 | |||||
| |||||
| Tipus | municipi francès | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Departament | Pirineus Orientals | ||||
| Districte | districte de Prada | ||||
| Comarca | Alta Cerdanya | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 614(2022) (20,12hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 30,52 km² | ||||
| Banyat per | riu Querol | ||||
| Altitud | 1.179 m-2.579 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Batlle | Bernard Gros(2014–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 66760 | ||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | mairie-enveitg.com | ||||
Enveig (en francèsEnveitg) és una comuna de laCatalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya. Administrativament, pertany a l'Estat francès.
El terme comunal comprèn, a més d'Enveig,Bena,Feners iBrangolí.
Joan Coromines explica[1] en el seuOnomasticon Cataloniae queEnveig és un altre dels nombrosos topònimscerdans d'origen iberobasc. El resum de la llarga explicació que dona per a aquest topònim és que està format per un ètim originalib, procedent d'ibai (riu). En segon lloc, s'hi afegí-egi- (vessant de muntanya), i finalment, l'article basc-a, per la qual cosa es donà el topònim, ja llatinitzat,ig-egi-um (vessant d'aigües), oibi-begi-um (ull d'aigua, font). Amb el pas del temps rebé el reforç d'en, present en molts altres topònims pirinencs (Encamp,Ensija...).
El terme comunal d'Enveig, de 305.200 hectàrees d'extensió, és situat al centre - oest de la comarca de l'Alta Cerdanya. És[2][3] totalment envoltat d'altres termes cerdans. Al sud limita amb el terme municipal dePuigcerdà, de laBaixa Cerdanya.
Com el veí terme deDorres, el d'Enveig és un terme allargassat de nord a sud, lleugerament esbiaixat de nord-oest a sud-est, amb el terç septentrional del terme situat a la zona sud-oest delMassís del Carlit, el terç central en el vessant d'aquest massís, amb els pobles deBena, deBrangolí i deFeners i el terç meridional a la plana de la Cerdanya, on hi ha el poble d'Enveig i les modernes urbanitzacions que el complementen, juntament amb la importantestació de tren de la Tor de Querol - Enveig.
El límit nord del terme, limítrof amb el terme dePortè, és una carena format a ponent pel Punxó, de 2.280,1 m alt, la Serra del Bac d'Hortell, de vers els 2.544, la Serra de la Portella de Bac d'Hortell, de 2.574, que representa el punt més elevat de la comuna d'Enveig, i laPortella de Bac d'Hortell, de 2.557,6. En aquest sector nord, però totalment dins del terme d'Enveig, hi ha elPic Pedrós, de 2.280,1. El límit occidental, amb el terme dePorta, és bàsicament la carena que des del Punxó davalla, fent molts canvis de direcció, cap al sud, tot passant pelColl de l'Home Mort, a 2.290,6 m alt, elPic de Comau, de 2.335,1, les Esquerdes de Comau, vers els 2.250, el Serrat del Freser, cap als 2.050, on acaba el termenal amb Porta i comença el dela Tor de Querol, d'on continua davallant cap ales Comes, de 1.792,9, i elPic de Bena, de 1.771,8, que és ja la darrera prominència abans d'entrar en el placerdà. Des d'aquest punt, el límit sud-oest del terme d'Enveig discorre per la carena que separa la vall del Riu de Bena, a llevant, de la del Riu de Querol, a ponent, fins que just al costat de ponent de l'Estació de la Tor de Querol arriba a tocar aquest darrer curs d'aigua, a 1.213,4 m alt.
Tot el termenal oriental del terme d'Enveig és limítrof amb el de Dorres. Arrenca de la Portella de Bac d'Hortell, ja esmentada, a 2.557,6 m alt, i va seguint una sèrie d'elevacions i carenes, però molt menys marcades que l'anteriorment descrita. Es tracta del trencant d'aigües que separa la vall del Riu de Brangolí, a ponent, del Rec de Dorres, a llevant. Així, passa per l'extrem de llevant de les Molleres de Maurà i s'adreça alPic de Mollet, de 2.287 m alt, el Roc de la Serra de la Quera, a 1.765, elColl de Juell, a 1.632,5, fins que arriba al vessant sud-oest del Turó de Bell-lloc, on el termenal baixa per un torrent fins a tocar el Riu de Brangolí, a 1.287,5 m alt. En aquest punt, com al final de l'explicació del paràgraf anterior, comença la part del terme d'Enveig situada a la planacerdana, que suposa aproximadament el terç meridional de la comuna. En aquesta zona, els límits del terme d'Enveig segueixen en alguns trams els dos rius esmentats, el de Bena i el de Brangolí, i en d'altres trams són geogràficament arbitraris, i segueixen antigues possessions sense cap relleu geogràfic que les determini. El punt més baix de la comuna d'Enveig és a 1.181,4 m alt, a la llera delRiu de Querol, a l'extrem sud del terme comunal. El poble d'Enveig és a 1.250, el de Bena, a 1.585, el de Feners, a 1.490, el de Brangolí, a 1.470, i l'Estació de la Tor de Querol, a 1.230.
