Enbiologia, unendemisme és aquelltàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.[1] Un tàxon pot designar unaespècie o una altra categoriataxonòmica (tant pot ser superespecífica, com ara unafamília, com pot ser subespecífica, com ara unasubespècie). Els endemismes poden ser d'origen recent (esquizoendemisme) o ser molt antics (paleoendemisme). En general, es considera recent aquell tàxon que s'ha originat en una determinada àrea geogràfica durant elQuaternari, l'era actual. Els tàxons que encara hi ha en una determinada àrea originats en anteriorseres geològiques són els paleoendemismes. Un dels sistemes més acceptats avui dia per a determinar i classificar els endemismes és el proposat perFavarger iContandriopoulos (1961) basat en el nivell deploïdia.
Un endemisme típic és ellinx ibèric, propi de lapenínsula Ibèrica, i lesgirafes, que únicament habiten en les regions semidesèrtiques del sud delSàhara, o lasequoia gegant, que només es troba en laSierra Nevada californiana.
Les illes, donat el seu aïllament, són llocs amb una elevada taxa d'endemismes. Així,Austràlia, que no ha tingut contacte amb la resta de terres emergides des de fa més de 50 milions d'anys, posseeix una flora i una fauna exclusives i molt distinta de la resta del món. La meitat de les aus dePapua Nova Guinea i la meitat dels mamífers que habitenFilipines són endèmics. En aquest sentit destacaMadagascar; tots els seusamfibis són endèmics, el 90% dels seusrèptils (la meitat de les espècies decamaleons del planeta), el 55% dels seusmamífers (com elslemurs i lesfosses) i el 50% de les sevesaus són endemismes, i aproximadament el 80% les seves plantes no habiten en cap altra regió el món. El 95% de les espècies de peixos dels Grans Llacs africans són endèmiques.[2] Les illes volcàniques, que mai han estat en contacte amb el continent són especialment riques en espècies endèmiques; les espècies que les habiten són descendents de les que van arribar accidentalment en temps passats i van poder adaptar-se. En són excel·lents exemples lesIlles Hawaii o lesIlles Galàpagos (que van inspirarDarwin la seva famosateoria de l'evolució i, a Espanya, lesIlles Canàries, amb 500 espècies de plantes endèmiques i en concret l'illa deTenerife, que presenta la major relació d'endemismes florístics de la regiómacaronèsica, solament superada per Madagascar i Austràlia.[2]
Un cas extrem d'endemisme és el deCyprinodon diabolis, que habita exclusivament en un únic pou d'aigües termals del Parc Nacional delVall de la Mort. En el recompte que es va fer l'any 2014 es van comptabilitzar trenta-cinc exemplars.[3]
Amenaces per les regions altament endèmiques
[modifica]Algunes de les principals amenaces per aquests ecosistemes especials són:
- Tala d'arbres a gran escala
- La destrucció de l'hàbitat o la vegetació, que posa en perill les espècies endèmiques
