Eryri (anglès:Snowdonia) és una regió muntanyosa situada al nord-oest deGal·les, que constitueix una àrea protegida com aparc nacional des del 1951. Té una extensió de 2.130 km² i el cim més destacat és diu Snowdon, del qual deriva el nom de tota la regió. El parc inclou a més de les muntanyes, alguns llacs, una franja de la costa, terres dedicades a la pagesia i algunes poblacions. És un lloc molt freqüentat per turistes, els quals poden gaudir d'un tren que puja al cim més alt o bé practicar el senderisme o l'escalada.
El nom enanglès deriva de Snowdon, que fa 1.085 m i és la muntanya més alta de Gal·les. En gal·lès es diu Eryri. Hi ha la creença popular que el nom deriva de la paraulaeryr («àguila») i que voldria dir «el territori de les àguiles»,[1] però els estudis recents indiquen que senzillament vol dir «terres altes» i que està relacionat amb el termellatíoriri («alçar-se»),[2] cosa que ha demostrat el lingüista Ifor Williams.[3]
La paraula Eryri apareix escrita per primera vegada en un manuscrit del segle ix, titulatHistoria Brittonum, en relació al relat sobre un rei semillegendari del segle V anomenat Gwrtheyrn (Vortigern).[4]
Abans de la designació de parc nacional, la paraula Snowdonia es feia servir per referir-se a una àrea més petita, generalment la part alta del nord deGwynedd, centrada en el massís de Snowdon; el parc nacional, en canvi, comprèn una zona més del doble d'extensa que arriba cap al sud fins a la regió costanera deMeirionnydd. F. J. North, editor d'un llibre titulatSnowdonia (1949), diu que: «Quan el comitè encarregat de dissenyar els límits provisionals del parc, van incloure àrees situades a distància que anaven és enllà de la Snowdonia pròpiament dita.» La Snowdonia tradicional incloïa el massís de Snowdon i les muntanyes de la rodalia: el Glyderau, el Carneddau i el Moel Siabod. No hi estaven inclosos els turons del sud de Maentwrog.
La paraula Eryri forma part de la història de Gal·les i en forma part de la seva tradició i cultura.
El parc nacional d'Eryri (gal·lès:Parc Cenedlaethol Eryri) es va establir el 1951. Abasta 2.130 km² i inclou 60 km de costa.
El parc està gestionat per una entitat anomenadaSnowdonia National Park Authority, que està formada per representants dels municipis propers i per representants del govern de Gal·les. Les oficines d'aquesta entitat són a Penrhyndeudraeth. És un parc que aplega territoris públics i altres de propietat privada sota una mateixa autoritat; la configuració és la següent:
Panoràmica del massís de Snowdon, vist des de Mynydd Mawr. El Glyderau es veu en la llunyania.
propietari
part (%)
privat
69,9
National Trust
8,9
National Park Authority
1,2
Natural Resources Wales
17,5
companyies de l'aigua
0,9
altres
1,6
Vídeo amb imatges aèries (2014)
Dins la zona declarada parc nacional hi habiten més de 26.000 persones, el 58,6% són de parla gal·lesa segons el cens del 2011.[5]
Encara que la major part del territori són muntanyes, també hi ha terres dedicades a la pagesia.
Des de la reforma de governs locals del 1998, aquest parc queda parcialment dins del comtatGwynedd i parcialment dins del comtat deConwy. Dels 18 membres que formen l'entitat gestora, nou són nomenats per Gwynedd, 3 per Conwy, i els sis restants per l'Assemblea Nacional de Gal·les.[6]
Hi ha una zona situada al mig que no està inclosa dins del parc, en el lloc d'una antiga pedrera que pertany al municipi de Blaenau Ffestiniog. Aquesta exclusió es va fer per permetre el desenvolupament d'una nova indústria lleugera que reemplacés la tradicional activitat minera de les plaques depissarra.
El 1967 es va crear una organització de voluntaris per col·laborar en la protecció medioambiental de la zona, laSnowdonia Society. El físicAmory Lovins va encetar en la dècada del 1970 una campanya de conscienciació per evitar que la multinacionalRio Tinto Group obtingués permís per explotar una gran mina a Eryri i en va sortir reeixit.[7]
Els estudis sobre el turisme en aquesta zona diuen que el 2013 hi va haver 3,67 milions de visitants del parc, i que aproximadament 9,74 milions de turistes van estar al parc durant només un dia en el mateix. Els ingressos que van aportar els turistes del parc van ser de 433,6 milions de lliures l'any 2013.[8]
Les muntanyes d'Eryri poden dividir en quatre àrees:
L'extrem nord és la més popular entre els turistes, inclou d'oest a est:Moel Hebog,Mynydd Mawr i elNantlle Ridge; el massís de Snowdon; el grup del Glyderau; i el grup del Carneddau. Aquests tres darrers tenen les muntanyes més altes de Gal·les.