L'interior del terme està format per dues valls, la del Riu de Bena i la del de Brangolí, molt tortuoses a causa de les muntanyes que travessen, que s'uneixen a prop al nord del poble d'Enveig i surt del terme al cap de poc, al nord-est d'aquest poble. El sector més meridional del terme està solcat pelRiu de Querol, que travessa un breu tram del terme comunal, al sud-oest.
Termes municipals limítrofs:
| Porta | Portè | Dorres |
 | ||
| La Tor de Querol | Guils de Cerdanya / Puigcerdà (Baixa Cerdanya) | Ur |
.
.png)
El poble d'Enveig, cap de la comuna, és[4] a l'extrem meridional del seu terme, al nord de la zona plana de la comuna, a la dreta del Riu de Brangolí i a l'esquerra delRiu de Querol, a la carena que separa les valls d'aquests dos rius.
El poble té el nucli vell al costat sud de la carretera N - 20, que serveix d'eix vertebral del nucli actual, amb l'església parroquial deSant Sadurní d'Enveig (antigament dedicada a sant Andreu) ran de carretera en aquest nucli antic i els edificis comunals (Correus, l'escola, la Casa del Comú...) més al nord-oest, en una zona més moderna que l'anterior. Destaquen a Enveig les restes delCastell d'Enveig, documentat des del 1318 (Castrum de Invidio), que continua acollint els descendents dels senyors d'Enveig. Rep el nom de Casal dels Pastors (del cognom de la família propietària del casal. En aquest edifici es troba la capella deSant Antoni de Pàdua.
Modernament, el poble d'Enveig ha crescut cap a llevant gràcies a la urbanització creada entre el nucli vell i l'estació de tren, anomenadala Cité.
La Muntanya d'Enveig és el sector del terme comunal d'aquest nom situat al nord del terç meridional del terme, entre la planacerdana, on es troben el poble d'Enveig i la Vinyola, i les muntanyes dels dos terços de la comuna, situats en els contraforts sud-occidentals delMassís del Carlit. En alguns dels censos antics de població, apareixla Muntanya ola Muntanya d'Enveig com una població més del terme. Està formada, pel que fa a poblament, per tres pobles:Bena,Brangolí iFeners.
.jpg)
Bena és un petit poble, actualment pràcticament deshabitat, situat[5] al nord-oest del terç meridional del terme comunal, on comença l'anomenadaMuntanya d'Enveig, al peu delPic de Bena i al nord-est delColl de Bena. És a 1.580 metres d'altitud, al lloc on comença la plana de laCerdanya als peus delMassís del Carlit.
Bena està documentat des del 1290; el 1506 apareix amb la formaels Masos de la Muntanya de Bena.
El poble deBrangolí, antigamentVilangolí, és[6] al nord-est del terç meridional del terme, al punt de contacte de la plana cerdana amb la Muntanya d'Enveig, als peus de la zona muntanyosa dels contraforts del Massís del Carlit. És a prop a l'esquerra del Riu de Brangolí i també a prop a llevant del vilatge deFeners.
La seva església deSant Fruitós havia estat parroquial dels pobles de la Muntanya d'Enveig, Bena, Brangolí i Feners. Hi ha també elCastell de Brangolí, casal del segle xviii que ara es considera castell, malgrat no ser-ho, històricament parlant. A l'oest del poble hi ha elDolmen de Brangolí.
El 1067 està documentat l'alode de Villanguli, el 1260, elvillare Vilanguli, i el 1269, [[]].Villangoli. A partir del 1632 ja és esmentat com a Brangolí.
.jpg)
El poble deFeners també forma part de laMuntanya d'Enveig. És al nord-est[7] del terç meridional del terme, al començament de la plana cerdana, als peus de la zona muntanyosa dels contraforts del Massís del Carlit. És a la dreta del Riu de Brangolí i també a prop a ponent del vilatge deBrangolí.
