L'entusiasme és unaemoció caracteritzada per unaalegria intensa, propera a l'eufòria. És ungaudi,interès, o aprovació intensos. Originàriament la paraula es va usar per referir-se a una persona poseïda per la divinitat, però en el seu ús modern s'assimila a una passió lligada a la voluntat d'actuar o bé a una recepció exaltada d'una experiència. L'entusiasme pot ser endogen o exogen, segons el factor que el desencadena sigui intern o aliè al subjecte.[1]
Seria així un component essencial de la felicitat,[2] en tant que porta a viure amboptimisme i una actitud vital. Ajuda a tenir una altamotivació.
La paraula s'origina delgrec ἐνθουσιασμός de ἐν i θεός i οὐσία, que significa "posseït per l'essència de Déu". Era aplicada pelsgrecs a manifestacions de la possessió divina, perApol·lo (com en el cas de la Pythia), o perDionís (com en el cas delsbacants imènades). El terme entusiasme també es va utilitzar en un sentit transferit o figuratiu.Sòcrates va ensenyar que la inspiració depoeta és una forma d'entusiasme. El terme es va limitar a una creença en la inspiració religiosa, o amb un intens fervor religiós oemoció.
Per això, una sectasirià del segle IV es coneixia com elsentusiastes. Van creure que per la pregària perpètua, les pràctiques ascètiques i la contemplació, l'home podia convertir-se en inspirat per l'Esperit Sant, malgrat l'esperit malvat governant. Per la seva creença en l'eficàcia de l'oració, també es van conèixer com Euquites.
També se'n diuentusiastes de diversesdenominacionsprotestants que van sorgir als segles xvi ixvii, especialment aquelles que practiquen les Reunions de Reavivament. Durant els anys immediatament després de laRevolució Gloriosa,entusiasme era a Gran Bretanya un terme pejoratiu referit a la promoció de qualsevol causa política o religiosa en públic, és a dir, elfanatisme. S'entenia que aquest "entusiasme" era la causa de la guerra civil del segle anterior i les seves atrocitats subsegüents i, per tant, era un pecat social el recordar als altres la guerra. Els estatuts de laRoyal Society establien que qualsevol que duscutís de religió o de política en una reunió de la Societat havia de ser expulsat per ser un entusiasta".