La segona àrea és la que conté els cims:Moel Siabod,Cnicht,Moelwynion i les muntanyes al voltant deBlaenau Ffestiniog.
La tercera comprèn:Rhinogydd a l'oest,Arenig, elMigneint (una zona humida on abunda lamolsa i lestorberes), iRhobell Fawr. És la menys popular entre els turistes a causa de la dificultat d'accés.
L'extrem sud inclou:Cadair Idris, la serralada deTarren, els turons deDyfi, el conjunt d'Aran, on hi hàAran Fawddwy, la muntanya més alta del Regne Unit al sud de Snowdon.
Els aficionats a l'escalada i al senderisme acostumen a centrar-se en la muntanya deSnowdon,[9] però també s'hi pot pujar amb un tren especial.[10] Les altres muntanyes tenen cims més escarpats, com elTryfan, una de les poques del RU al sud d'Escòcia que requereix usar les mans per poder-s'hi enfilar. Per les muntanyes menys altes passen senderes no tan freqüentades de gent com les més elevades. Una dels cims favorits dels escaladors és elY Garn (a l'est de Llanberis) juntament amb elElidir Fawr; també es practica aquest esport a:Mynydd Tal-y-Mignedd (a l'oest de Snowdon) iNantlle Ridge; elMoelwyn Mawr (a l'oest de Blaenau Ffestiniog); iPen Llithrig y Wrach, al nord de Capel Curig. Més al sud estan:Y Llethr iCadair Idris.
El parc té 2.380 km de camins públics, 264 km de senders i 74 km d'altres tipus de via pública. La major part del parc està subjecta al dret de lliure circulació.
La franja de costa que queda dins del parc és una àrea de conservació que va des de lapenínsula de Llŷn fins més avall al centre de la costa gal·lesa on hi ha lesdunes.
Hi ha una àrea boscosa mixta de tipuscaducifoli on l'arbre més comú és elroure gal·lès (Quercus petraea). Altres arbres que abunden són: elbedoll, elfreixe, l'avellaner. També hi ha grans plantacions deconíferes com el bosc de Gwydir. Algues àrees, abans emprades com a conreu, estan ara abandonades perquè siguin ocupades amb la vegetació natural de l'entorn.[11]
El nord d'Eryri és l'únic lloc de laGran Bretanya on creix laGagea serotina, de la família de leslilàcies, una planta característica de l'Àrtida o delsAlps. ElChrysolina cerealis és un escarbot també té el seu hàbitat aquí. També es pot trobar elHieracium snowdoniense, una planta de la família de lesasteràcies que es pensava que estava extingida a causa del pasturatge però que encara n'hi ha.[12]
Un dels principals problemes dels darrers anys és la creixent població deRhododendron ponticum. Aquesta espècie invasiva, de creixement ràpid, tendeix a ofegar i substituir les espècies autòctones. Pot arribar a formar grans matolls i va acompanyada d'un fong que creix en les seves arrels, el qual produeix toxines que infecten la fauna i la flora durant un període de fins a set anys després d'haver arrencat elRhododendron. El resultat són paisatges desolats.
La importància que es dona al parc d'Eryri per a la conservació de l'ecosistema es nota en el fet que gairebé el 20% de l'àrea total està protegida per lleis del RU i de la Unió Europea. Entre les espècies rares de mamífers s'hi poden trobar exemplars de:llúdria,fura, cabraferal, però fa anys que no s'hi veuenmartes. Alguns ocells que s'hi poden veure són: elcorb, elfalcó pelegrí, l'àguila peixatera, l'esmirla i elmilà reial. El parc té tres zones humides de la llista delConveni de Ramsar: La reserva biosfera de l'estuari del Dyfi, el Cwm Idwal, i Llyn Tegid.[13]
Eryri és una de les parts més humides del Regne Unit. El punt amb més pluges del parc és Crib Goch, amb una mitjana anual de precipitacions de 4.473 mm, segons l'estudi que abasta els darrers 30 anys.[14]
↑Llywelynel Gran es va fer dirpríncep del nord de Gal·les i Lord de Snowdonia, però el seu net amb els territoris conquerits es feia dirpríncep de Gal·les i Lord de Snowdonia.