Al seu sud-est hi ha elDolmen de Brangolí. Des del 1099 consta ja com a Feners.
Situat[8] a l'esquerra delRiu de Querol, a l'interior d'un ample meandre del riu,La Vinyola és un altre petit poble del terme d'Enveig. És l'únic, a part del cap de la comuna, que no és a la Muntanya d'Enveig.
Fou el centre d'una petita baronia existent almenys el segle xvi els senyors de la qual duien aquest cognom; el 1521 en consta com a senyor B. de Vinyola.
En el terme d'Enveig hi havia hagut els nuclis de Llorà, esmentat l'any 1011 (Lora,villare de Lorano), i Maura o Maurà (pasqua et pasturae de Maura), del qual es té notícia el 1332.
Tot i que històricament la zona de la Muntanya d'Enveig s'havia anomenatels Masos oels Masos de Bena, en l'actualitat a penes queden masos aïllats, a Enveig; tan sols el Mas d'en Françó, o Francó, antigament anomenatles Cases oses Cases i el Mas Francès. La resta de construccions isolades són barraques, com la Barraca, la Barraca dels Castellans i la Barraca de Maurà, corrals de muntanya, com el Corral de les Vaques de l'Orri d'en Corbill, o el Corral de del Pla de l'Orri, o orris, com l'Orri del Pla de l'Orri, l'Orri de Roig o l'Orri de Sàlit. DosCentre de Vacances i unaCasa de Salut també són fora del nucli urbà principal. Hi ha també dos molins, el d'en Blanic i el d'en Llanes. També cal esmentar el cementiri, ara fora del nucli urbà, el Pont de la Caspanyeda, el càmpingRobinson i les dues estacions (popularment,gares, la de la Tor de Querol i la de Bena - Feners.
El terme d'Enveig és el punt de trobada de diversos cursos d'aigua, tots ells subsidiaris delSegre. D'una banda, a l'extrem sud del terme, es troba el riuQuerol, en aquest tram anomenat ja Aravó, que prové de laVall de Querol, a l'extrem nord-oest de la comarca de laCerdanya, de les comunes dela Tor de Querol,Porta iPortè i continua el seu curs en el terme municipal dePuigcerdà, de laBaixa Cerdanya. En el seu pas per Enveig, aquest riu no rep cap afluència. La vall del Querol és la que conforma la zona meridional del terme, al sud de la població d'Enveig, que està situada a la carena que separa la vall del Querol de la del Riu, o Rec, de Brangolí.
Al nord del poble d'Enveig discorre elRiu o Rec de Brangolí, al qual s'uneix, just al nord del poble, el Riu, o Rec, de Bena. Aquests dos cursos d'aigua són els que conformen la resta del terme comunal d'Enveig. El de Bena és el més occidental dels dos; al de Brangolí, el més oriental. Encara, a l'extrem nord-oest del terme, hi ha el Riu, o Rec, de Salit, que neix en terme d'Enveig, però aviat s'integra en el de la Tor de Querol, on aflueix en el riu de Querol (mentre que els altres dos, el de Bena i el de Brangolí, marxen cap a llevant per tal d'integrar-se en el Segre a través delReür, que formen en el terme d'Ur en unir-se alRiu d'Angostrina.
El Riu, o Rec, de Salit, o del Ras del Salit, es forma al Ras del Salit, a les Molleres del Ras del Salit, on rep per l'esquerra el Rec del Ras del Cucut. En la resta del seu pas pel terme d'Enveig ja no rep cap més afluent rellevant. El Riu, o Rec, de Bena es forma al nord del terme, al Molleret de la Pedrilla, on rep nombrosos torrents de muntanya. Des d'aquest lloc davalla cap al sud, passa pel Pas de Dalt, o del Clot de Gispetera, i després per Pas de l'Aigua de l'Orri de Gispetera, i rep per l'esquerra el Rec de l'Orri d'en Corbill, de fet l'únic afluent important: el fet que la vall per on davalla aquest curs d'aigua sigui molt tancada, fa que hi hagi nombrosos torrents de muntanya, però cap d'ells de gaire rellevància. El Riu de Bena continua cap al sud; poc després de deixar a la dreta el vilatge deBena gira progressivament cap al sud-est, i al nord del poble d'Enveig s'aboca en el Riu de Brangolí. Es conserven els noms de dos passos més, avui dia no localitzats: el Pas del Mig i el de Baix, així com el Salt de les Carrasses.
