. 339.ISBN 9788441225169.
- ↑Teresa García-Sabell Tormo.Léxico francés nos cancioneiros galego-portugueses: revisión crítica. Editorial Galaxia, 1991, p. 132–.ISBN 978-84-7154-806-1.
- ↑Veen, P.A.F. van; Sijs, Nicoline van der. «schermutseling». A:Etymologisch Woordenboek: de herkomst van onze woorden(neerlandès) (Diccionari etimològic: l'origin dels nostres mots), 1997, p. 777.ISBN 90-6648-312-1.
- ↑Redondo, Augustin.Revisitando las culturas del Siglo de Oro. Mentalidades, tradiciones culturales, creaciones paraliterarias y literarias (en castellà). Salamanca: Universidad de Salamanca, 2007, p.268.ISBN 978-84-7800-422-5.
- ↑Uns exemples:«El president de la Diputació de Barcelona relata una escaramussa amb el Rei» (àudio). El Singular Digital, 2014. [Consulta: 22 febrer 2020].
Domènech, Xavier. «Una escaramussa amb tocs esperpèntics». Regió 7. [Consulta: 22 febrer 2020]. - ↑Enric Pujol; Òscar Jané; Institut d'Estudis CatalansAntologia de memòries i dietaris personals catalans sobre la Guerra de Successió. Institut d'Estudis Catalans, 3 juliol 2014, p. 194–.ISBN 978-84-9965-221-4.
