| Tipus | ètnia |
|---|---|
Elservipiame ohierbipiame eren un poble amerindi que vivia entreCoahuila iTexas.
A començaments del segle xvi la colonització espanyola a l'actual nord de Mèxic, les malalties que l'acompanyaven i els atacs esclavistes per proveir ranxos i mines amb mà d'obra nativa americana van tenir efectes pertorbadors sobre els habitants de la regió, al segle xvii van irrompre a la baixavall del riu Grande. Els erviapiame vivien principalment al marge oest o meridional del riu Grande en l'actualCoahuila, principalment al sud de la modernaGuerrero (Coahuila). Alguns d'ells entraren a laMissió de San Juan Bautista i a laMissió de San Francisco Vizzaron quan foren fundades pels voltants del 1700.
Més tard els ervipiame foren un dels nombrosos pobles que vivien a la Rancheria Grande al llarg delriu Brazos a l'actual Texas oriental. Ells vivien allí pel 1710. Pel 1719 eren liderats per un home anomenatEl Cuilón qui fou escollit pels espanyols com a líder de la Rancheria Grande.[1]
En 1722 El Cuilón liderà un grup de residents de Rancheria Grande, molts d'ells ervipiame, cap a l'oest, per assentar-se a laMissió de San Francisco Xavier de Najera.[2] Més tard en el 1720 alguns erviapame es traslladaren a lamissió de San Antonio de Valero. Tanmateix només s'hi van quedar un curt temps i molts d'ells van ser classificats com a "fugitius" pels espanyols.[3]Mariano Francisco de los Dolores y Viana des d'abans de 1735 va fer viatges anuals a la Rancheria Grande i tractà d'aconseguir que els ervipiame i altres grups allà per anar a les missions al voltant deSan Antonio.[4]
Encara que molts ervipiame havia fugit de les missions de San Antonio van veure alguns avantatges en el sistema de missions i en 1745 van enviar una delegació juntament amb elsyojuanes,deadoses i altres residents de Rancheria Grande preguntar si es construiria una missió al llarg del Brazos.[5]
En 1747 alguns dels ervipiame es traslladaren a lamissió de San Francisco Xavier de Horcasitas alriu San Gabriel,[6]