El Riu, o Rec, de Brangolí es forma al nord-est del terme comunal, al Pla de Maurà, on s'ajunten diversos torrents de muntanya: el Rec dels Estanyets, el de les Molleres de Maurà, amb el del Port de Maurà, el de la Tosa i el de la Barraca de Maurà. Davalla cap al sud pel costat oriental del terme d'Enveig, i rep diversos recs -torrents- de muntanya, el més important dels quals és el Rec del Pla de l'Orri. Finalment, rep per la dreta el Riu, o Rec, de Bena, al cap de poc fa da límit entre les comunes d'Enveig i d'Ur, i rep per l'esquerra el Torrent d'Alba, també limítrof entre aquestes dues comunes. Tot seguit entra plenament dins d'aquest darrer terme.
Tot i no haver-hi estanys, en el terme d'Enveig, sí que hi ha importants zones d'aiguamolls de muntanya, aquí anomenatsmolleres. Així, hi ha la Mollera del Pla de l'Om, dues zones de molleres sense nom específic, les Molleres de la Pleta de la Predilla, les del Ras del Salit, les de Maurà i el Molleret de la Pedrilla.
Diversos són els canals d'irrigació del terme d'Enveig: el Rec de Feners, el Rec o Séquia de Ger, el Rec del Molí d'en Blanic, el Rec o Séquia de Puigcerdà, el Rec Nou i el Rec Vell.
En aquest terme es troben topònims que indiquen formes de relleu o espais geogràfics definits, comobagues: els Bacs (en dos llocs diferents del terme), els Bacs de la Senyoreta i la Baga;clots, com el Clot de la Gispetera;colls, com laCollada de Coma Pregona, les Collades del Mig, elColl de Bena, elSanta LlogaiaColl de Juell, elColl de l'Home Mort, el Collet de Mula i els Colletons, laPortella de Bac d'Hortell;comes, com Coma Pregona i les Comes;muntanyes, com elPic de Comau, elPic de la Jaça de Mollet, elPic de la Portella de Bac d'Hortell, elPic de Mollet, elPic Pedrós, el Puig oPic de Bena,el Punxó, o Pic del Punxó, laSerra de Bac d'Hortell;planes, com el Pla, el Pla de l'Orri, el Pla de Maurà, els Plans;serres i serrats, com dues serres sense complement, totes duesla Serra, la Serra de Comau, la Serra de la Quera, la Serra del Bac, el Serrat Blanc, el Serrat Boscat, el Serrat de Casa-sorda, el Serrat de la Pedrilla, el Serrat, o Serra, de la Portella de Bac d'Hortell, el Serrat de la Segalissa, el Serrat de les Esquerdes de Comau, el Serrat del Freser, el Serrat del Punxó, el Serrat del Roc de Freser, el Serrat d'Espilla, el Serrat dels Llops, el Serrat dels Pins, el Serrat d'en Bac, el Serrat del Cavaller i el Serrat d'en Bac, isolanes, com el Solà del Cavaller, el Solà d'en Planes i la Solana (dues de diferents).
Les partides o indrets específics del terme d'Enveig són les Anglades, les Arenes, l'Artiga del Peiró, el Bancalet, els Bosquets, la Campòria, el Camp de les Feixes, els Camps de la Pera, el Camp Sec, les Canals, les Cases, Coll de Juell, el Collet de la Mula, els Colletons, Conells, Coronals, Cursiat, la Devesa de Bena, les Deveses del Puig de Bena, Dilló, la Dona Morta, les Esquerdes de Comau, les Feixes de la Creu, la Ginebrosa, la Jaça de Pal, Llaurà, les Marunyes, Maurà, Morrelló, la Muntanya de Bena, la Muntanya d'Enveig, l'Orri, l'Orri de la Viuda, l'Orri de Roig, l'Orri d'en Corbill, l'Orri de Salit, la Padrilla, o Pedrilla, en Pardines, la Pleta de la Dolç, la Pleta de la Pedrilla, la Pleta del Cavaller, la Pleta del Pal, o del Ras de Salit, la Pleta del Pla de l'Orri, la Pleta Vella de les Canals, el Port de Maurà, el Prat Comú, el Prat de la Vila de Bena, el Prat de la Vila de Feners, els Prats, els Prats del Cavaller, Puig de Coma Vella, les Queres, abans les Esqueres, el Ras del Cucut, el Ras del Salit, Rigalls, el Roc del Punxó, els Rocs, la Salanca, Santa Eulària, la Tartera del Pas del Mig, Taüja, la Tosa, Tres Fonts, el Tudó de la Vinyola, el Tudoret, Ventajola, la Verneda, la Vinyola i la Voltorera.
