Tipus | riu![]() | |||
---|---|---|---|---|
Inici | ||||
Entitat territorial administrativa | província de Çanakkale (Turquia)![]() | |||
Final | ||||
Entitat territorial administrativa | província de Çanakkale (Turquia)![]() | |||
Localització | Dardanels![]() | |||
| ||||
Característiques | ||||
Dimensió | 110 (![]() | |||
Superfície de conca hidrogràfica | 2.000 km²![]() | |||
Mesures | ||||
Cabal | 100 m³/s![]() | |||
Elriu Escamandre (grec antic:Σκάμανδρος, en turcKaramendereso Menderees Çay) és un riu deTurquia de la zona deTròada, de 75 km de llarg, que neix al vessant nord delMont Ida, al nord del golf d'Edremit. Desemboca a lamar Egea, a la part sud-est del golf deÇanakkale, a 7 km al nord-oest de les ruïnes de l'antigaTroia. A la part baixa del riu s'esdevenen les batalles que descriu laIlíada.
Homer indica que Escamandre era el nom que li donaven els humans, mentre que els déus l'anomenaven Xantos (grec antic:Ξάνθος), que vol dir grogós.[1] Malgrat el que diu Homer,Plini el Vell assegura que eren dos rius diferents. També diu que l'aigua groguenca del Xantos tenia el poder de tenyir de groc la llana de les ovelles que en bevien.[2] Es deia que el nom d'Escamandre li venia per un príncep emigrat deCreta,Escamandre.
Homer diu que el riu tenia dues fonts properes a Troia, i d'una en sortia aigua freda i de l'altra aigua calenta, i que les troianes hi anaven a rentar la roba.[3] SegonsEstrabó, el riu Escamandre passava per les poblacions deReti iTroia, a la plana d'Escamàndria, on formava una acumulació de fang fluvial (anomenatEstamolimne). També diu que al seu temps no hi havia aigües termals en aquest riu i que només tenia una font mol lluny de Troia, al mont Ida. Homer diu que era un riu gran i profund, peròHeròdot explica que les seves aigües no van ser suficients per saciar la sed de l'exèrcit deXerxes.
L'Escamandre s'unia a un altre riu anomenat Simoeis, i recorrien encara uns 20estadis en direcció est abans d'arribar al mar, vora el capSigèon.Claudi Ptolemeu, i pel que semblaPomponi Mela, assignaven a cada riu la seva pròpia desembocadura, el Simoeis arribava almar Egeu en un punt situat al nord de la desembocadura de l'Escamandre. Sembla que en temps d'Estrabó, l'Escamandre es perdia entre el fang abans d'arribar al mar, i hi havia un canal que unia els dos rius. Plini el Vell diu que l'Escamandre era navegable, però segurament es refereix a aquest canal.[4]