Atelerix algirus | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Període de gestació | 35 dies |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Eulipotyphla |
| Família | Erinaceidae |
| Gènere | Atelerix |
| Espècie | Atelerix algirus (Lereboullet, 1842) |
| Subespècies | |
| Distribució | |
 | |
L'eriçó clar (Atelerix algirus) -també anomenateriçó nord-africà oeriçó africà- s'assembla molt a l'eriçó comú però és de mida més petita i té les orelles relativament més grans.
És més petit i de coloració més clara que l'eriçó fosc, sobretot a la cara i a l'abdomen. Les potes també són més llargues, cosa que li permet caminar sense arrossegar el ventre tan a prop de terra, de manera que avança més silenciosament i fa l'efecte que va més ràpid. Però la diferència més perceptible i la que fa més fàcil de distingir-lo de l'eriçó fosc és que en l'eriçó clar les espines del front queden separades per una mena de clenxa amb forma deve baixa.
Les seves pues són unicolors o, en tot cas, presenten un sol anell de color fosc al centre.
Fa una mida aproximada de 21-25 cm (cua entre 2-4 cm) i pesa de 400 a 850 g.
Manté una distribució força reduïda pel nord d'Àfrica i les illes properes a aquest continent, com araMalta, lesCanàries i lesBalears, a les quals, probablement, ha estat introduït per l'home; i per la franja de la costa mediterrània de lapenínsula Ibèrica, essent alPrincipat on manté una distribució més àmplia, on arriba a colonitzar grans espais interiors de ladepressió de l'Ebre.[1]
A les Balears és d'introducció recent, deguda a l'acció de l'home. Viu sobretot a les garrigues i pinars amb sotabosc, particularment abundant a lesmarines de Llucmajor i deCampos, aCabrera i al sud d'Eivissa[2].
Boscos i matollars perennifolis:alzinars,suredes,pinedes, carrascars, màquies, etc. També ronda al voltant dels conreus i a prop de lesmasies.
Solitari i nocturn, està actiu des delcrepuscle fins a l'alba, però és difícil de veure, perquè fuig a amagar-se així que sent el més petit soroll. Sembla que no hiverna i està actiu tot l'any.
Pot arribar a tenir dues ventrades a l'any de quatre o cinc cries cada una, i el seu període de gestació és de 25-28 dies.
Es poden trobar exemplars d'aquesta espècie esclafats a les carreteres, si bé amb menys freqüència que en el cas de l'eriçó fosc.
L'eriçó comú no presenta «clenxa» a les espines del front i té taques fosques a la cara.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
Espècies vivents d'erinacèids ordenades per subfamília | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
RegneAnimalia · EmbrancamentChordata · ClasseMammalia · InfraclasseEutheria · SuperordreLaurasiatheria | |||||||||||
| Erinaceinae | |||||||||||
| Galericinae | |||||||||||
.svg){kind=icon}