Alguns topònims corresponen a senyals dels límits del terme comunal, com el Cim de l'Avellanosa de Salit, la Creu del Camí de la Vila, coneguda com a Fita fronterera 473, la Creu del Camp del Mas d'en Bordes, la Creu del Mas d'en Bordes, coneguda com a fita fronterera 469, el Piló, la Roca del Trèmol a l'Artiga del Peiró, el Roc de Camp Sec, el Roc de Cliners, el Roc de Comau, el Roc de la Barraca dels Castellans, el Roc de la Coma de Taüja, el Roc de la Dona Morta, el Roc de la Serra de la Quera, el Roc del Fontanal de Rigalls, el Roc del Freser, el Roc del Solà d'en Planes, el Roc del Tort, el Roc de Maurà, el Roc Gros del Camp d'en Beceda, conegut com a fita fronterera 472, el Roc Gros del Camp del Cucut, el Roc Petit del Camí de Puigcerdà, coneguda com a fita fronterera 470, Roc Rossell, les Roques de Coma Vella i les Roques del Camp de Coma Oliva.
El terme d'Enveig té nou fites frontereres (la numeració va d'oest a est, en aquesta comuna de nord-oest a sud-est): les que porten els números 466 a 472, incloses les 467/1 i 467/2, fites secundàries.
En el terme comunal d'Enveig es poden trobar dues carreteres, amb una tercera que és variant d'una d'elles: la N - 20 (La Guingueta d'Ix - N - 320 / N - 22, aPortè), la D - 34 (La Tor de Querol - Límit entre l'Alta i la Baixa Cerdanya, al terme dePuigcerdà) i la D - 34a (D - 34, a la Tor de Querol - Enveig). La carretera D - 34 continua dins del terme municipal de Puigcerdà en forma de pista rural. Aquestes tres carreteres són a l'extrem meridional, i més planer, del terme d'Enveig.
En el terme comunal d'Enveig hi ha l'estació ferroviària de la Tor de Querol - Enveig on conflueixen trens deRodalies deRenfe, trensTER de laSNCF i elTren Groc de laLínia de Cerdanya, amb tresamples de via diferents. També en el mateix terme hi ha l'Estació de Bena-Feners, que cobreix dos petits llogarets del municipi i és servida pel Tren Groc; tanmateix, aquesta estació és lluny dels pobles esmentats, que tenen més a prop, realment, l'altra estació, la de la Tor de Querol.
Enveig disposa de la línia 260, que uneix Perpinyà amb la Cerdanya passant perPrada, fins on és directa des de la capital del Rosselló,Rià,Vilafranca de Conflent,Serdinyà,Oleta,Toès,Fontpedrosa,Fetges,Montlluís,Bolquera,Font-romeu,Èguet,Targasona,Angostrina,Vilanova de les Escaldes,Ur, Enveig,la Tor de Querol,la Cabanassa,Sallagosa,Er,Naüja,Oceja,la Guingueta d'Ix, Ur (fent un bucle a l'Alta Cerdanya), Enveig, la Tor de Querol,Porta iPortè. Aquesta línia circula de dilluns a dissabte amb quatre serveis diaris en direcció a la Cerdanya i cinc en direcció a Perpinyà, més un servei diari extra divendres i dissabte i tres serveis en cada direcció el diumenge.
En el terme d'Enveig existeixen camins interiors del terme, com el Camí de Bena, el de Brangolí, el de Coronals, el de Feners, el de la Campòria, el de la Muntanya, el de la Vinyola, el del Mas d'en Françó, el del Pla, el del Pla de l'Orri, el dels Colletons, el dels Estanyets, el dels Prats, el de Maurà, el de Torrent d'Alba, la Carrerada de Brangolí i la del Camí Ramader. També hi ha camins que uneixen el terme amb els veïns, com el Camí de Dorres, el de la Tor, el de la Tor a Brangolí, el de la Tor a Puigcerdà, el de Puigcerdà, el de Salit, el de Saneja, el d'Ur, la Ruta de la Tor, la Ruta d'Ur i el Torn del Carlit, a més delTren Groc.
