| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Eric Gustaf Ericson 26 octubre 1918  Borås (Suècia) | ||
| Mort | 16 febrer 2013 (94 anys) Estocolm (Suècia) | ||
| Sepultura | Skogskyrkogården, kvarter 32, gravnummer 43359° 16′ 27″ N, 18° 06′ 02″ E / 59.2742°N,18.1005°E /59.2742; 18.1005 | ||
| Formació | Conservatori Reial d'Estocolm Schola Cantorum de París | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Director de cor | ||
| Activitat | 1945 - | ||
| Ocupador | Conservatori Reial d'Estocolm | ||
| Gènere | Coral | ||
| Alumnes | B. Tommy Andersson,Erik Westberg,Hans Georg Hinderberger,Martin Berger,Per Borin,Anders Eby,Wolfram Goertz,Volkher Häusler,Johanna Irmscher,Gerhard Jenemann,Eberhard Metternich,Karl Rathgeber,Peter Reulein,Morten Schuldt-Jensen iFriederike Woebcken(en) | ||
| Grup de música | Orphei Drängar, Cor de la Ràdio Sueca, Cor de Cambra Eric Ericson | ||
| Premis | |||
      | |||
Eric Gustaf Ericson (Borås,Suècia,26 d'octubre de1918 –Estocolm,Suècia,16 de febrer de2013) fou un director de cor suec i professor de direcció coral reconegut internacionalent.[1][2][3][4]
Va estudiar a la Reial Acadèmia de Música d'Estocolm (en suecKungliga Musikhögskolan i Stockholm), on es va graduar el 1943, i va ampliar els estudis aSuïssa, (a laSchola Cantorum Basiliensis), aAlemanya, alRegne Unit i alsEstats Units.
Reconegut pels seus innovadors mètodes d'ensenyament i pel seu extens repertori, Ericson fou el director principal del corOrphei Drängar, a laUniversitat d'Uppsala des de 1951 fins al 1991, i director del Cor de la Ràdio Sueca (Sveriges Radio) fins al 1982, cor que ell mateix fa formar el 1951. També l'any 1951 va començar la seva tasca docent a la Reial Acadèmia de Música d'Estocolm, on es va convertir en un una figura llegendària, i fou nomenat catedràtic de direcció coral el 1968.
El 1995 fou guardonat amb elNordic Council Music Prize, i el 1997 va compartir elPolar Music Prize ambBruce Springsteen; la menció fou per ésser "pioner en els èxits com a director, professor, creador artístic i inspirador de la música coral sueca i internacional". Amb motiu del seu 80è aniversari, el 1988, l'entitat bancàriaSwedbank de Suècia va patrocinar la "CàtedraEric Ericson de direcció coral" a la Universitat d'Uppsala.
Va crear el Cor de Cambra Eric Ericson, i va treballar com a director convidat de nombroses formacions i cors, entre altres laDrottningholm Baroque Ensemble (Passions deBach),Netherlands Chamber Choir (Poulenc),Chœur de chambre Accentus i Paris (obres finlandeses).
La direcció deLa flauta màgica a la pel·lícula de 1975 deBergman fou valorada com a "impressionant" en el seu "equilibri entre lleugeresa i solemnitat", i la crítica va fer notar que Ericson era un "Mozartià a tenir en compte".[5]
