  | |
| Tipus | malaltia ilesió tòxica |
|---|---|
| Patogènesi | |
| Causat per | enverinament |
| Classificació | |
| CIM-9 | 960,961,962,963,964,965,966,967,968,969,970,971,972,973,974,975,976,977,978,979,980,981,982,983,984,985,986,987,988,989,995.2 |
| Recursos externs | |
| UMLSCUI | C0728899 |
Laintoxicació oenverinament és un tipus demalaltia deguda a l'exposició a unasubstància tòxica, sigui sintètica o bé creada per un ésser viu (bacteri,fong…), normalment peringestió oinhalació.[1] Pot donar-se per una exposició aguda o crònica. A causa de la diversitat dels productes laclassificació internacional de malalties mostra una gran quantitat de tipologies, així estrictament no hi ha un sol tipus d'intoxicació i a nivell de codificació s'hauria de fer referència a la codificació establerta.
Els enverinaments intencionats a altres persones són tipificats com adelicte en moltscodis penals, llevat que sigui regulat perllei com un mètode d'execució de lapena capital. Tot i això aquesta mena de successos no són tan freqüents com les intoxicacions accidentals o voluntàries. La gravetat de la intoxicació depèn de latoxicitat del producte, de la via d'introducció, de ladosi ingerida i de l'edat de la víctima. Segons el producte i la dosi ingerida, poden produir, entre d'altres, alteracions de laconsciència, problemes cardiorespiratoris,convulsions ilesions hepàtiques irenals.
L'ús de fàrmacs i substàncies psicoactives, entre elles l'alcohol, per al seu ús recreatiu pot conduir a intoxicacions més o menys severes. L'exposició repetida i crònica a aquesta mena de substàncies pot causar danys bé en les capacitatscognitives, com també alfetge, encarregat de la desintoxicació de l'organisme.
Els productes químics, bé d'origen natural com sintètics són responsables d'algunes intoxicacions accidentals. Molts productes de neteja i d'ús industrial són corrosius onocius. En general, sónirritants per altub digestiu; produeixendolor abdominal i, a vegades,diarrea. No obstant això, en alguns casos constitueixen una amenaça greu: elscàustics (p. ex.,desembussadors,desincrustants,decapants,lleixiu), produeixencremades a laboca i en les vies digestives, i elsescumants poden provocarasfíxia si l'escuma envaeix els aparells digestius i respiratoris. També són perillosos altres productes químics d'ús domèstic (p. ex.:trementina,aiguarràs,amoníac), que originen greustrastorns digestius, cardiorespiratoris i neurològics, així com elsherbicides,insecticides,fungicides irodenticides. Algunes de les intoxicacions per medicaments més perilloses són les causades perbenzodiazepines,analgèsics,antidepressius,barbitúrics iprincipis actius contra elstrastorns cardíacs.
Lesintoxicacions alimentàries[2] són un problema clàssicament abordat per lasalut pública i són controlades en sistemes devigilància epidemiològica en la pràctica majoria dels països desenvolupats.[3] Tot i això en països amb sistemes sanitaris deficients, bé per causes polítiques o decatàstrofes naturals on les prioritats solen ser les de l'abastiment d'aigua i aliments, els esforços per a controlar aquestes patologies solen ser molt menor i l'impacte d'aquestes malalties en la salut comunitària és molt major i sovint acompanyades de dades epidemiològiques incompletes o insuficients. La situació epidemiològica als EUA entre 1993 i 1997 mostrà una taxa d'incidència deguda a intoxicacions alimentàries de 5,4 per 100.000 persones/any. A Catalunya, durant el mateix període la taxa d'incidència fou de 24,3 per 100.000 persones/any.[3]
Les intoxicacions d'origen alimentari són degudes a la proliferació o acumulació demicroorganismes a l'interior delsaliments, bé sigui abans de la recol·lecció o durant la producció (p. ex.: acumulació d'algues tòxiques enbivalves durant lesmarees roges, o presència de labanya del sègol alscereals) o en els processos d'elaboració i emmagatzematge (p. ex.: la proliferació deSalmonel·la en derivats de l'ou per trencament de la cadena del fred). En tots aquests casos la proliferació microbiana va associada a la producció detoxines que són els responsables finals delssímptomes i danys ocasionats, no la simple presència del microorganisme. És per això que aquesta mena de patologies no són considerades com ainfeccions i s'usa el terme més específic detoxiinfecció.
En altres casos la intoxicació no és deguda als aliments, sinó a la ingesta d'aigua no potabilitzada. És en aquest medi no tractat on els microorganismes o les seves toxines apareixen, ja siguin naturals o antròpics (normalment per abocaments d'aigües urbanes o industrials no prou tractades aigües amunt). AlsPaïsos Catalans, indret de reconeguda micofília, no cal menysprear les intoxicacions alimentàries degudes a la ingesta debolets tòxics que no han estat degudament identificats.
Per acabar, cal dir que molts aliments poden rebre contribucions dels contaminants presents en l'ambient i de retruc aquests són acumulats a l'interior dels organismes que hi viuen. Tot i això les intoxicacions agudes degudes a la ingestió d'aliments contaminats són rares i els seus efectes apareixen al cap de molt de temps d'haver iniciat l'exposició. Els compostos associats amb aquestes intoxicacions solen sermetalls pesants icompostos orgànics de síntesi com elsorganoclorats, elsbifenils i lesdioxines.
|