Les activitats econòmiques tradicionals d'Enveig estaven associades a l'agricultura i la ramaderia, amb amples pastures a la Muntanya d'Enveig. Cal afegir a aquestes activitats tradicionals les derivades de l'explotació del climatisme i les estades estacionals d'estiu, que han aportat a Enveig noves activitats relacionades amb el turisme. Un gran càmping i les noves urbanitzacions, com l'anomenadala Cité, a més dels diversos establiments d'hostaleria fan d'Enveig un indret molt sovintejat pels estiuejants, molts d'ells habituals de cada any.
Sobretot a la Muntanya d'Enveig s'han trobat moltes restes prehistòriques, des de destrals polides i restes ceràmiques fins a hàbitats sencers. A prop de Brangolí hi ha elDolmen de Brangolí, també anomenatCova del Camp de la Marunya; a la partida de les Empardines hi havia hagut una roc amb cúpules, i en el camí de Bena a Feners, diverses cistes (tombes de lloses).
Des de la baixa edat mitjana i fins a la Revolució Francesa Enveig va ser unavarvassoria delComtat de Cerdanya. El poble està documentat des de l'any 839. El 1034 està documentat el testament de Guillem d'Enveig, després del qual consten els seus fills Ramon i Ademar. Fins al 1555 estigué en mans dels Enveig, la darrera generació dels quals foren Joan Sadurní d'Enveig i la seva filla Magdalena, que es casà amb Francesc de Castellarnau, per la qual cosa el títol passà als Castellarnau, que s'intitularenvarvassor de l'honor, baronia i castell d'Enveig. Pocs anys després, el 1622, comprava la senyoria d'Enveig Francesc de Pastors, els descendents del qual forensenyors del lloc fins a la fi de l'Antic Règim, i després continuaren residint en el casal senyorial, elCasal dels Pastors, fins avui dia. Alguns d'aquests descendents han estat batlles i regidors d'Enveig al llarg dels 230 darrers anys.
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[9]
| Evoluciódemogràfica d'Enveig entre 1359 i 1789 | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1359 | 1365 | 1378 | 1515 | 1553 | 1720 | 1767 | 1774 | 1789 | ||||||
| 6 f | 13 f | 33 f | 19 f | 36 f | 52 f | 365 h | 48 f | 53 f | ||||||
(Fonts: Pélissier, 1986.)
Notes:
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[10] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[11]
| Alcalde | Període |
|---|---|
| Pierre de Pastors | Març del 2001 - Març del 2008 |
| Pierre Jordy | Març del 2008 - Març del 2014 |
| Bernard Gros | Març del 2014 - Moment actual |
Des de les eleccions cantonals del 2015, Enveig forma part delCantó dels Pirineus Catalans.
Enveig pertany a laComunitat de comunes Pirineus Cerdanya, amb capitalitat aSallagosa, juntament ambAngostrina i Vilanova de les Escaldes,Dorres,Èguet,Er,Estavar,la Guingueta d'Ix,Llo,Naüja,Oceja,Palau de Cerdanya,Porta,Portè,Sallagosa,Santa Llocaia,Targasona,La Tor de Querol,Ur iVallcebollera.
A Enveig hi ha una escola pública de maternal i primària, tot i que alguns dels infants del terme assisteixen a classe a les escoles dels pobles veïns (Dorres ila Tor de Querol). A l'hora de passar als estudis secundaris, poden anar als col·legis dela Guingueta d'Ix (Cerdanya, públic),Oceja (La perla cerdana, públic, annex de l'anterior) oVià, aFont-romeu, Odelló i Vià (El bosc, privat). Els estudis de batxillerat i formació professional es poden cursar en elLiceu professional agrícola del Mas Blanc, de la Guingueta d'Ix, aLa Perla Cerdana, d'Oceja, o alLiceu climàtic i esportiu Pierre de Coubertin, deFont-romeu.
Municipis de laCerdanya | |
|---|---|
Alp · Angostrina i Vilanova de les Escaldes · Bellver de Cerdanya · Bolquera · Bolvir · la Cabanassa · Das · Dorres · Èguet · Eina · Enveig · Er · Estavar · Font-romeu, Odelló i Vià · Ger · Guils de Cerdanya · la Guingueta d'Ix · Isòvol · Lles de Cerdanya · Llívia · Llo · Meranges · Montellà i Martinet · Montlluís · Naüja · Oceja · Palau de Cerdanya · Planès · Porta · Portè · Prats i Sansor · Prullans · Puigcerdà · Queixans i Urtx · Riu de Cerdanya · Sallagosa · Sant Pere dels Forcats · Santa Llocaia · Targasona · la Tor de Querol · Ur · Urús · Vallcebollera |
