 | Per a altres significats, vegeu «Eni de l'Ànglia Oriental». |
(it)Eni S.p.A.  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | negoci empresa d'energia empresa cadena de benzineres |
| Indústria | indústria del petroli iindústria energètica |
| Forma jurídica | empresa cotitzada |
| Història | |
| Creació | 10 febrer 1953, Milà |
| Fundador | Enrico Mattei |
| Activitat | |
| Àmbit | Europa,Kazakhstan iNigèria |
| Produeix | petroli,gas natural,potència elèctrica ienginyeria |
| Borsa de cotització | (BIT ENI) - (NYSE E) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Seu | |
| Treballadors | 33.142(2023) |
| Propietat de | Cassa Depositi e Prestiti(en) (25.96%).Ministeri d'Economia i Hisenda (4.37%). Banc Popular de la Xina (2.1%). |
| Filial | EniProgetti(en) SAMIM(en) Intermare Sarda(en) Snamprogetti(en) Eni Station(en) Sonsub(en) Enirisorse(en) EniPower(en) EniChem(en) Versalis(en) Anic(en) Eni Rewind(en) Agip(en) Eni Plenitude(en) Eni (Kazakhstan)(en) |
| Propietari de | |
| Part de | FTSE MIB Euro Stoxx 50 |
| Indicador econòmic | |
| Ingressos totals | 93.720 M€(2023) |
| Benefici net | 4.771 M€(2023) |
| Lloc web | eni.com |
     | |
Localització geogràfica  | |
Eni S.p.A.,acrònim deEnte nazionale idrocarburi, és una empresa energèticaitaliana. Va ser creada pelgovern d'Itàlia el1953 com aempresa pública, propietat de l'Estat italià i va ser després convertida ensocietat anònima el 1992. Posteriorment l'Estat italià ha anat venent part important del capital accionariat en cinc fases —entre els anys 1995 i 2001—, però conservant una participació superior al 30% i mantenint així mateix el control efectiu de l'empresa, reservant-se el dret de nomenar al president i a l'administrador delegat. Actualment cotitza les seves accions en laBorsa d'Itàlia i en laBorsa de Nova York.[1]
El seu primer president va serEnrico Mattei. En 2022, Eni està present al voltant de 62 països amb uns 32.000 empleats.[2] Des el 10 de maig de 2023 el president d'Eni ésGiuseppe Zafarana.[3]
Eni va ser fundada el 1953 a partir d'una empresa existent, Agip, que va ser creada el 1926 amb l'objectiu d'explorar jaciments petrolífers, adquirir i comercialitzar petroli i derivats.
A partir de 1954, Eni va adquirir amplis drets d'exploració al nord d'Àfrica, especialment aEgipte.[4]
El 27 d'octubre de 1962, l'avió d'Enrico Mattei, president d'Eni, va explotar misteriosament prop de Bascapè,Italia.[5][6] Durant els anys següents, Eni va signar nous contractes de risc compartit amb empreses estrangeres per subministrar petroli cru d'Egipte a l'Iran i deLíbia aTunísia.[7]
A mitjans de la dècada de 1970, Eni va planejar una important infraestructura per transportar gas natural a llargues distàncies, mitjançant la construcció d'l'oleoducte Trans-mediterrani.[8]
Després de la inauguració de l'Oleoducte Transmediterrani que connectaAlgèria ambSicília a través de Tunísia,[9] Eni signa un nou acord amb Líbia per a l'explotació de l'major jaciment petrolífer de centre de la Mediterrània,[10] i desenvolupa el seu paper internacional dins de la indústria petroliera.[11]
El 1992, Eni va esdevenir una societat anònima perDecret Llei i va cotitzar a la Borsa de Valors d'Itàlia i Nova York el 1995.[12][11]De 1995 a 1998, Eni va presentar quatre ofertes d'accions amb total èxit, ja que el 70% dels seus actius de capital es van vendre a accionistes privats.[13][14]
Després d'obtenir una llicència el 2006 per a l'exploració d'una àrea costa fora al nord deMoçambic, Eni ha anunciat diversos descobriments importants de gas natural entre 2011 i 2012.[15][16][17][18]
Entre 2010 i 2020 Eni amplia el seu negoci a través de la creació d'algunes societats participades en diversos sectors, per exemple el de l'transport sostenible quan el 2013 va llançar Enjoy, el seu servei decar sharing,[19] o el sector retail, amb la creació el 2017 de la seva empresa minoritària Eni gas e luce SpA,[20]a partir del 7 de març del 2022 convertida en Eni Plenitude.[21]
Els sectors productius en els quals opera Eni el 2021 són:
Les activitats d’Eni se situen en el sectorpetrolier i degas natural,petroquímica, producció d'energia elèctrica ienginyeria de la construcció. Amb la venda de Snamprogetti a Saipem, Eni es converteix en una de les empreses a l'avantguarda mundial en serveis d'enginyeriaoffshore ionshore per a laindústria petroliera. Saipem al seu torn també cotitza en la borsa.
Des de la dècada de 2000, Eni ha iniciat unatransició energètica a favor de lesenergies renovables a través de la col·laboració amb diversos socis i institucions de recerca. El 2008, Eni va signar un acord amb elMIT per a activitats de recerca energètica destinades a desenvolupar tecnologies solars avançades, renovat en 2019.[22] En 2014 larefineria convencional de Porto Marghera es va convertir en una planta de biorefineria amb l'objectiu de transformarmatèries primeres d'origen biològic en biocombustibles d'alta qualitat.[23]
El 2018 Eni es va convertir en el primer accionista de l'empresa americana Commonwealth Fusion Systems (CFS), una spin-out delMassachusetts Institute of Technology (MIT) deBoston.[24] CFS té com a objectiu construir un reactor de fusió basat en la tecnologia tokamak molt més compacte i econòmic en comparació amb altres projectes existents com el internacional d'ITER.[25] El 5 de setembre de 2021, CFS va construir i provar amb èxit un prototip d’imant a escala 1: 1 basat ensuperconductors HTS (High Temperature Superconductors). L'experiment va demostrar, per primera vegada, que és possible crear una càmera defusió en la qual el confinament delplasma estigui assegurat per aquest tipus de superimants. Aquest tipus de cambra de fusió permetrà al reactor assolir les temperatures molt altes, superiors als 100 milions de graus, necessàries per fer possible la fusió controlada dedeuteri itriti i produir energia sostenible.[26]
ENI es troba organitzada en tres grans divisions operatives:
Els principals accionistes d'Eni són:
ENI té a més participació en les següents empreses:
